Lucy Walter

Lucy Walter

Biografia
Naixement	1630 Roch Castle (Gal·les)
Mort	setembre 1658 (27/28 anys) París
Causa de mort	malaltia infecciosa
Altres noms	Mrs. Barlow
Activitat
Ocupació	cortesana
Família
Parella	Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Fills	James Scott, Mary Crofts
Pares	Richard Walter   i Elizabeth Protheroe

Lucy Walter (c. 1630 – 1658), també coneguda com a Lucy Barlow, va ser la primera amant del rei Carles II d'Anglaterra i mare de Jaume, duc de Monmouth. Durant la crisi d'exclusió, una facció protestant volia fer que el seu fill hereu al tron, alimentada pel rumor que el rei podria haver-se casat amb Lucy, una afirmació que ell va negar.

Ascendència i primers anys de vida

Lucy Walter va néixer en la noblesa gal·lesa menor com a filla de William Walter (mort el 1650) i la seva esposa, nascuda Elizabeth Prothero (morta el 1652), filla de John Prothero i neboda de John Vaughan, 1r comte de Carbery.^[1] Probablement va néixer el 1630 a la casa de la seva família, el castell de Roch, prop de Haverfordwest, a Pembrokeshire, Gal·les, i tenia dos germans, Richard i Justus. No va rebre cap educació formal, però va aprendre etiqueta.

Com que els seus pares tenien una relació tensa, es van separar el 1640 quan Walter tenia 10 anys. Ella, la seva mare i els seus germans van anar a viure amb la seva àvia materna a Londres. És possible que conegués la família Sidney, que tenia el comtat de Leicester, aquí a través de membres de la seva família materna. El 1647, quan Walter tenia 17 anys, després d'una llarga batalla legal entre els seus pares, la Cambra dels Lords va ordenar a ella i als seus germans que visquessin amb el seu pare, ja que la seva mare ja no es podia permetre mantenir-los.

El polític Algernon Sidney (1623–1683), fill del segon comte de Leicester, va declarar més tard que havia comprat els serveis sexuals de Walter per 40 o 50 monedes d'or, però que va ser cridat al servei militar i va perdre el seu acord.^[1] Walter va navegar cap a la República Holandesa, sol o amb el seu oncle, per unir-se a la cort exiliada de Carles, príncep de Gal·les, a La Haia, amb l'esperança de trobar un amant entre els molts joves aristòcrates que hi havia. Breument es va convertir en l'amant de Robert Sidney, germà d'Algernon Sidney.^[1]

El maig de 1648, Walter va aconseguir conèixer i seduir el príncep Carles, que aleshores ja vivia a França però havia visitat La Haia durant un curt període. Tots dos només tenien 18 anys, i se sol suposar que ella va ser la seva primera amant. És possible que haguessin reprès la seva relació el setembre de 1648, quan ell era de nou a la República Holandesa. El 9 d'abril de 1649, Walter va donar a llum un fill, James (1649–1685), que va ser reconegut pel príncep Carles com el seu fill il·legítim.^[2] El nen va ser enviat a una dida prop de Rotterdam, mentre que Walter va anar a viure a Anvers.^[1]

L'agost de 1649, Walter va viatjar a Saint-Germain-en-Laye, França, per veure Carles, que s'havia convertit en rei al gener després de l'execució del seu pare, Carles I. Va compartir un carruatge amb l'escriptor i diarista John Evelyn, que va descriure la seva trobada.

Vaig anar a [Saint-Germain-en-Laye] per besar la mà de [Sa] Majestat; al carruatge, que era del [vescomte Wilmot], hi anava la senyora Barlow, l'amant del rei i mare del duc de Monmouth, una criatura morena, bella, atrevida però insípida.

— John Evelyn, Diari de John Evelyn Durant el juliol i l'agost de 1649 es va allotjar amb Carles a París i Saint-Germain-en-Laye, i és possible que l'hagi acompanyat a Jersey al setembre.[1] Va ser per aquesta època que va començar a utilitzar el nom del seu parent, John Barlow de Slebech.[cal citació]

El juny de 1650, Carles va marxar cap a Escòcia. Hi va haver un intent de segrestar el fill de Walter, que va estar desaparegut durant 10 dies però finalment va ser trobat. La seva mare el va portar a París per la seva seguretat, on va tenir una aventura amb Theobald Taaffe, 2n vescomte de Taaffe (més tard 1r comte de Carlingford; vers 1603–1677). El 6 de maig de 1651, va donar a llum una filla, Mary, el pare de la qual probablement era el vescomte de Taaffe.{{sfn|Clifton|2006} Després de la batalla de Worcester a finals de 1651, Carles va escapar d'Anglaterra i va tornar a la República Holandesa. Aquesta vegada, va deixar clar a Walter que la seva relació havia acabat, cosa que ella no podia acceptar. Durant els quatre anys següents, va estar involucrada en un escàndol rere l'altre, causant molta vergonya a la cort reial exiliada.^[3] Durant aquest temps, va considerar casar-se amb Sir Henry de Vic, 1r baronet (cap al 1599–1671), cosa que finalment no va servir de res. Després va tornar a La Haia i es va convertir en l'amant de Thomas Howard, germà del 3r comte de Suffolk.

A principis de 1656, quan era a Colònia , alguns amics del rei la van convèncer de tornar a Anglaterra donant-li diners en efectiu i un collaret de perles i prometent-li una pensió anual de 400 lliures.^[3][1] Va anar a viure a Londres amb Lord Thomas, els seus fills i una donzella , Ann Hill. Vivien sobre una barberia a prop de Somerset House.^[4] Se la sospitava que era una espia i, a finals de juny de 1656, ella i Hill van ser arrestats i empresonats a la Torre de Londres. Després de l'interrogatori, van ser alliberats al juliol i deportats a la República Holandesa. En aquell moment, Lord Thomas l'havia deixat i ella no tenia diners per alimentar els seus fills, ja que el rei Carles no podia pagar-li la pensió.<ref>Seccombe 1899, p. 259 Ella el va amenaçar amb fer públiques les seves cartes si no pagava. El rei, que volia la custòdia del seu fill de vuit anys, va intentar segrestar-lo el desembre de 1657 i va aconseguir capturar-lo el març de 1658. Aleshores, James va ser enviat a París i posat a càrrec de William, Lord Crofts, el cognom del qual va començar a utilitzar.^[3]

Aviat, Walter també es va traslladar a París. S'estava morint d'una malaltia venèria. Va fer una Confessió General de la seva vida a John Cosin, futur bisbe de Durham, insistint que s'havia casat amb el rei Carles. Suposadament va donar proves d'això a Cosin, que ell va guardar en una caixa negra. Aquesta caixa va ser suposadament heretada per Sir Gilbert Gerard, gendre de Cosin. Walter va morir entre el 29 d'agost i el desembre de 1658 i probablement va ser enterrada al cementiri hugonot del districte de Faubourg Saint-German de París.^[3] Després de la seva restauració al tron, el rei Carles va portar el seu fill Jaume a Anglaterra i el va nomenar duc de Monmouth. A causa de la seva infància complicada, Jaume mai va aprendre a llegir ni escriure correctament.

El matrimoni del rei Carles i Caterina de Bragança (1638–1705) no va tenir fills legítims, deixant el seu germà, Jaume, duc de York (1633–1701) com a hereu al tron. El duc era catòlic i molta gent volia un monarca protestant. Es van estendre rumors que el rei s'havia casat amb Lucy Walters, convertint el duc de Monmouth en legítim.

Sir Gilbert Gerard, que suposadament tenia la caixa que contenia la prova del matrimoni, va ser citat davant del Consell Privat el gener de 1678 i va declarar que no sabia res de la prova. El rei també va negar el matrimoni. Després de la mort del rei Carles el 1685, el duc de York es va convertir en rei com a Jaume II, i el duc de Monmouth va iniciar una rebel·lió contra ell, que va ser aixafada a la batalla de Sedgemoor. El duc de Monmouth va ser decapitat.

Lucy Walter va tenir dos fills:

• Amb Carles II d'Anglaterra (1630–1685):
  • James Scott, duc de Monmouth (9 d'abril de 1649, Rotterdam – 15 de juliol de 1685, Londres), que es va casar amb Anne Scott, 1a duquessa de Buccleuch (1651–1732) i va tenir descendència;^[5]
• Probablement amb Theobald Taaffe, 1r comte de Carlingford (1603–1677): # Mary Crofts (nascuda el 6 de maig de 1651, La Haia),^[3] que es va casar primer amb William Sarsfield (mort el 1675) i va tenir descendència, i segon amb William Fanshawe (morta el 1708), amb qui també va tenir descendència.^[6]

• El seu descendent, Lord George Scott, va publicar una biografia titulada Lucy Walter Wife or Mistress. Londres: George G. Harrap & Co. Ltd, 1947.
• La novel·lista Elizabeth Goudge va publicar una novel·la sobre Lucy, The Child from the Sea, el 1970.
• Al documental de televisió del 2003, The Boy Who Would Be King, Sandra Darnell interpreta Lucy Walter.

• Amants reials angleses i britàniques

• Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Walter, Lucy". Encyclopædia Britannica. Vol. 28 (11a ed.). Cambridge University Press. p. 296–297. Notes finals:
• Steinmann, Althorp Memoirs (1869), p. 77 i següents i Addenda (1880);
• J. S. Clarke, Life of James II. (2 vols., 1816);
• Clarendon State Papers, vol. iii. (Oxford, 1869–1876);
• John Evelyn, Diary, editat per W. Bray (1890).
• Clifton, Robin (octubre de 2006) [2004]. "Walter, Lucy (1630?–1658)". Oxford Dictionary of National Biography (ed. en línia). Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/28639. (Cal subscripció, accés a la biblioteca de la Viquipèdia o ser membre d'una biblioteca pública del Regne Unit.)
• Ward, Adolphus William (1897). "Scott, James (1649–1685)". A Lee, Sidney (ed.). Dictionary of National Biography. Vol. 51. Londres: Smith, Elder & Co. pàg. 28–37.

• Lucy Walter". Britannica Encyclopaedia. 10 de juliol de 2012.
• Gibert, George, ed. (1913). "Apèndix A: Lucy Walter Algunes proves per a un escrit de defensa". Memòries de la cort d'Anglaterra el 1675: traduïdes del francès original per la Sra. William Henry Arthur, editades, revisades i amb anotacions... Londres i Nova York: John Lane; Toronto: Bell i Cockburn. pàg. 343–425. — Una font que critica el to i alguns dels fets (com ara la data de naixement indicada per la filla Mary) de l'article de Thomas Seccombe al DNB.
• Jesse, John Heneage (1840). "Lucy Walters". Memòries de la Cort d'Anglaterra durant el regnat dels Stuarts: incloent-hi el protectorat. Vol. 2. R. Bentley. pàg. 217–224. – Una font que presenta la informació de la mateixa manera que l'article del DNB de Thomas Seccombe però amb detalls addicionals.
• Rees, Sir James Frederick (2009). "Walter, Lucy". Diccionari de biografia gal·lesa. Biblioteca Nacional de Gal·les.