Lycopodium clavatum
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| NatureServe | segur |
| Dades | |
| Hàbitat | massa de terra |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Lycopodiopsida |
| Ordre | Lycopodiales |
| Família | Lycopodiaceae |
| Gènere | Lycopodium |
| Espècie | Lycopodium clavatum L., 1753 Lycopodium clavatum |
Lycopodium clavatum és una espècie de licopodi, un pteridòfit de la família de les licopodiàcies.
Distribució
És subcosmopolita en zones temperades i fredes tant de l'hemisferi nord com de l'hemisferi sud. A Europa es distribueix pel nord i centre del continent, estenent-se cap al sud fins al centre de Portugal, nord de la península Ibèrica, centre d'Itàlia i Bulgària. Viu als estatges montà i subalpí dels Pirineus, sobretot al vessant nord sempre en boscos de coníferes, landes i matollars de sol àcid.[1] Als Països Catalans es molt rar i es localitza a la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, Andorra, l'Arieja, Alta Cerdanya i Conflent.[2][3] Per això es va incloure, com espècie vulnerable, al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[4]
Morfologia
Petita herba camèfita reptant amb tiges principals de fins de 80 cm. Les branques són ascendents i dicotòmiques amb microfil·les linears que acaben en un pèl rígid incolor. Els estròbils es disposen en grups d'1 a 3.[1]
Usos
El licopodi era designat en el segle xvi pels cuidadors dels Jardins de Simples dels monestirs, com molsa terrestre (Muscus terrestris o Muscus clavatus). Pius Font i Quer ja feia esment al fet que les espores al no ser higroscòpiques i no adherir-se a la pell, s'usaven com a suavitzant i dessecant, i per a evitar la coïssor i també com detergents quan s'han produït llagues de manera semblant al talc oficinal. Cuit es feia servir com a diürètic i antisèptic de les vies urinàries.
Les espores d'aquest licopodi es coneixen com a sofre vegetal i han estat molt utilitzades com a separador mecànic, en la fabricació de píndoles: en adherir-se parcialment a llur superfície, evitaven que s'enganxessin les unes amb les altres. El sofre vegetal, que actualment prové de plantes silvestres recol·lectades en els països d'Europa oriental i Xina, és poc utilitzat a Espanya, si bé existeixen infusions comercials de diverses plantes que inclouen tiges de licopodi.
Durant molts anys en la fabricació de coets i petards pirotècnics, ja que al posar-les al foc són extremadament inflamables i produïxen deflagració.
Les parts aèries de la planta contenen certs alcaloides, com licopodina i dihidrolicopodina, així com petites quantitats d'àcid cafeic i diversos triterpens que li atorgen un cert caràcter tòxic.
Branques estèrils 
Esporofil·le 
Microfil·les
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.140. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «Lycopodium clavatum L.» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca Lycopodium clavatum». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 4 agost 2025].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.