Mètode de Hamilton

El mètode de Hamilton, Mètode de Hare, Mètode de Niemeyer, Mètode de Vinton o Mètode dels màxims residus[1] és un sistema electoral quan hi ha multipartidisme per proporcionar escons en assemblees amb representació proporcional. Contrasta amb els mètodes de les mitjanes més altes.

Mètode

El Mètode de Hamilton requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una quota que representa el nombre de vots requerit per un escó.

Exemples

Suposem que es presenten set partits per escollir 21 escons, els partits reben 1.000.000 vots repartits de la següent manera:

Partit A391.000 vots
Partit B311.000 vots
Partit C184.000 vots
Partit D73.000 vots
Partit E27.000 vots
Partit F12.000 vots
Partit G2.000 vots

Quota Hare

La suma dels vots dels partits o és igual al total de vots.

PartitPartit APartit BPartit CPartit DPartit EPartit FPartit GTotal
Vots per partit 391.000311.000185.00073.00027.00012.0002.0001.000.000
Quota47.619
Escons per quocient 863100018
Vots per quocient 380.952285.714142.85747.619000857.142
Residu de vots 10.04825.28641.14325.38127.00012.0002.000142 858
Escons per residu  +1+1+1+3
Total d'escons 864210021

Quota Droop

PartitPartit APartit BPartit CPartit DPartit EPartit FPartit GTotal
Vots per partit 391.000311.000185.00073.00027.00012.0002.0001.000.000
Quota45.456
Escons per quocient 864100019
Vots por quocient 363.648272.736181.82445.456000863.664
Residu de vots 27.35238.2642.17627.54427.00012.0002.000136.336
Escons per residu  +1+1+2
Total d'escons 874200021

Quota Imperiali

PartitPartit APartit BPartit CPartit DPartit EPartit FPartit GTotal
Vots per partit 391.000311.000185.00073.00027.00012.0002.0001.000.000
Quota43.478
Escons per quocient 874100020
Vots por quocient 347.824304.346173.91243.478000869.560
Residu de vots 43.1766.65410.08829.52227.00012.0002.000130.440
Escons per residu  +1+1
Total d'escons 974100021

Pros i contres

Resulta relativament fàcil pel votant entendre amb el mètode Hamilton com es distribueixen els escons. La quota Hare dona avantatge als partits més petits mentre que la quota Droop afavoreix els partits més grans.[2]

El mètode de Hamilton pot crear algunes paradoxes de repartició. Un exemple d'aquestes és la Paradoxa d'Alabama, en què el fet d'augmentar el nombre d'escons disponibles per a repartir pot provocar que algun dels partits vegi disminuïda la quantitat de representants que obté. Això fa que actualment siguin molt més usats en les lleis electorals els mètodes de les mitjanes més altes (com per exemple, la regla D'Hondt), que no es veuen afectats per aquest tipus de paradoxa.

Referències

  1. ↑ Tannenbaum, Peter. Excursions in Modern Mathematics. Nova York: Prentice Hall, 2010, p. 128. ISBN 978-0-321-56803-8. Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.
  2. ↑ Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de Hong Kong de 2012: New York Times report