Míriam Cano

Plantilla:Infotaula personaMíriam Cano
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1982 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, periodista, crítica, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata

Veu: Míriam Cano (català) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmiriamcano.cat… Modifica el valor a Wikidata

Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és escriptora i periodista. Viu a Barcelona.

El seu primer poemari va ser Buntsandstein[1] (2013). A més, ha estat publicada a les antologies II Festival de Poesia des dels Balcons[2] (2014) i Assumiràs la Veu[3] (2014). La seva segona obra poètica va ser Ancoratge (2016).[4] La seva primera obra narrativa és el recull de contes Cremen cels (2017)[5] compartit amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d'Emily Dickinson (2017) i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus (2019).[6] El seu darrer poemari és Vermell de Rússia (2020).[6]

També ha exercit de crítica cinematogràfica i musical en diverses publicacions culturals en línia i ha col·laborat en diversos programes de ràdio centrats, sobretot, en la música de cinema. A més, col·labora a Catorze: cultura viva,[7] a Nació Digital,[8] i El Violí Vermell de Catalunya Música.[9] Des de 2016 fins a 2018 va exercir de crítica literària al programa Els experts d'iCat i des de 2019 al programa L'irradiador de la mateixa emissora radiofònica. Entre els darrers projectes, cal destacar la publicació del poemari Nàufrags,[10] un espectacle de Lluís Danés i Roca que es va representar el gener de 2016 al Mercat de les Flors.[11] Ha guanyat el premi de poesia Martí Dot l'any 2012[12] amb el seu poemari Buntsandstein[1] (2013). També ha participat en el recull de contes Cremen cels (2017). El 2020 publica el poemari Vermell de Rússia.

Com a traductora s'ha encarregat de la versió catalana de Bluets de Maggie Nelson i La casa de Mango Street de Sandra Cisneros, ambdues publicades per l'Altra Editorial. Igualment, ha traduït Una onada de John Ashbery, obra publicada el 2022 per l'editorial Lleonard Muntaner.[13]

El 4 de març de 2026 l'Editorial Males Herbes publicà en català la novel·la Carrie de Stephen King traduïda al català per Míriam Cano.[14]

És codirectora de l'Escola Bloom de Barcelona.

Referències

  1. 1 2 Miravete, Ricard «La fragmentació del sentit». El Punt Avui, 29 novembre 2013 [Consulta: 15 juny 2016].
  2. ↑ «Revista Calaméo» (en català).
  3. ↑ «NacióDigital». Miquel Macià.
  4. ↑ «"Ancoratge" de Míriam Cano, un poemari que "tranquil·litza les neurones"» (en català).
  5. ↑ http://www.labreuedicions.com/cremen-cels-lultim-fill-laboratori-periferic-labreu-11-12-17/
  6. 1 2 «VERMELL DE RÚSSIA, de Míriam Cano - laBreu Edicions : laBreu Edicions». [Consulta: 17 maig 2020].
  7. ↑ Piquer, Eva. «Catorze. Cultura Viva (diari digital)». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 12 juny 2016].
  8. ↑ Macià, Miquel. «NacióDigital». [Consulta: Dilluns 13 juny 2016].
  9. ↑ «TV3 i Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2016-08-05. [Consulta: Divendres, 29 gener 2016, a les 23:00].
  10. ↑ «ara.cat (diari)». [Consulta: 08/01/2016 12:22].
  11. ↑ «Mercat de les flors Dansa i art de moviment (butlletí)».
  12. ↑ «Premi de poesia Matí Dot pel seu primer poemari Buntsandstein.» (en català).
  13. ↑ https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/poesia-abstracta-john-ashbery_1_4405775.html
  14. ↑ Carrie. Editorial Editorial Males, 2026-03-04, p. 265 (Distorsions 130). ISBN 979-13-991569-2-8.