Ma Ying-jeou
Ma Ying-jeou (en xinès tradicional: 馬英九, Mǎ Yīngjiǔ) (Hong Kong, 13 de juliol de 1950), és un advocat professor de dret, president de la República de la Xina entre 2008 i 2016, i exalcalde de la ciutat de Taipei pel partit nacionalista Guomindang.
Biografia
Ma va néixer a Hong-Kong (hospital Kwong Wah de Kowloon), llavors una colònia anglesa, de pares de Hunan. Quan ell tenia un any d'edat, la seva família, partidaris del partit nacionalista Guomindang, van emigrar a Taiwan. Ma afirma que els seus pares ja havien estat a Taiwan quan ell va néixer i que el seu pare estava treballant a Hong-Kong quan ell va néixer allí, encara que és poc clar a quin treball es referia. Conseqüentment, malgrat aquesta afirmació, se'l considera generalment un xinès continental.
Va estudiar la llicenciatura de dret de la Universitat Nacional de Taiwan el 1972. Amb una beca del Kuomintang, va completar els seus estudis als Estats Units, i va fer un màster a la Universitat de Nova York i llavors el doctorat a la Universitat Harvard.
President de la República
El govern del president Chen Shui-bian es va mantenir en mínims històrics després de les manifestacions massives del setembre del 2006 que el van instar a dimitir a causa de les implicacions de corrupció i el Guomindang va guanyar les eleccions presidencials i les eleccions legislatives de la República de la Xina de 2008, i Ma Ying-jeou va poder formar un govern.[1]
Ma Ying-jeou va ser reelegit com a president a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2012 amb el 51,6% dels vots, i el rival del Partit Progressista Democràtic (PPD), Tsai Ing-wen, va dimitir del seu càrrec com a presidenta del PPD després de la seva derrota.[2] El seu govern va ser molt criticat per l'aproximació excessiva a la Xina continental i l'Acord comercial de serveis a través de l'estret (CSSTA) que va desencadenar el Moviment dels Gira-sols el 2014.[3]
Referències
- ↑ «Decisive election win puts KMT back in power» (en anglès). Global Security, 22 març 2008. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ «Tsai steps down as DPP chair after election defeat (update)» (en anglès). Focus Taiwan, 14 gener 2012. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Claudia Cinatti, Matías Maiello. «La reactualització de l’“època de crisi, guerres i revolucions” i les perspectives per a una esquerra revolucionària internacionalista». Esquerra Diari, 23-05-2022. [Consulta: 18 gener 2026].
