Macrina la Jove
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 324 (Gregorià) Kayseri |
| Mort | 379 Amasya |
| Sepultura | Església dels Quaranta Màrtirs (Sebaste) (restes desaparegudes) |
| Abadessa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església ortodoxa |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, filòsofa |
| Període | Baix Imperi Romà |
| verge | |
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, anglicanisme, luteranisme |
| Festivitat | 19 de juliol |
| Iconografia | Com a monja |
| Família | |
| Pares | Basili el Vell |
| Germans | Pere de Sebaste Gregori de Nissa Basili de Cesarea Naucratius |
Macrina de Cesarea, anomenada la Jove (Cesarea de Capadòcia, 324 - Amasia, 389) fou una dona cristiana grega, germana de Basili el Gran i Gregori de Nissa, És venerada com a santa per tota la cristiandat.[1]
Biografia
Era filla de Basili i Emèlia de Cesarea, dos rics personatges de Cesarea de Capadòcia pares també dels bisbes, després sants Basili el Gran, Gregori Nissè i Pere de Sebaste. Va néixer vers el 324, fou la major dels deu germans i rebé el nom de la seva àvia Macrina la Major qui, a més, va influir molt sobre la jove.
Molt bella, va ésser promesa a un jove, però aquest morí abans de les noces; restà a casa amb la seva mare, que havia quedat vídua, vivient dins d'una comunitat de verges que provenien tant d'un entorn aristocràtic o plebeju. Ajudà a criar els seus germans, als quals influí en la seva vocació religiosa, ja que tres d'ells van exercir com a tals.[2]
Quan els germans ja foren grans, ella i la mare es retiraren a viure a Annesi, l'actual Amasia, a la riba de l'Iris, on fundaren un monestir del que foren abadesses, primer la mare i després de la seva mort, en 373, la filla. Morí en 380 i el seu cos fou sebollit a l'església dels Quaranta Màrtirs de Sebaste (a Sebaste, actual Sivas, Capadòcia).
Referències
- ↑ Torres, Juana. «210. MACRINA LA MENOR» (en castellà). CONDITIO FEMINAE I. MARGINACIÓN Y VISIBILIDAD DE LA MUJER EN EL IMPERIO ROMANO:. Departamento de Historia Antigua - Universidad de Sevilla, 04-04-2022. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ Cvetković, Vladimir «Sex, gender and Christian identity in the patristic era». Filozofija i drustvo, 32, 2, 2021, p. 162–176. DOI: 10.2298/FID2102162C.
