Magraneta de corb

Infotaula d'ésser viuMagraneta de corb
Cynomorium coccineum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaCynomoriaceae
GènereCynomorium
EspècieCynomorium coccineum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Cynomorium coccineum Modifica el valor a Wikidata

La magraneta de corb (Cynomorium coccineum)[1] és l'única espècie de planta amb flors paràsita del gènere monotípic Cynomorium,[2] dins la família també monotípica de les cinomoriàcies (Cynomoriaceae),[3] que forma part de l'ordre de les saxifragals (Saxifragales),[4] dins del clade de les superròsides, un subclade de les eudicotiledònies.[5]

Addicionalment pot rebre els noms de cagalló de frare, carall de frare i carall de llop. També s'han recollit les variants lingüístiques cagalló de flare i carall de flare.[1]

Creix en sòls secs o rocosos sovint en llocs salins prop de la costa, també es troba als Països Catalans. A la comarca de l'Alacantí es menja. Té una àmplia varietat d'usos medicinals tradicionals en països europeus, àrabs i en la medicina tradicional xinesa.[6][7]

Descripció

Cynomorium coccineum no té clorofil·la i no pot fer la fotosíntesi. És un geòfit que passa la major part de la seva vida sota terra en forma de rizoma enganxat a les arrels de la seva planta hoste, és un holoparàsit.

La seva inflorescència, de 15 a 30 cm de llargada i de color vermell-fosc o porpra, emergeix a la primavera. Les seves flors són diminutes i de color escarlata.[8] És pol·linitzada per dípters atrets per la seva olor com a carbassa; després de pol·linitzada es torna de color negre.[7] El fruit és una petita núcula.[9]

En la regió mediterrània, Cynomorium és una paràsit de plantes cistàcies tolerants a la sal o bé de la família de les amarantàcies. En altres llocs, parasita amarantàcies, tamaricàcies i a la Xina, nitrariàcies,[10] especialment Nitraria sibirica.

Taxonomia

Subespècies

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :[11]

  • Cynomorium coccineum subsp. coccineum
  • Cynomorium coccineum subsp. songaricum (Rupr.) J.Léonard

Entre les dues subespècies hi ha poques diferències morfològiques, però hi ha diferències en els seus cicles biològics i també tenen una distribució força diferent.[12] Cynomorium coccineum var. coccineum es troba a la regió mediterrània, especialment a la banda sud i oriental, al nord només s'hi troba a les penínsules Ibèrica i Itàlica amb les seves illes, i des de l'orient mediterrani la seva presència arriba fins a l'Afganistan, també és nadiua de Somàlia, el Sàhara Occidental, Mauritània i l'illa de Lanzarote.[13] Per la seva banda, Cynomorium coccineum var. songaricum és nadiua d'Àsia, de la zona compresa entre la mar Càspia i el nord de la Xina.[14]

Història taxonòmica

A causa del seu estil de vida holoparàsit i d'alguns trets morfològics havia estat inclosa dins la família de les balanoforàcies (Balanophoraceae) però diversos estudis filogenètics van demostrar que això no era cert.[12] Tanamateix, la seva classificació no es va aclarir fins al 2016, en què es va fer una seqüenciació massiva, amb mostres d'exemplars de procedències geogràfiques diverses i ara s'ubica Cynomorium en l'ordre Saxifragales, en la família Cynomoriaceae.[15]

Història

Sir David Attenborough ha suggerit que, per la «doctrina del signe»", la forma de penis d'aquesta planta va fer pensar que guaria la disfunció erèctil i altres trastorns sexuals.[7]

Ingredients actius

Cynomorium conté antocians, glucòsids, saponines, triterpenoides i lignans.[7]

Referències

  1. 1 2 «Cynomorium coccineum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 febrer 2026].
  2. ↑ «Cynomorium L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 febrer 2026].
  3. ↑ «Cynomoriaceae Endl. ex Lindl.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 febrer 2026].
  4. ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
  5. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  6. ↑ Blamey, M. & Grey-Wilson, C., Wild Flowers of the Mediterranean, p33, A&C Black, London (2004)
  7. 1 2 3 4 ITM Online: CYNOMORIUM: Parasitic Plant Widely Used in Traditional Medicine, by Subhuti Dharmananda, Ph.D., plus The Treasure of Tarthuth, by R.W. Lebling, Jr. (accessed 19 April 2011, 22:24 GMT)
  8. ↑ UBC Botanical Garden: Botany Photo of the Day Arxivat 2011-06-22 a Wayback Machine., 26 Feb 2008 (accessed 19 April 2011, 22:24 GMT)
  9. ↑ DELTA Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. (accessed 20 April 2011, 20:44 GMT)
  10. ↑ MOBOT Saxifragales (accessed 20 April 2011, 20:44 GMT)
  11. ↑ «Cynomorium coccineum L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 febrer 2026].
  12. 1 2 Cabrera Menacho, Aurea Marina. «Cynomorium coccineum L.: Una revisión sobre su biología y usos tradicionales - Trabajo Fin de Grado» (en castellà). Universidad de Sevilla, 06-07-2020. [Consulta: 14 juny 2022].
  13. ↑ «Cynomorium coccineum subsp. coccineum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 febrer 2026].
  14. ↑ «Cynomorium coccineum subsp. songaricum (Rupr.) J.Léonard» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 febrer 2026].
  15. ↑ Bellot, Sidonie; Cusimano, Natalie; Shixiao, Luo et al. «Assembled plastid and mitochondrial genomes, as well as nuclear genes, place the parasite family Cynomoriaceae in the Saxifragales» (pdf) (en anglès). Genome Biology and Evolution, 8, 7, p. 2214-2230. DOI: 10.1093/gbe/evw147 [Consulta: 14 juny 2022].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.