Maha Haj
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1970 Natzaret (Israel) |
| Formació | Universitat de Haifa Universitat Hebrea de Jerusalem |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, directora de cinema |
| Participà en | |
| 2022 | 75è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 2016 | 69è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Maha Haj (Arabic: مها حاج; nascuda el 1970) és una directora de cinema i guionista àrab israeliana.
Vida i carrera
Haj va néixer a Natzaret.[1] Va estudiar a l'escola cristiana baptista de Natzaret, tot i que els seus pares eren activistes comunistes. Sota la influència del seu pare va començar a estudiar ciències de la farmàcia, però al cap d'un any va canviar a literatura i va completar la seva llicenciatura en literatura anglesa i àrab a la Universitat Hebrea de Jerusalem i el seu màster en llengua i literatura a la Universitat de Haifa. Va començar a treballar com a professora, però estava més interessada en el seu art i l'escriptura, que practicava en el seu temps lliure.
Va començar la seva carrera cinematogràfica treballant com a dissenyadora d'escenografia, guionista i directora d'art en pel·lícules com ara The Time That Remains (2009) d'Elia Suleiman, The Attack (2012) de Ziad Doueiri; seguit d' Arabani (2014) d'Adi Adouan i Over the Hilltop (2014) de Rafael Najari.[2]
El 2009, va escriure i dirigir el curtmetratge Burtuqal, que va ser estrenat amb aclamació de la crítica,[3] i es va projectar en molts festivals de cinema internacionals, i després al documental Within These Walls (2010).
Va aconseguir reconeixement internacional el 2016 amb la seva pel·lícula Omor Shakhsiya (comercialitzada internacionalment com Personal Affairs), que es va estrenar internacionalment al Festival Internacional de Cinema de Canes, a la secció Un Certain Regard.[4][5] Va escriure i dirigir la pel·lícula, que va guanyar el premi a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Haifa. En el seu raonament, els jutges van escriure: "És una creació totalment amor a la humanitat, fluida i divertida, captivadora i de bon cor, un mosaic humà contemporani, tant local com universal".[6]
Haj va detallar les dificultats, tant logísticament com emocionalment, que va enfrontar per aconseguir finançament públic a través de l'Israel Film Fund (IFF) per a la seva pel·lícula Omor Shakhsiya.[7] Aleshores, la Ministra de Cultura israeliana Limor Livnat va establir regulacions que exigeixen que qualsevol projecte que rebi fons públics es presenti estrictament com un llargmetratge israelià, no com una pel·lícula palestina-israeliana o palestina, cosa que causa dificultats a cineastes com Haj que volen destacar les seves identitats palestines i/o duals. Finalment, l'IFF va recolzar el projecte després que Haj i el seu productor acceptessin els termes per estrenar la pel·lícula com a llargmetratge israelià.
El 2022, Mediterranean Fever, que va escriure i dirigir, es va estrenar al 75è Festival Internacional de Cinema de Canes dins de la secció Un certain regard, i va guanyar el Premi al Millor Guió.[8] El 2024 va dirigir Upshot, que va guanyar el premi al millor curtmetrarte al Festival de Cinema d'El Gouna.[9]
Filmografia
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 2009 | The Time That Remains | Disseny d'escenari, direcció artística | |
| 2009 | Burtuqal | Director, guionista | Curtmetratge |
| 2010 | Within These Walls | Director, guionista | Pel·lícula documental |
| 2012 | The Attack | Disseny d'escenari, direcció artística | |
| 2013 | A Strange Course of Events | Dissenyador de producció | |
| 2014 | Personal Matters | Director | curtmetratge |
| 2014 | Arabani | Disseny d'escenari, director artístic | |
| 2014 | Over the Hilltop | Disseny d'escenari, director artístic | |
| 2016 | Omor Shakhsiya | Director, guionista | |
| 2022 | Mediterranean Fever | Director, guionista | |
| 2024 | Upshot | Director, guionista | Drama |
Premis i nominacions
| Any | Premi | Categoria | Nominat(s) | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2016 | Omor Shakhsiya | Millor pel·lícula, Festival Internacional de Cinema de Haifa | Guanyador | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Un Certain Regard, Festival Internacional de Cinema de Canes | Nominat | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Caméra d'Or, Festival Internacional de Cinema de Canes | Nominat | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Millor pel·lícula, Festival Internacional de Cinema de l'Índia | Nominat | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Menció especial – Llargmetratge internacional, Festival de Cinema de Zuric | Guanyador | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Golden Eye – Millor llargmetratge internacional, Festival de Cinema de Zuric | Nominat | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Premi de la crítica, Festival de Cinema de Montpellier | Guanyador | ||
| 2016 | Omor Shakhsiya | Millor debut, Festival de Cinema de Filadèlfia | Guanyador | ||
| 2022 | Mediterranean Fever | Premi Un Certain Regard al millor guió, 75è Festival Internacional de Cinema de Canes | Guanyador |
Referències
- ↑ «Maha Haj». Festival Scope Pro. [Consulta: 25 abril 2019].
- ↑ «Maha Haj». Boston Palestine Film Festival. [Consulta: 25 abril 2019].
- ↑ Brown, Hannah «THE LONG ROAD TO ‘PERSONAL AFFAIRS'». Jerusalem Post, 18-03-2017.
- ↑ McCarthy, Todd «'Personal Affairs': Cannes Review». The Hollywood Reporter, 05-12-2016.
- ↑ Grierson, Tim «'Personal Affairs': Cannes Review». Screen Daily, 12-05-2016.
- ↑ נירית אנדרמן «הזוכה בפסטיבל הסרטים בחיפה: "עניינים אישיים" של הבמאית הפלסטינית מהא חאג'» (en hebreu). Haaretz, 23-10-2016.
- ↑ Joseph, Anne «Film-maker Maha Haj: A director's dilemma». The Jewish Chronicle, 11-05-2017.
- ↑ «Awards». Festival de Cannes 2022. [Consulta: 24 agost 2022].
- ↑ «UPSHOT – El Gouna Film Festival» (en anglès americà). [Consulta: 3 novembre 2024].
