Maine de Biran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie-François-Pierre Gonthier de Biran 29 novembre 1766 Brageirac (França) |
| Mort | 20 juliol 1824 París |
| Sub-prefect of Bergerac (en) | |
| 1806 – 1811 | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Universitat de Poitiers |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, matemàtiques, psicologia i política |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, diarista, escriptor, filòsof, psicòleg, matemàtic |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Famille Gontier de Biran (fr) |
| Premis | |
| |
Marie-François-Pierre Gonthier de Biran conegut com a Maine de Biran (Brageirac, 1766 — París, 1824) fou un filòsof i polític occità. Va ser membre del cos legislatiu (1811) i de la càmbra de diputats durant la Restauració francesa així com conseller d'estat (1816) i diputat (1818). La seva oposició a Napoleó Bonaparte va marcar gran part de la seva carrera política.
Com a filòsof destacà per la seva instrospecció i la seva valoració de l'esforç. Inicià un corrent espiritualista que marca la filosofia francesa de principis del segle xix, allunyada de l'empirisme i del sensualisme.[1]
Obres
- Nouveaux essais d'anthropologie (1823-24)
- Journal intime (1927) (publicació pòstuma)
Referències
- ↑ «Maine de Biran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
