Malví

És una planta herbàcia, perenne, prostrada o ascendent, lleugerament pubescent i amb una alçada màxima d'1,5 metres.

• Les fulles tenen una mida compresa entre els 1,5-10 cm d'alçada per 1,5-7 cm d'ample i són pubescents per les dues cares. Les que se situen a la part inferior de la planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars o reniformes, senceres o lleugerament 2-3 lobades. D'altra banda, les fulles superiors presenten un pecíol de mida més petita, amb forma romboïdal o triangular, i lobades entre 3 i 5 vegades.
• L'arrel és llenyosa, gruixuda i rica en mucílags i midó. A més a més, conté pectines i diversos flavonoides. Les arrels secundàries poden arribar als 30 cm de longitud i tenen un color blanc-groguenc.
• La tija té una consistència herbàcia, una ramificació escassa i està dotada d'una coloració blanc-grisosa.

• Les flors, hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles curtament pedicel·lats (2-10 mm), axil·lars i amb uns peduncles tant o més llargs que els pedicels, estrellat-tomentosos.
• L'epicalze és compost per 6-12 peces linears o linear-lanceolades de 8 a 12 mm de longitud i soldades a la base.
• El calze està format per 5 sèpals soldats a la base, triangular-ovats o ovat-acuminats, estrellat-pubescents amb una longitud d'entre 8 i 12 mm.
• La corol·la consta de 5 pètals d'una amplada màxima de 2 mm, ovats o oblongoovats, d'ungla ciliada i d'un color rosat, a vegades blanquinós.
• L'androceu té nombrosos estams ramificats, soldats a un tub estaminal i molt vistosos, ja que presenten unes anteres de color violat o porpra.
• El gineceu és format per 3-5 carpels soldats i es troba recolzat sobre un anell.
• El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Està constituït per 15-25 mericarpis amb la paret interior llisa i l'exterior corbada. Les llavors són de color marró fosc i amb forma de ronyó.

El més aprofitat del malví per les seves propietats és l'arrel, tot i que les fulles i les flors també s'empren.

• Glúcids. Presenta quantitats importants de polisacàrids. Poden ser homogenis, com el midó (25-30%), o heterogenis, com pectines i mucílags (6-25%). Aquests mucílags acostumen a ser arabinogalactans, arabans, glucans o galacturonoramnans.
• Flavonoides. Per exemple, el 8-hidroxi-luteolina o 8-beta-gentiobiòsid.
• Àcids fenòlics derivats de l'àcid benzoic, com l'àcid siríngic.
• Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic, com els àcids cafeic i ferúlic.
• Cumarines. En trobem hidroxicumarines, com l'escopoletol.
• Tanins.
• Sals minerals (5-7%).
• Olis essencials (traces).

Usos aprovats:

• Afeccions del tracte respiratori superior i inferior, com tos i bronquitis.

Usos tradicionals:

• Gastritis i úlcera pèptica: prevenció o tractament d'irritacions de la mucosa gàstrica.
• Restrenyiment crònic o diarrea aguda: la presència de mucílags fa que es reguli el trànsit gastrointestinal, útil tant en casos de restrenyiment com de diarrea.
• Estomatitis i faringitis: en forma de gargarismes, pels efectes demulcents del malví.
• Dermatitis, lesions cutànies i úlcera cutània: per via tòpica com a emol·lient de la pell.

• Antitussigen i demulcent: els mucílags de l'altea exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
• Laxant: l'efecte laxant es manifesta 24 hores després de l'administració. En contacte amb l'aigua, els mucílags formen un gel viscós i voluminós que incrementa el volum fecal, i promou el peristaltisme.
• Antidiarreic: a més a més de l'efecte laxant, els mucílags tenen la capacitat d'absorbir l'excés d'aigua a l'intestí, actuant com a antidiarreic, regulant així el trànsit intestinal.
• Protector de la mucosa gàstrica: els mucílags poden formar una capa protectora sobre la mucosa gàstrica: eviten l'atac de la gastrina i de l'àcid clorhídric.
• Emol·lient dermatològic: l'altea té un efecte hidratant sobre la pell per la captació d'aigua per part dels mucílags.

L'altera pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i de la insulina, i arribar a produir una hipoglucèmia. A més a més, la presència de mucílags es relaciona amb una disminució en l'absorció oral d'altres principis actius.

D'altra banda, el malví presenta aquestes contraindicacions:

• Hipersensibilitat a qualsevol dels components del medicament.
• Situacions en què el trànsit gastrointestinal es trobi dificultat o impedit com obstrucció esofàgica, oclusió intestinal, ili espàstic, ili paralític, obstrucció intestinal, estenosi del tracte digestiu, i impactació fecal, ja que es podria agreujar l'obstrucció si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
• Dolor abdominal d'origen desconegut, ja que pot retardar-ne el diagnòstic.
• Apendicitis: l'altea pot agreujar l'apendicitis pels seus efectes laxants.