Mandracchio

El port d'Ancona, al voltant del Llatzeret
El mandracchio de Rodes
Riba del Mandracchio, a Trieste
Rio del Mandracchio, a Burano

El nom mandracchio indica, en alguns ports italians, una massa d'aigua reservada per a l'amarratge d'un gran nombre de vaixells de pesca i altres embarcacions, com ara llanxes i barcasses.[1] Avui dia alguns d'ells serveixen de base per a pesquers de ròssec[2] En general, el mandracchio ocupa una gola i en això es diferencia d'un petit port genèric.

Mandracchi a la Mediterrània

Muralles de Rodes (disposició en els setges)

Hi ha mandracchi al port d'Ancona, al voltant del Lazzaretto vanvitellià,[3] al de Gènova (indicat com a mandraccio ),[4] als de La Spezia,[5] de Grado,[3] de Muggia,[3] de Gaeta i d' Ortona, on dóna nom a un moll. Els mandracchi de Nàpols i de Trieste han estat enterrats, però han deixat rastres en la toponímia.[6] Al segle XIX el terme "mandraccio" indicava un moll al port de Livorno .[7] Els mandracchi també són presents en ports vinculats a la cultura italiana, com els d'Ístria i Dalmàcia ( Cittanova,[8] Piran,[9][10] Isola d'Istria[11] i altres), el de Malta (anomenat mandraggio )[3] i els del Dodecanès, inclòs el de Rodes[3] (anomenats mandràki ).

Les diferències entre els mandracchio italians i els mandraki orientals es poden comprovar a la pràctica. El «Mandraggio» de Gènova és una petita dàrsena de l’interior del port vell.[12] Ben al contrari, el port de Mandraki de Rodes, fa referència a la totalitat de l’antic port de Rodes (el port del Colós). En època dels hospitalers s’anomenava «port de les galeres».[13][14]

Concepte original

La funció original d’un «mandracchio» era la d’un port normal, sense limitacions a embarcacions petites i mercants. L’expert Auguste Jal recollia els termes «mandrachio», «mandracchio» i «mandraggio».

« MANDRAGGIO,ital.s. m. (Variante de Mandracchio. [V.])

Volendo noi con remedio opportuno ovviare al grave danno et inconveniente che giornalement potrebbe succedere dal stare le fregate, feluche et altre barche grosse a ripa delle marine dentro questi porti per non esser condotte al Mandraggio, statuemo che qualsia padrone di fregata, feluca, caico, bregantino e barca, o qualsia altro vassello piccolo di remo, non presume lasciare di giorno o di notte, etc. » Droit marit. de Malte, Statut de 1630, chap. 9.

»
— Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes.[15]

Sobre el "mandraggio" de Malta vegeu figura de la referència.[16]

Casos particulars

A causa de les característiques geogràfiques de la llacuna veneciana, el mandracchio de Burano (en venecià mandracio) és un canal: el riu mandracchio.

A l'important centre pesquer de San Benedetto del Tronto, un barri de la ciutat s'anomena "mandracchio", ja que a la platja que abans el vorejava, s'amarraven les embarcacions a terra ferma, una al costat de l'altra.[3] Existeix un altre barri anomenat "mandracchio" a Nàpols, ja que també es troba a prop d'un tram de mar utilitzat per amarrar petites flotes.

Etimologia

El nom "mandracchio" deriva del llatí mandra, "recinto, receptacle", i del seu diminutiu mandraculum, per significar un espai organitzat per no desordenar i ocupar el mínim espai possible.[3] En grec hi ha la paraula corresponent, mandràki (μανδράκι), un manlleu mediterrani com altres paraules comunes a diverses cultures marítimes. A més d'indicar el mandracchio de Rodes, també és el nom propi de dos centres costaners: Mandràki Nisyrou (Μανδράκι Νισύρου), a l'illa de Nisyros, al Dodecanès, i Mandràki Serròn (Μανδράκι Σερρών), a la unitat de Serres, a la Macedònia Central .

Mandraig

Vegeu article "Mar de Mandarache", en castellà

El terme català equivalent a «mandracchio» és – o hauria de ser- mandraig. Mandraig és un hàpax legòmenon emprat per a referir-se a unes obres del port de Barcelona.[17]

« ... Mandraig que lo Virrey los aconsellava fessen , y resolgueren que per ser empresa de tan gran cost ho dexassen per a les primeres Corts . A II de Setembre 1563 , lo carrech de despatxar las apocas , y cautelas dels Censals del ... »
— Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona.

"Mandratxe" de Barcelona

Hi havia el projecte de construcció d’un mandraig, projectat cap el 1518-1538 (per part d’un tècnic anònim, probablement flamenc). Projecte relativament ben documentat.[18][19]

"Mandarache" en castellà

La monografia de referència ("El topónimo cartagenero mandarache y sus variantes a lo largo del Mediterráneo") és un treball de consulta interessant pel contingut i les figures.[20] El treball parla del "mandratxe" de Barcelona, entre altres coses.

"Mandrache" de Cervantes

« Llegaron a la hermosa y bellísima ciudad de Génova; y, desembarcándose en su recogido mandrache, después de haber visitado una iglesia, dio el capitán con todas sus camaradas en una hostería, donde pusieron en olvido todas las borrascas pasadas con el presente gaudeamus. »
— El licenciado Vidriera.[21]

Referències

  1. ↑ «Etimologia : mandracchio, mandraccio;» (en italià). Dizionario Etimologico. [Consulta: 22 desembre 2025].
  2. ↑ «Enciclopedia» (en italià). Treccani, 28-07-2023. [Consulta: 22 desembre 2025].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Vocabolario Treccani, disponibile in Internet
  4. ↑ Office, United States Hydrographic. Publications .... U.S. Government Printing Office, 1960, p. 11.
  5. ↑ Sobel, Dava. Longitude: The True Story of a Lone Genius who Solved the Greatest Scientific Problem of His Time. Fourth Estate, 1998. ISBN 978-1-85702-571-2.
  6. ↑ Napoli e le sue costumanze, compilazione sulle storiche e filosofiche narrazioni di Lord Byron, Chateaubriand, Bossi, Lamartine (etc.) (en italià), 1844.
  7. ↑ «Avvio del procedimento per la Variante al Piano Strutturale del Comune di Livorno».
  8. ↑ «rifugio e simbolo di Cittanova» (en italià). Colours of Istria, 06-06-2022. [Consulta: 18 agost 2026].
  9. ↑ «Guida turistica di Pirano».
  10. ↑ «Piransko pristanišče od starega mandrača do današnje podobe/ Il porto di Pirano dall'antico mandracchio all'aspetto odierno». Pomorski muzej Sergej Mašera Piran. [Consulta: 26 desembre 2025].
  11. ↑ «Periodico "Voce del Mandracchio"».
  12. ↑ Porto di Genova, MDCCCXCI (en italià). Ignazio Galeati e Figlio, 1892, p. 58.
  13. ↑ Guérin, Victor. Voyage dans l'île de Rhodes et description de cette île (en francès). Durand, 1856, p. 105.
  14. ↑ Biliotti, Édouard. L'île de Rhodes (en francès). Les auteurs, 1881, p. 24.
  15. ↑ Jal, Augustin. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes (en francès). Bottega d'Erasmo, 1848, p. 962.
  16. ↑ «Malta». [Consulta: 27 desembre 2025].
  17. ↑ Barcelona (Spain); Bruniquer, E.G.. Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Impr. d'Henrich, 1915, p. 287.
  18. ↑ Verger, Vicente M. Rosselló. Cartografia històrica dels Països Catalans. Publicacions de la Universitat de València, 2008, p. 238. ISBN 978-84-370-7088-9.
  19. ↑ Oriol, Riba i Arderiu; Pin̄ol, Ferran Colombo i. Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Institut d'Estudis Catalans, 2009-08-21, p. 123. ISBN 978-84-92583-39-3.
  20. ↑ «EL TOPÓNIMO CARTAGENERO MANDARACHE Y SUS VARIANTES A LO LARGO DEL MEDITERRÁNEO». [Consulta: 27 desembre 2025].
  21. ↑ Saavedra, Miguel de Cervantes. La gitanilla. El amante liberal. Riconete, y Cortadillo. La espãnola inglessa. El licenciado Vidriera. La fuerça de la sangre. El zeloso estremeño (en castellà). J. Neaulme, 1739, p. 272.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.