Manool

Infotaula de compost químicManool
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular290,261 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₃₄O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1(CCCC2(C1CCC(=C)C2CCC(C)(C=C)O)C)C Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@]12CCCC([C@@H]1CCC(=C)[C@@H]2CC[C@](C)(C=C)O)(C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El Manool és un hidrocarbur, més concretament un diterpè-alcohol, de fórmula química C20H34O. Té dos enantiòmers, el (+)-manool i el (-)-manool. El (+)-manool va ser aïllat el 1935 per J.R. Hosking i C.W. Brandt a partir de la resina de Dacrydium biforme, una conífera endèmica de Nova Zelanda.[1] El manool és present a diverses coníferes, com les cupressàcies, i altres plantes, com Centauria pelia.[2] L'elucidació definitiva de la seva estructura per D.B. Bigley i col·laboradors l'any 1962 ha permès utilitzar-lo per sintetitzar molts sesquiterpens i altres diterpens.[3] D'altra banda, el manool també pot ésser sintetitzat a partir d'altres compostos, com l'àcid neoabiètic[4] o el sclareol.[5]

Activitat biològica

S'ha observat que en ser atacat pels fongs patògens Pezicula livida i Sarea resinae, el xiprer japonès Chamaecyparis obtuse i Thujopsis dolabrata (falsa tuia) augmenten la proporció de manool en el seu floema,[6] El manool també ha demostrat tenir activitat anti-fúngica contra aquests dos fongs patògens, de manera que es suggereix que és una estratègia defensiva d'aquests arbres davant d'aquest xancre.[7] D'una manera semblant, en el patosistema Seiridium cardinale-Cupressus sempervirens (xiprer), el manool també augmentava la concentració en l'arbre davant l'infecció (en termes absoluts i relatius), i aquest compost era capaç d'inhibir el creixement del fong en aproximadament un 60%.[8] També s'ha observat que el manool extret de la planta Salvia sclarea va mostrar ser actiu contra el bacteri Staphylococcus aureus amb una concentració mínima d'inhibició de 13,75 μg/ml.[9]

Referències

  1. ↑ Franklin J. Salazar and José E. Villamizar (2013). Use of (+)-manool in the synthesis of natural products. Part II. Diterpenes and relatives. JOURNAL OF CHEMICAL RESEARCH, FEBRUARY, 63-70.
  2. ↑ «Floral compound: Manool». Pherobase.(anglès)
  3. ↑ Franklin J. Salazar and José E. Villamizar (2103). Use of (+)-manool in the synthesis of natural products. Part I. Sesquiterpenes. JOURNAL OF CHEMICAL RESEARCH 2013 JANUARY, 1–5.
  4. ↑ Ernest Wenkert, J. R. Mahajan, M. Nussim, F. Schenker (1966). Conversion of neoabietic acid into manool.Canadian Journal of Chemistry44(21):2575-2579
  5. ↑ G. Ohloff (1958). Überführung des (−)-Sclareols in (+)-Manool. Helvetica Chimica Acta Volume 41, Issue 3, p. 845–850
  6. ↑ Nobuyasu Hanari, Hiroshi Yamamoto & Ken-ichi Kuroda (2002).Comparison of terpenes in extracts from the resin and the bark of the resinous stem canker of Chamaecyparis obtusa and Thujopsis dolabrata var. hondae. J Wood Sci (2002) 48:56-63
  7. ↑ Yamamoto, H; Asano, N; Sawano, C; et al.(1997). Diterpenes isolated from the resin of the resinous stem canker of Japanese cypress, Chamaecyparis obtusa. 69th Annual Meeting of the Chemical-Society-of-Japan. Lloc: KYOTO, JAPAN Data: MAR, 1995
  8. ↑ Achotegui-Castells, A., Della Rocca, G., Llusià, J., Danti, R., Barberini, S., Bouneb, M., ... & Peñuelas, J. (2016). Terpene arms race in the Seiridium cardinale–Cupressus sempervirens pathosystem. Scientific reports, 6, 18954.
  9. ↑ Ulubelen A, Topcu G, Eriş C, Sönmez U, Kartal M, Kurucu S, Bozok-Johansson C (1994). Terpenoids from Salvia sclarea. Phytochemistry.Jul;36(4):971-4.