Manu Guix Tornos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1979 Barcelona |
| Formació | Liverpool Institute for Performing Arts Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, director musical, compositor, pianista, productor musical |
| Activitat | 1987 |
| Premis | |
| |
| Lloc web | manuguix.com |
Manu Guix Tornos (Barcelona, 8 de desembre de 1979) és un compositor, director musical i actor català.[1] Ha estat vinculat al programa de televisió Operación Triunfo des de la seva creació l'any 2001,[2][3][4] i ha intervingut en totes les edicions del programa.[4] El 2018 va guanyar el premi Enderrock per votació popular a la millor cançó d'autor per «Després de tot».[5]
Trajectòria
La seva formació musical va començar l'any 1987 al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va cursar estudis al Liverpool Institute for Performing Arts.[2][4] Durant aquells anys, els seus professors de piano van ser: Glòria Sol, Jordi Concegal, Carlota Garriga, Narcís Bonet, Alícia de Larrocha, María Jesús Crespo i Carles Marquès.[2]
Guix ha enregistrat set treballs discogràfics en solitari[6] i ha participat en diversos espectacles musicals com a cantant i director musical, com per exemple a Grease, el musical de tu vida, El Petit Príncep,[4] La jaula de las locas, La tienda de los horrores i Cantando bajo la lluvia.[6]
Al llarg de la seva carrera ha obtingut diversos premis pel seu talent i professionalitat, com nombrosos premis Butaca, rebut el 1997 per Tu, Jo, Ell, Ella... i Webber... i Schönberg... a l'espectacle revelació de la temporada, i el mateix guardó concedit el 1998 per El somni de Mozart com a millor director musical, el 2009 per l'espectacle Què! El nou musical, com a millor composició musical, i el 2011 per l'espectacle Geronimo Stilton, El musical del Regne de la Fantasia, com a millor composició musical, millor musical i millor espectacle per a públic familiar.[7]
És el propietari, des del 2010, de l'estudi de gravació Medusa Estudio BCN, juntament amb Roger Rodès.[8][9] La temporada 2012-2013 va presentar, juntament amb Àngel Llàcer, el programa de ràdio Els optimistes (Catalunya Ràdio), durant el migdia.[10] El 2023 va publicar el llibre Rock al cor.[11]
Discografia

En solitari
- De Cabeza (Vale Music, 2003)[12]
- Manu Guix (MGdisc, 2005)
- Onze Llachs (Fanàstic 2008), disc de tribut a Lluís Llach
- Pas a pas (Blanco y Negro Music, 2012)
- Després de Tot (Música Global, 2017)
- Moments (Música Global, 2022)
- Galàxies (EP, Música Global, 2026)[13]
Referències
- ↑ Vila, Arnau. «La sorprenent nova faceta de Manu Guix: "Sempre ho he volgut fer"». El Nacional, 23-12-2020. [Consulta: 22 abril 2021].
- 1 2 3 «Manu Guiz - Voz y estilo» (en castellà). Profesores OT, 4 juny 2006. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2022. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «Profesores de OT 2018 - RTVE.es» (en castellà). [Consulta: 11 novembre 2018].
- 1 2 3 4 «Manu Guix, director musical». RTVE, 11 gener 2020.
- ↑ «El palmarès dels Premis Enderrock 2018». Enderrock, 7 març 2018. [Consulta: 22 juliol 2022].
- 1 2 Ardévol Mallol, Clara «Manu Guix: “M’encantaria fer tots els musicals en català”». "VilaWeb, 3 abril 2022 [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «Edicions Anteriors». premisbutaca.cat. Arxivat de l'original el 9 gener 2022.
- ↑ «Producció musical». manuguix.com. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «Los mejores estudios de Barcelona» (en castellà). Crónica Global. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «El programa d'Àngel Llàcer i Manu Guix a Catalunya Ràdio es dirà 'Els optimistes'». Ara, 30-08-2012 [Consulta: 30 agost 2012].
- ↑ «Zona Franca - 1x94 Manu Guix». TV3. [Consulta: 4 maig 2023].
- ↑ «De cabeza (Manu Guix)». Viasona. [Consulta: 22 juliol 2022].
- ↑ «El matí de Catalunya Ràdio - Manu Guix: "El sexe té una vessant d'oci, pot ser com anar al gimnàs"». Catalunya Ràdio, 10-04-2026. [Consulta: 26 abril 2026].
