Manuel Vital Velo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923 Valencia de Alcántara (província de Càceres) |
| Mort | 13 setembre 2010 |
| Residència | Torre Baró |
| Activitat | |
| Ocupació | conductor de bus |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Carme Vila Oliver |
| Premis | |
| |
Manuel Vital Velo (Valencia de Alcántara, 1923 - 13 de setembre de 2010), conegut com a Manolo Vital, fou un conductor d'autobús, sindicalista, militant comunista i activista veïnal vinculat al barri de Torre Baró (districte de Nou Barris, Barcelona). És conegut sobretot per l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978, quan va portar un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró per demostrar que el transport públic hi podia arribar, en el marc d’una mobilització veïnal i organitzada.[1][2] La seva figura esdevingué coneguda després de la pel·lícula El 47.[3]
Biografia
Durant dècades va mantenir viva la recerca del seu pare, assassinat durant la Guerra Civil a València d'Alcàntara, i va morir sense arribar a saber on eren les seves restes, que es van identificar el 2024 en una mina del municipi.[4][5]
Va emigrar de jove a Barcelona i va treballar a la companyia municipal de transports, on va destacar com a sindicalista i impulsor de les aleshores clandestines Comissions Obreres.[6] A Torre Baró va conèixer Carme Vila Olivé, que l'acompanyaria en la vida i en la lluita.[7]
El 1970 va fundar i presidir la primera associació de veïns de Nou Barris: l’Associació de Veïns del Sector de Vallbona Trinitat, sorgida en el context de l’oposició popular a un pla urbanístic.[6] Va impulsar la lluita per dur aigua potable a Torre Baró el 1972, impulsant el tall de l'Avinguda Meridiana.
Des de 1978 fins a 1994 va presidir l’Associació de Veïns de Torre Baró.[6] El 6 de maig de 1978 va segrestar un autobús al Passeig Valldaura i el va portar fins a Torre Baró per demostrar que un autobús podia arribar-hi. Mig any després l'Ajuntament de Barcelona va acceptar que la línia 47 arribés a Torre Baró.[8] L’acció va comptar amb suport veïnal i s’ha interpretat com a part d’una estratègia col·lectiva i organitzada del moviment veïnal i sindical de Nou Barris, amb presència de CCOO i del PSUC.[1][2]
Va ser jutjat i acusat de segrest, i l’empresa el va amenaçar amb l’acomiadament, però la pressió veïnal va contribuir a la seva readmissió; posteriorment, el servei d’autobús al barri es va consolidar.[9][1]
Reconeixements
El 1997 l'Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Honor de Barcelona (àmbit Nou Barris) pel seu lideratge en la fundació i dinamització del moviment veïnal del districte.[6] El 2024 l'Ajuntament va dedicar-li una parada d'autobús i va impulsar la denominació d'una rotonda/plaza al punt d'entrada del bus 47 al barri.[1] El 2026 es va aprovar modificar el nom de la rotonda per incloure també el de la seva parella, l'activista Carme Vila.[10]
En la cultura popular
La seva figura ha estat recreada a la pel·lícula El 47 (dir. Marcel Barrena), que ha contribuït a popularitzar el relat de la lluita veïnal per la connexió de Torre Baró. Diversos articles han remarcat que el film posa el focus en l’episodi del 1978 i que simplifica o no explicita la militància política i sindical del protagonista.[2][9] El 2024, l’Ajuntament va impulsar la dedicació d’una parada d’autobús i d’una rotonda amb el seu nom a l’entorn on el 47 va accedir a Torre Baró.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «La rotonda en la que Manolo Vital hizo llegar el bus 47 llevará su nombre» (en castellà). Ajuntament de Barcelona (Districte de Nou Barris), 22-10-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- 1 2 3 Marc Andreu. «La otra historia de Manuel Vital, protagonista de la película ‘El 47’» (en castellà). El País, 19-09-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Andreu, Marc. «La otra historia de Manuel Vital, protagonista de la película ‘El 47′» (en castellà), 19-09-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Santiago Manchado. «La otra lucha del conductor 'del 47': encontrar a su padre asesinado por el franquismo» (en castellà). elDiario.es, 16-10-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «La família de Manolo Vital "tanca un cicle" amb la troballa de les restes del seu pare». RAC1, 12-10-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- 1 2 3 4 «Vital i Velo, Manuel (Medalla de Honor de Barcelona, 1997)» (en castellà). Ajuntament de Barcelona (Distincions i honors). [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Periódico, El. «La rotonda de Manolo Vital también rendirá homenaje a su esposa y compañera de lucha Carme Vila» (en castellà), 13-01-2026. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «Manuel Vital: l'heroi de barri que va lluitar contra els poders de la Barcelona franquista». El Nacional, 28-06-2023. [Consulta: 14 gener 2026].
- 1 2 Sergi Llanas. «Barcelona honra a Manuel Vital, el hombre que puso a Torre Baró en el mapa» (en castellà). El País, 19-10-2024. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «Barcelona avança en la feminització del nomenclàtor reivindicant quinze figures de dones a l’espai públic». Servei de Premsa – Ajuntament de Barcelona, 13-01-2026. [Consulta: 14 gener 2026].