María Botto

Plantilla:Infotaula personaMaría Botto
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Florencia Botto Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,64 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesDiego Botto Modifica el valor a Wikidata  i Cristina Rota Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Diego Botto
Nur Levi Modifica el valor a Wikidata
ParentsAlejandro Botto, cosí Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0098710 TMDB (persona): 46856 Allmovie (artista): p272802 Modifica el valor a Wikidata

María Botto (castellà: María Florencia Botto Rota) (Buenos Aires, 10 de febrer de 1974) és una actriu espanyola d'origen argentí. Surt d'una nissaga d'actors: els parese Cristina Rota i Diego Fernando Botto i els germans Juan Diego Botto i Nur Levi.

Biografia

És filla dels actors argentins Cristina Rota, professora d'interpretació i de Diego Fernando Botto, que va desaparèixer el 21 de març de 1977 durant la campanya de terror de la dictadura argentina de Videla. Va engrossir la llista de desapareguts, i també va acabar morint al costat del seu amic Beto Gianola l'abril de 1981. La parella va tenir un altre fill l'any 1975, el també actor Juan Diego Botto.[1][2]

Quan tenia tres anys, l'any 1978, la seva mare embarassada va haver d'abandonar el país i traslladar-se a Espanya on va donar a llum a una filla Nur Levi. La família fixa la residència permanent a Espanya, on des de llavors Botto es criarà i hi residirà.[3]

La mare va fundar a Madrid una escola d'interpretació, germen del posterior Centro de Nuevos Creadores, amb seu a la Sala Mirador, per on han passat alguns dels millors actors i actrius espanyols. Créixer en aquest ambient artístic la va iniciar des de molt jove en la carrera com a actriu.

María Botto als Premis Goya 2018

En cinema, ha rodat a les ordres de directors com Vicente Aranda, Montxo Armendáriz o Kevin Reynolds Un dels seus papers més celebrats ha estat l'interpretat a Soldados de Salamina, de David Trueba, el 2003. El 2009 dona el salt internacional amb la pel·lícula La meva vida en ruïnes de Donald Petrie al costat de Richard Dreyfuss yi que li obrirà les portes dels seus futurs treballs tant a Anglaterra com als Estats Units. En els últims anys ha compaginat produccions tant nacionals com internacionals, entre les quals podem destacar, “Risen” al costat de Joseph Fiennes dirigida per Kevin Reynolds, la producció anglesa Mad Dogs al costat de John Simm i Philllip Glennister, on va ser la unica actriu al costat de Ben Chaplin que va repetir personatge en el seu remake estatunidenc “Mad Dogs”, ha participat també en la sèrie per a TNT ”Good Behavior” amb Michelle Dockery, a Espanya a Cuerpo de Elite dirigida per Joaquin Mazón o un dels seus últims treballs a la sèrie “Cuentame”.

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

Curtmetratges

  • Coro de ángeles (1996), de Pablo Valiente.
  • El balancín de Iván (2002), de Darío Stegmayer.
  • En la otra camilla (2008), de Luis Melgar.

Televisió

AnyTítolPaper CadenaNotes
2000 - 2001 Un chupete para ella Paula Cimarro Antena 3 12 episodis
2004 Siete vidas Ana Telecinco 1 episodi
2005 - 2006 7 días al desnudo Marta Castillo Cuatro 11 episodis
2007 Círculo rojo Andrea Onieva Antena 3 12 episodis
2009 - 2010 Pelotas Marta La 1 24 episodis
2011 Doctor Mateo Antena 3 1 episodi
2011 - 2012 Mad Dogs UK María Sky 1 4 episodis
2015 - 2016 Mad Dogs USA Sophia Moreno Amazon Prime Video 6 episodis
2016 Bajo sospecha Sara Guzmán Antena 3 9 episodis
2016 Good Behavior Ava Pereira TNT 10 episodis
2018 Cuerpo de élite Andrea Zimmerman Antena 3 10 episodis
2019 Cuéntame cómo pasó Fabiola La 1 2 episodis

Teatre

  • ” ciudades perdidas” (1990)
  • Esperando al zurdo” (1992)
  • La barraca 1995
  • Lorca al rojo vivo 1996
  • Lorca 1997
  • “mal dormir” 1999
  • ”Lo bueno de las Flores es que se marchitan pronto” 2000
  • El zoo de cristal (2005)
  • Antígona (2011)
  • ” Rudolph (2014)
  • Entre tu deseo y el mio (2015)

Premis

Premis Goya
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2003Goya a la millor actriu secundàriaSoldados de SalaminaCandidata
1999Goya a la millor actriu revelacióCelosCandidata
Unión de Actores y Actrices
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2003Millor actriu secundàriaSoldados de SalaminaCandidata
Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2004Millor actriu secundàriaMaría, queridaCandidata
2003Millor actriu secundàriaSoldados de SalaminaCandidata
AnyCategoriaPel·lículaResultat
1999Millor actrizCelosGuanyadora
Premis ACE
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2003Millor actriu secundàriaSoldados de SalaminaCandidata
Festival de Cinema d'Islantilla
AnyCategoriaPel·lículaResultat
2009Premi Luna de Islantilla a la millor actriuEn la otra camillaNominada[4]

Referències

  1. ↑ Europa Press. «Juan Diego Botto: "El punto de inflexión de mi vida ha sido el nacimiento de mi hija"», 15-11-2015. [Consulta: 17 desembre 2016].
  2. ↑ El País. «La historia que viene de una ausencia», 10-04-2005. [Consulta: 18 desembre 2016].
  3. ↑ El Plural. «Homenaje de Botto a su padre, uno de los 30.000 desaparecidos de la dictadura de Videla», 12-12-2016. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. ↑ «Histórico de ganadores y nominados del Islantilla Cinefórum». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 22 desembre 2019].

Enllaços externs