Mar Arza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976  (49/50 anys)Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | artista, escultora |
| Lloc web | mararza.com |
Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) és una artista valenciana que viu i treballa a Barcelona. Aquesta artista treballa sobretot a partir d'instal·lacions, modificacions objectuals i escultures.[1][2]
Formació
Després d'haver estudiat Belles Arts a la Universitat de València, a la Carnegie Mellon School of Art de Pittsburgh i Winchester School of Art, viu i treballa a Barcelona, i és representada per la Galeria Cànem (Castelló). També ha exposat a la Galeria Rosenfeld Porcini de Londres, Galerie Meessen De Clercq de Brussel·les, Galeria Sicart, Galeria RocioSantaCruz, Galeria Estampa, Galeria Horrach-Moyà, a la Col·lecció La Relació, Centre d'Art Santa Mònica, La Virreina Centre de la Imatge o al Cincinnati Contemporary Arts Center.[2][3]
Trajectòria
A les seves peces i instal·lacions Mar Arza treballa el motiu del blanc com una exploració del sentit, forjant imatges com les entre línies de marqueteria, els incisos i talls del llenguatge en el paper: Desiertos cicatriz (2008), Femme gaine (2012) o Femme Couteau (2011).[4] Des de les seves primeres obres escultòriques s'ha interessat per treballar la paraula i el text, en la seva materialitat. A l'inici de la seva trajectòria intervenia molt sovint en els llibres. Recentment, també retalla i empelta paraules en llibretes d'estalvis, factures de la llum, volants mèdics, fulls de calendaris, dècims de loteria, entre d'altres, mostrant la capacitat de la poesia per obrir camp de treball a la mirada creadora, allà on es posa.[5][4]
El 2022 exposa a l'IVAM, en un projecte on les seues escultures dialoguen amb peces arqueològiques i obres de Juli González.[6] El 2024 inaugura una exposició antològica a La Virreina Centre de la Imatge. El 2025, el Museu Nacional d'Art de Catalunya duu a terme una instal·lació de l'artista a les sales de Romànic, que dialoga amb les pintures al fresc, la tècnica de l'strappo i les estructures patriarcals que ens contenen.[7]
Referències
- ↑ «Mar Arza». Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). [Consulta: 22 maig 2025].
- 1 2 Roma, Valentín. «Mar Arza: Sotaveu» (en castellà). Artishock, 17-03-2025. [Consulta: 22 maig 2025].
- ↑ «Mar Arza - Arxiu Artistes». Institut Ramon Llull. [Consulta: 22 maig 2025].
- 1 2 «Mar Arza». Gencat. Arxivat de l'original el 8 d'abril 2014. [Consulta: 7 abril 2014].
- ↑ Arts Santa Mònica, Dossier 2n trimestre 2014
- ↑ «El IVAM presenta una exposición de Mar Arza que reflexiona sobre la representación del cuerpo femenino y la maternidad». Diari ABC, 25-05-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ «Strappo. No pas per atzar cau el patriarcat». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 25-11-2024. [Consulta: 22 maig 2025].