Marcel Detienne

Plantilla:Infotaula personaMarcel Detienne
Biografia
Naixement11 octubre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nemours (França) Modifica el valor a Wikidata
Director d'estudis École pratique des hautes études
Professor emèrit

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lieja - doctorat (–1965)
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'antiga Grècia, història de les religions, antropologia, filologia clàssica, història, filosofia i període hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, mitògraf, filòsof, professor universitari, historiador, filòleg clàssic, científic de la religió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Universitat de París
École des hautes études en sciences sociales
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentEstructuralisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralLouise Bruit Zaidman, Arnaud Zucker, Bernard Mezzadri, Renée Koch-Piettre, Dominique Jaillard i Sabina Crippa Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeGiulia Sissa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads (autor): 339585 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Detienne (Lieja, 11 d'octubre de 1935 - Nemours, 21 de març de 2019) és un hel·lenista i antropòleg comparatista belga, especialista sobretot en el llenguatge i l'autoctonia a la Grècia antiga.

Biografia

Marcel Detienne és llicència en filologia clàssica a la Universitat de Lieja, on esdevingué professor ajudant en història de la filosofia. S'establí a París al començament dels anys seixanta, on seguí els cursos de Louis Gernet a l'École practique des hautes études (EPHE); on coincidí amb Jean-Pierre Vernant. A partir de 1964, codirigeix el Centre d'investigacions comparades sobre les societats antigues a la EPHE.[1] L'any 1965, sosté la seva tesi de doctorat a la Universitat de Lieja.[2]

El 1975 fou nomenat director d'estudis en ciències religioses a l'EPHE (càtedra de les religions de Grècia antiga, fins al 1998) i hi dirigí un grup d'investigació del CNRS, «Història i antropologia, enfocaments comparatius», fins al 1996.

L'any 1992, esdevingué director del Centre Louis-Marí[3] d'estudis comparatius de la Universitat Johns Hopkins a Baltimore. Els seus seminaris a la Universitat de Lieja (2002-2003), com a titular de la càtedra Francqui interuniversitaire à titre étranger), tractaren sobre «els déus de la política a les ciutats gregues».[4]

Als anys 2009-2010, contribuí amb diversos dels seus col·legues (Gérard Noiriel, Françoise Héritier i Emmanuel Terray, entre altres) al debat sobre la identitat nacional, participant sobretot en el film Ulysse clandestin de Thomas Lacoste (2010).[5] Marcel Detienne és professor emèrit de la Universitat Johns Hopkins i director d'estudis honorari de l'EPHE.[6][7]

Obres

  • Les Maîtres de vérité dans la Grèce archaïque, Paris, Maspero, 1967 (Presses Pocket, coll. Agora, 1994).
  • Les Jardins d'Adonis, Paris, Gallimard, 1972[8] (édition revue et corrigée avec une postface : Paris, Gallimard, 1989).
  • L'Invention de la mythologie, Paris, Gallimard, 1981.
  • Les Savoirs de l'écriture en Grèce ancienne, Marcel Detienne et coll., Lyon, PUL, 1988.
  • Les Ruses de l'intelligence. La métis chez les Grecs, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Flammarion, 1989.
  • La Vie quotidienne des dieux grecs, Paris, Hachette, 1989.
  • Dieux grecs, en collaboration avec Giulia Sissa, Paris, Hachette Litterature, 1989.
  • L'Écriture d'Orphée, Paris, Gallimard, 1989.
  • Dionysos à ciel ouvert, Paris, Hachette, coll. Pluriel, 1990.
  • Transcrire les mythologies, Paris, Albin Michel, 1994.
  • La Déesse parole : quatre figures de la langue des dieux, sous la dir. de M. Detienne et G. Hamonic, Paris, Flammarion, 1994.
  • Dionysos mis à mort, Paris, Gallimard, 1996.
  • La Cuisine du sacrifice en pays grec, en collaboration avec Jean-Pierre Vernant, Paris, Gallimard, 1997.
  • Apollon le couteau à la main, Paris, Gallimard, 1998 (rééd. coll. Tel, nº 365, 2009).
  • Comparer l'incomparable, Paris, Le Seuil, 2000 (nouvelle édition augmentée d'une préface : coll. Points, 2009).
  • Comment être autochtone ?, Paris, Le Seuil, 2003.
  • Qui veut prendre la parole ?, Paris, Le Seuil, 2003.
  • Les Dieux d'Orphée, Paris, Gallimard, 2007.
  • Les Grecs et nous, Paris, Perrin, 2005 (coll. Tempus, 2009).
  • L'identité nationale, une énigme, Paris, Gallimard, coll. Folio Histoire, nº 177, 2010.

Filmografia

  • 2010: Ulysse clandestin de Thomas Lacoste

Referències

  1. ↑ Cf. interview dans le Point, 2012, "Voir aussi"
  2. ↑ Information Université de Liège, 2002.
  3. ↑ Louis Marin Center for the Study of French Classical and Contemporary Culture and Science, cf. par exemple : CV de Stephen Nichols Arxivat 2012-03-28 a Wayback Machine.. Le statut et l'organisation de ce centre ne sont pas clairement documentés.
  4. ↑ Information ULg 2002.
  5. ↑ Veure la fitxa del film Ulysse clandestin al lloc web Autour du 1° mai i a IMDB
  6. ↑ Le Point, 2012.
  7. ↑ Le Monde du 23 février 2012
  8. ↑ compte rendu par Claude Lévi-Strauss, L'Homme (1972), v.12, n.4., p.87-102 Persée

Enllaços externs

  • Entrevista a Marcel Detienne a Le Point del 25 de febrer de 2012 (text complet a le Point Références 38 : "Sagesses de l'Inde", mars-avril 2012)