Marcel Grossmann
Marcel Grossmann (Budapest, 9 d'abril de 1878 - Zúric, 7 de setembre de 1936) va ser un matemàtic suís, íntim amic d'Albert Einstein.[1]</ref>
Grossmann va néixer en el sí d'una antiga família suïssa que vivia a Budapest, on eren propietaris d'una empresa de maquinària. Fins als quinze anys ell també hi va viure, estudiant al prestigiós Institut Berzsenyi Dániel.[2] El 1893, la família va retornar a Suïssa i Grossmann va acabar el seus estudis secundaris a la Oberrealschule de Basilea.[3] El 1896 va ingressar al Politècnic de Zúric on va coincidir amb Albert Einstein i Mileva Marić amb els qui va establir una estreta amistat. En els darrers cursos, Einstein i Marić es van inclinar més per les classes de física, mentre que Grossmann, amb els seus col·legues Jakob Ehrat i Louis Kollros, van continuar amb les matemàtiques pures.[4]
Van graduar el 1900 i Grossmann va començar la carrera docent als instituts de Frauenfeld i Basilea, mentre treballava per al seu doctorat, que va obtenir el 1902 a la universitat de Zúric (l'ETH encara no donava aquest grau) sota la direcció de Wilhelm Fiedler.[5] El 1907 va obtenir la plaça de professor a l'ETH que havia deixat vacant Fiedler.[6] Però el 1915 es van començar a manifestar els primers símptomes d'una malaltia degenerativa (una esclerosi) i el 1920 ja havia de demanar al seu col·lega Kollros que el substituís en algunes classes.[7] El 1927 va ser baixa definitiva i el 1936 va morir en el que va ser considerat més una redempció que una defunció.[8]
Grossmann és recordat, sobre tot, perquè va ser qui va introduir Einstein a les matemàtiques necessàries per donar suport a la teoria de la relativitat.[9][10] En un primer article conjunt de 1913, Entwurf einer verallgemeinerten Relativitätstheorie und einer Theorie der Gravitation introduïen el càlcul de tensors[11] i en un altre de 1914, Kovarianz-eigenschaften der Feldgleichungen der auf die verallgemeinerte Relativitatstheorie, discutien el significat de la covariància en les seves equacions del camp gravitacional.[12]
No es d'estranyar que, quan va morir, Einstein li adrecés a la seva vídua aquestes paraules de condol:
| « | Recordo els nostres dies d'estudiants. Ell, l'estudiant impecable; jo, desordenat i somniador. Ell amb bones relacions amb els professors i comprenent tothom; jo, un pària, descontent i poc estimat. Però vam ser bons amics i entre els meus records més feliços hi ha les nostres converses al Metropol davant un cafè gelat cada poques setmanes. | » |
| — Einstein, 1936, [13] | ||
Referències
- ↑ GGarcía Morales.
- ↑ Graf-Grossmann, 2018, p. 13-20.
- ↑ Sauer, 2015, p. 457.
- ↑ Sauer, 2015, p. 458-459.
- ↑ Saxer, 1936, p. 323.
- ↑ Sauer, 2015, p. 462.
- ↑ Graf-Grossmann, 2018, p. 137.
- ↑ Saxer, 1936, p. 322.
- ↑ Fox i Keck, 2004, p. 129.
- ↑ Sallent, Roca i Molina, 2005, p. 19.
- ↑ Earman i Glaymour, 1978, p. 255.
- ↑ Earman i Glaymour, 1978, p. 269.
- ↑ Fox i Keck, 2004, p. 130-131.
Bibliografia
- Earman, John; Glaymour, Clark «Lost in the tensors: Einstein's struggles with covariance principles 1912–1916» (en anglès). Studies in History and Philosophy of Science Part A, Vol. 9, Num. 4, 1978, p. 251-278. DOI: 10.1016/0039-3681(78)90008-0. ISSN: 0039-3681.
- Fox, Karen C; Keck, Aries. Einstein A to Z (en anglès). John Wiley and Sons, 2004. ISBN 0-471-46674-3.
- García Morales, Hector «L’home que ensenyava matemàtiques a Einstein». Ara, 8/12, 2025.
- Graf-Grossmann, Claudia. Marcel Grossmann: For the Love of Mathematics (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-90076-6.
- Sallent, Emma; Roca, Antoni; Molina, Alfred. El jove Einstein en català. Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 84-7283-808-0.
- Sauer, Tilman. «Marcel Grossmann and his contribution to the general theory of relativity». A: Kjell Rosquist, Robert T Jantzen, Remo Ruffini (eds.). The Thirteenth Marcel Grossmann Meeting (en anglès). World Scientific, 2015, p. 456-503. ISBN 978-981-4612-14-2.
- Saxer, Walter «Marcel Grossmann (1878-1936; Mitglied der Gesellschaft seit 1908)» (en alemany). Vierteljahrsschrift der Naturforschenden Gesellschaft in Zürich, Vol. 81, Num. 3-4, 1936, p. 322-326. ISSN: 0042-5672.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marcel Grossmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Reich, Karin. «Grossmann, Marcel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 febrer 2020]. (anglès)