Marcel Grossmann

Plantilla:Infotaula personaMarcel Grossmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1878 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi múltiple Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia reformada suissa Modifica el valor a Wikidata
FormacióETH Zürich (1896–1900)
Institut Berzsenyi Dániel (Budapest) (–1893)
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die metrischen Eigenschaften kollinearer Gebilde Modifica el valor a Wikidata (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWilhelm Fiedler i Adolf Weiler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria, matemàtiques, Geometria descriptiva i geometria no euclidiana Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enGeometria descriptiva Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKarl Dändliker Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFerdinand Gonseth, Karl Kobelt, Ernst Vaterlaus, Ernst Vaterlaus, Alexandre Staempfli, Karl Kobelt, Tor Eika, Emil Leutenegger, Ernst Mettler (en) Tradueix, Herbert Jobin i Karl Merz Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeAnna Keller
ParesJules Grossmann i Katharina Henriette Lichtenhahn

Marcel Grossmann (Budapest, 9 d'abril de 1878 - Zúric, 7 de setembre de 1936) va ser un matemàtic suís, íntim amic d'Albert Einstein.[1]</ref>

Grossmann va néixer en el sí d'una antiga família suïssa que vivia a Budapest, on eren propietaris d'una empresa de maquinària. Fins als quinze anys ell també hi va viure, estudiant al prestigiós Institut Berzsenyi Dániel.[2] El 1893, la família va retornar a Suïssa i Grossmann va acabar el seus estudis secundaris a la Oberrealschule de Basilea.[3] El 1896 va ingressar al Politècnic de Zúric on va coincidir amb Albert Einstein i Mileva Marić amb els qui va establir una estreta amistat. En els darrers cursos, Einstein i Marić es van inclinar més per les classes de física, mentre que Grossmann, amb els seus col·legues Jakob Ehrat i Louis Kollros, van continuar amb les matemàtiques pures.[4]

Van graduar el 1900 i Grossmann va començar la carrera docent als instituts de Frauenfeld i Basilea, mentre treballava per al seu doctorat, que va obtenir el 1902 a la universitat de Zúric (l'ETH encara no donava aquest grau) sota la direcció de Wilhelm Fiedler.[5] El 1907 va obtenir la plaça de professor a l'ETH que havia deixat vacant Fiedler.[6] Però el 1915 es van començar a manifestar els primers símptomes d'una malaltia degenerativa (una esclerosi) i el 1920 ja havia de demanar al seu col·lega Kollros que el substituís en algunes classes.[7] El 1927 va ser baixa definitiva i el 1936 va morir en el que va ser considerat més una redempció que una defunció.[8]

Grossmann és recordat, sobre tot, perquè va ser qui va introduir Einstein a les matemàtiques necessàries per donar suport a la teoria de la relativitat.[9][10] En un primer article conjunt de 1913, Entwurf einer verallgemeinerten Relativitätstheorie und einer Theorie der Gravitation introduïen el càlcul de tensors[11] i en un altre de 1914, Kovarianz-eigenschaften der Feldgleichungen der auf die verallgemeinerte Relativitatstheorie, discutien el significat de la covariància en les seves equacions del camp gravitacional.[12]

No es d'estranyar que, quan va morir, Einstein li adrecés a la seva vídua aquestes paraules de condol:

« Recordo els nostres dies d'estudiants. Ell, l'estudiant impecable; jo, desordenat i somniador. Ell amb bones relacions amb els professors i comprenent tothom; jo, un pària, descontent i poc estimat. Però vam ser bons amics i entre els meus records més feliços hi ha les nostres converses al Metropol davant un cafè gelat cada poques setmanes. »
— Einstein, 1936, [13]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marcel Grossmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Reich, Karin. «Grossmann, Marcel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 febrer 2020]. (anglès)