Marcel Mihalovici
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 octubre 1898  Bucarest (Romania) |
| Mort | 12 agost 1985 (86 anys) 15è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Òpera, simfonia i música de cambra |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra |
| Moviment | Música clàssica |
| Família | |
| Cònjuge | Monique Haas |
      | |
Marcel Mihalovici (Bucarest, 22 d'octubre de 1898 - 15è districte de París, 12 d'agost de 1985) va ser un compositor francès nascut a Romania. Va ser descobert per George Enescu a Bucarest. Es va traslladar a París el 1919 (als 21 anys) per estudiar amb Vincent d'Indy.
Entre les seves obres hi ha la Sonata número 1 per a violí i piano (1920), l'òpera Mélusine (1920, llibret d'Yvan Goll), el seu primer quartet de corda (1923), el segon quartet de corda (1931), la Sonata número 2 per a violí i piano (1941), la Sonata per a violí i violoncel (1944), l'òpera Phèdre (1949), l'Étude en dues parts per a piano i conjunt instrumental (1951) i l'Esercizio per archi (1960). Moltes de les seves obres per a piano van ser interpretades per primera vegada per la seva dona, la pianista de concerts Monique Haas.
Mihalovici va ser el compositor original de la música de l'obra radiofònica Cascando (1962) de Samuel Beckett. La seva Cinquena Simfonia presenta una soprano cantant una versió d'un poema de Beckett, i va utilitzar L'última cinta de Krapp com a base per a una petita òpera, Krapp, ou, La dernière bande. Els seus records de la seva amistat es relaten a l'obra completa Beckett at Sixty A Festschrift de John Calder, Calder and Boyars (1967).
Fervent defensor del neoclassicisme, durant la seva carrera Mihalovici va abraçar una varietat d'estils contemporanis, amb un llenguatge harmònic que anava des del cromatisme fins al serialisme.[1] La música popular romanesa va influir en el seu ús poc convencional de la variació rítmica i el color instrumental.[1]