Marcelo Frusin

Plantilla:Infotaula personaMarcelo Frusin
Biografia
Naixement27 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, autor de còmic Modifica el valor a Wikidata

Marcelo Frusin (Rosario, 27 de desembre de 1967) és un dibuixant de còmics argentí. És conegut fonamentalment per la seva etapa a Hellblazer i Loveless de la sèrie Vertigo de DC Comics.

Biografia

Frusin va començar la seva carrera treballant per a l'editorial argentina Columba el 1993. Per a l'editorial italiana Universo, va il·lustrar la sèrie Niko Slavo a la revista Intrépido, entre 1994 i 1997. El 1998, va començar a treballar al mercat americà, col·laborant amb Marvel Comics a X-Men Unlimited, amb guió de Tom DeFalco. Més tard, va treballar per a Acclaim Comics, dibuixant Magnus i Robot Fighter, ambdues escrites per Tom Peyer.[1]

L'estil de Frusin s'assembla al del seu paisà Eduardo Risso (100 bales). Com Risso, Frusin ha treballat amb Brian Azzarello, concretament durant l'etapa d'aquest últim en la sèrie de la línia Vertigo (publicada per DC Comics) Hellblazer, on es donaria a conèixer el seu treball. L'etapa de Frusin en aquesta sèrie començaria al número 151[2] i s'allargaria més enllà de l'etapa d'Azzarello, sent també el dibuixant regular de la mateixa durant la primera part de l'etapa de Mike Carey, amb la qual cosa Frusin es convertiria en un dels dibuixants més prolífics de la sèrie, dibuixant 34 números. Frusin va abandonar Hellblazer al número 200[3] (el substituiria el seu paisà Leonardo Manco), per unir-se a Azzarello a la sèrie Loveless. Ha treballat per a altres títols de Vertigo, com Flinch, Weird War Tales i Weird Western Tales Special.

Referències

  1. ↑ «Marcelo Frusin en Comic Book Database». Arxivat de l'original el 14 de septiembre de 2016. [Consulta: 11 setembre 2016].
  2. ↑ Brian Azzarello, Marcelo Frusin: "Good intentions, part 1" (Hellblazer 151, 2000), publicado en España por Norma Editorial (Hellblazer: Buenas intenciones, Colección Vértigo 233, 2003), Planeta DeAgostini (Hellblazer de Brian Azzarello 1, 2009) y ECC Ediciones (Hellblazer: Brian Azzarello, 2015).
  3. ↑ Mike Carey, Steve Dillon, Marcelo Frusin, Leonardo Manco: "Happy families" (Hellblazer 200, 2004), publicado en España por Planeta DeAgostini (Hellblazer: Motivos para estar contento, 2006) y ECC Ediciones (Hellblazer: Mike Carey 2, 2016).