Marcia Griffiths

Plantilla:Infotaula personaMarcia Griffiths
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Kingston Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballReggae i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, músic d'estudi, música Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
GènereReggae Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTrojan Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmarcia-griffiths.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1463681 TMDB (persona): 1151717 Allmovie (artista): p125962 Musicbrainz: f7fb3771-3dc1-4b7b-b144-7f0a43fa1422 Discogs: 29823 Allmusic: mn0000573978
Facebook: QUEENMARCIAGRIFFITHS Modifica el valor a Wikidata

Marcia Griffiths (Kingston, 23 de novembre de 1949) és una cantant jamaicana considerada la «reina del reggae».[1]

Trajectòria

Griffiths va començar la seva carrera el 1964 actuant als escenaris amb Byron Lee and the Dragonaires a instàncies de Phillip James de The Blues Busters que l'havia sentit cantar al seu barri.[2] La seva actuació va impressionar Ronnie Nasralla i Clement Dodd que l'endemà li van oferir un contracte discogràfic. Griffiths va optar per a gravar per al segell Studio One de Dodd, on va enregistrar una sèrie de duets amb cantants masculins com Tony Gregory («You're Mine»), Bob Marley («Oh My Darling»), Jeff Dixon («Words») i Bob Andy («Always Together»), amb qui mantindria una relació de diversos anys.[3] El 1968 va tenir el seu primer èxit com a solista, «Feel Like Jumping», que com els seus altres primers èxits en solitari de Studio One (inclosos «Truly» i «Melody Life»), van ser escrits per Andy.[2][4]

De 1970 a 1974 va treballar amb Bob Andy com a duet (Bob and Marcia) a la discogràfica del productor Harry J. També va gravar per a Lloyd Charmers.[4]

Entre 1974 i 1981 va ser membre de I Threes, un trio de coristes que acompanyaven Bob Marley & the Wailers.[5] Va continuar gravant com a solista durant la dècada de 1970, treballant amb productors com Sonia Pottinger i Joseph Hoo Kim.

El desembre de 1982, Griffiths va publicar la cançó «Electric Boogie», escrita exclusivament per a ella per Bunny Wailer. La cançó va sorgir després que Wailer i Griffiths experimentessin amb una caixa de ritmes que Griffiths havia comprat a Toronto a principis d'aquell any. Wailer va explicar que «Electric Boogie» estava inspirada en «Electric Avenue» d'Eddy Grant, també publicada el 1982. Durant els primers mesos de 1983 la cançó va arribar al capdamunt de les llistes musicals de Jamaica. Tot i que la versió de 1983 va esdevenir un petit èxit per a Griffiths, la cançó va ser remesclada el 1989, i aquella versió va convertir l'electric slide, un ball en línia, en una moda internacional. Va arribar al número 51 de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units d'Amèrica[5] i és el senzill més venut d'una cantant de reggae femenina de tots els temps.[6]

Griffiths va aparèixer a l'àlbum True Love de Toots and the Maytals, que va guanyar el premi Grammy el 2004 al millor àlbum de reggae, i en el qual van participar músics destacats com ara Willie Nelson, Eric Clapton, Jeff Beck, Trey Anastasio, Gwen Stefani / No Doubt, Ben Harper, Bonnie Raitt, Manu Chao, The Roots, Ryan Adams, Keith Richards, Toots Hibbert, Paul Douglas, Jackie Jackson, Ken Boothe i The Skatalites.[7] Griffiths també va aparèixer al documental del 2011 Reggae Got Soul: The Story of Toots and the Maytals, que va ser estrenat a la BBC i descrit com «La història mai explicada d'un dels artistes jamaicans més influents».[8][9]

El gener de 2014 va anunciar que, com a part del seu cinquantè aniversari a la indústria musical, publicaria un àlbum de les seves cançons preferides d'altres artistes, Songs That Inspire Me, Songs I Love to Sing, gravat amb Germain.[10][11]

Discografia

Àlbums

  • Sweet Bitter Love (1974)
  • Naturally (1978)
  • Steppin (1979)
  • Rock My Soul (1984)
  • Marcia (1988)
  • Carousel (1990)
  • Indomitable (1995)
  • Land of Love (1997)
  • Collectors Series (1998)
  • Truly (1998)
  • Certified (1999)
  • Reggae Max (2003)
  • Shining Time (2005)
  • Melody Life (2007)
  • Marcia Griffiths & Friends (2012)
  • Timeless (2019)

Referències

  1. ↑ Chacón Moratalla, Cristina. «El Rototom acomiada la seua 30a edició amb reggae activista i conscient de Tiken Jah Fakoly», 23-08-2025. [Consulta: 22 setembre 2025].
  2. 1 2 Campbell-Livingston, Cecelia (2012), "Truly outstanding: Looking at the amazing career of Marcia Griffiths", Jamaica Observer, 3 October 2012. Retrieved 11 October 2012.
  3. ↑ «Marcia Griffiths enjoys 50 of the best» (en anglès), 26-01-2014. [Consulta: 22 setembre 2025].
  4. 1 2 «Marcia Griffiths enjoys 50 of the best» (en anglès), 26-01-2014. [Consulta: 22 setembre 2025].
  5. 1 2 «Biography by Roger Steffens». AllMusic. [Consulta: 29 juliol 2011].
  6. ↑ Richard Burnett, "Reggae queen Marcia Griffiths on Bob Marley and the role of women in reggae", The Gazette (Montreal), 16 May 2013.
  7. ↑ Toots and the Maytals. tootsandthemaytals.net. Web. “True Love – Linear Notes" Arxivat 10 November 2016 at Archive.is. Retrieved 9 November 2016.
  8. ↑ «BBC Four – Toots and the Maytals: Reggae Got Soul». BBC, 26-05-2012. [Consulta: 20 juliol 2017].
  9. ↑ «Toots & The Maytals – Reggae Got Soul – Documentary Trailer», 15-08-2013. Arxivat de l'original el 2021-12-21. [Consulta: 20 juliol 2017].
  10. ↑ Morgan, Simone (2014), "Marcia hails heroes", Jamaica Observer, 28 January 2014. Retrieved 31 January 2014.
  11. ↑ "Marcia Griffiths signs with new booking agency", "Jamaica Observer", 20 January 2018.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.