Marduk
| đ’€đ’€«đ’Ś“ | |
|---|---|
![]() Marduk i el seu drac en la impressiĂł d'un segell cilĂndric de Babilònia | |
| Tipus | déu Rei dels Déus |
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Gènere | masculà |
| FamĂlia | |
| Cònjuge | Sarpanit |
| Mare | Damgalnuna |
| Pare | Ea |
| Fills | Nabu |
| Altres | |
| Part de | religió babilònica |
| Equivalent | JĂşpiter i Baal |
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la BĂblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deĂŻtat tutelar de Babilònia.
Entre els primers mesopotà mics no era un déu principal. Quan Babilònia es convertà en la capital de Mesopotà mia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per a explicar com Marduk va arribar al poder es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotà miques.
Durant el perĂode hammurabi, Marduk va ser associat astrològicament amb el planeta JĂşpiter.[1]
Etimologia
El nom Marduk era probablement pronunciat Marutuk.[2] L'etimologia del nom Marduk es conjectura com un derivat d'amar-Utu ("fill immortal d'Utu" o "vedell de bou del déu solar Utu").[3] L'origen del nom Marduk podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC.[4]
CaracterĂstiques
Segons l'Enuma Elix, Marduk era el dĂ©u de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint aixĂ el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, dĂ©u de la llum i del foc, i com a amo del destĂ, va adquirir tanta importĂ ncia que va rebre cinquanta tĂtols de glòria. MĂ©s tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".[5]
Referències
- ↑ Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria, G.P. Putnam's Sons: New York and London. p. 217-219.
- ↑ Frymer-Kensky, Tikva. Marduk. 8. 2, 2005, p. 5702–5703. ISBN 0-02-865741-1.
- ↑ Helmer Ringgren, (1974) Religions of The Ancient Near East, traduït per John Sturdy, The Westminster Press, p. 66.
- ↑ The Encyclopedia of Religion - Macmillan Library Reference USA - Vol. 9 - Pà gina 201
- ↑ Marduk, Microsoft ® Encarta ® 2009. © 1993-2008 Microsoft Corporation (francès)
