Mareshah
| Tipus | jaciment arqueològic i turó | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País mediterrani | Israel | |||
| Districte | districte del Sud | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 | |||
Mareshah (Μαρησά o Μαρίσσα) fou una ciutat de Judà que devia ser propera a Laquish.Correspon a la moderna Beit Jebrin.Fou una de les ciutats fortificades de Rehoboam contra els filisteus.[1]
Història
Maresha va ser una ciutat de l'edat del ferro esmentada a la Bíblia hebrea, les restes de la qual s'han excavat a Tell Sandahanna (nom àrab), un túmul arqueològic o 'tel' rebatejat després de la seva identificació com a Tel Maresha (hebreu: תל מראשה). L'antiga ciutat judea es va convertir en idumea després de la caiguda de Judà el 586 aC, i després de la conquesta de la regió per Alexandre el 332 aC es va hel·lenitzar amb el nom de Marissa (grec: Μαρίσσα).[2][3] El tell està situat a la regió de Xefela d'Israel, és a dir, als peus de les muntanyes de Judà, a uns 1,5 quilòmetres (0,93 milles) al sud de Beit Gubrin.[2]
En temps de Judes Macabeu fou ocupada pels idumeus però Judes la va recuperar i la va destruir; al cap d'uns anys els idumeus la van tornar a ocupar i Hircà I la va recuperar i va imposar als seus habitants i als idumeus la circumcisió conforme a llei si volien romandre al país. Hircà II la va entregar amb altres ciutats a Aretes rei dels nabateus, en pagament dels seus serveis.[4]
Poc temps després fou restaurada per Gabinius i vers el 40 aC saquejada pels parts que la van deixar destruïda.
Aquest lloc està ara protegit com a part del Parc Nacional de Beit Guvrin-Maresha i les seves coves funeràries estan reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.[5]
Referències
- ↑ «Mareshah - Encyclopedia of The Bible - Bible Gateway» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2025].
- 1 2 Kloner, Amos; Ariel, Donald T.; Finkielsztejn, Gerald; Korzakova, Chava; Levine, Tikva. Maresha Excavations Final Report I: Subterranean Complexes 21, 44, 70. Israel Antiquities Authority, 2003. DOI 10.2307/j.ctt1fzhfp4. ISBN 978-965-406-556-6.
- ↑ Negev, Avraham; Gibson, Shimon (eds). Archaeological encyclopedia of the Holy Land. New York : Continuum, 2001, p. 315. ISBN 978-0-8264-1316-1.
- ↑ Regev, Dalit «Sidonians at Marisa (Maresha)». 'Atiqot / ??????, 110, 2023, p. 65–82. ISSN: 0792-8424.
- ↑ «Caves of Maresha and Bet-Guvrin in the Judean Lowlands as a Microcosm of the Land of the Caves». UNESCO World Heritage Convention. [Consulta: 24 agost 2025].