Margalit Finkelberg

Plantilla:Infotaula personaMargalit Finkelberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Маргарита Георгиевна Карпюк Modifica el valor a Wikidata
1947 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Minsk Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem - estudis clàssics (–1986)
Universitat Estatal de Moscou (1964–1969) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, història, filologia clàssica i literatura clàssica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Jafa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat, lingüista, teòric literari, filòloga clàssica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansSergey G. Karpyuk Modifica el valor a Wikidata
Premis

Margalit Finkelberg (nascuda el 1947 a Minsk com a Маргарита Георгиевна Карпюк, nom de soltera Karpyuk, nom en hebreu מרגלית פינקלברג) és una historiadora i lingüista israeliana. És professora emèrita de Llengües clàssiques a la Universitat de Tel Aviv. Va ser nombrada membre de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Israel el 2005 i va exercir com a presidenta de la Societat d'Israel per a la Promoció dels Estudis Clàssics del 2011 al 2016. El 2021, va ser escollida vicepresidenta de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Israel.

Vida inicial

Finkelberg va néixer a Minsk el 8 de març de 1947 i va emigrar a Israel el 1975. El 1985 va rebre un doctorat de la Universitat Hebrea de Jerusalem amb la tesi “Poetry in Greek thought before Aristotle: A study in early Greek poetics” (La poesia en el pensament grec abans d'Aristòtil: un estudi de la primera poètica grega).[1]

Carrera docent

Finkelberg va començar a ensenyar l'any 1987 a la Universitat Hebrea i a partir de 1991 a la Universitat de Tel Aviv. Mentre era allí, va rebre el premi Gildersleeve 1991 de la Johns Hopkins University Press pel millor article publicat a l'American Journal of Philology.[2] Uns anys més tard, mentre encara ensenyava a la Universitat de Tel Aviv, Finkelberg va publicar el 1998 The Birth of Literary Fiction in Ancient Greece (El naixement de la ficció literària a l'antiga Grècia).[3] De 1999 a 2000, Finkelberg va estudiar com a becària visitant al All Souls College d'Oxford, on va començar a elaborar el seu futur llibre Greeks and Pre-Greeks: Aegean Prehistory and Greek Heroic Tradition (Grecs i pregrecs: prehistòria de l'Egeu i tradició heroica grega).[4]

A principis dels anys 2000, Finkelberg va col·laborar amb Guy Stroumsa a l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat Hebrea de Jerusalem (ara coneguda com l'Institut d'Estudis Avançats d'Israel) per investigar "Mecanismes de fabricació de cànons a les societats antigues".[5] Aquests esforços es concretarien més tard el 2003, amb el seu llibre Homer, the Bible, and Beyond: Literary and Religious Canons in the Ancient World (Homer, la Bíblia i més enllà: cànons literaris i religiosos al món antic).[6][7] Malgrat això, Finkelberg encara va escriure sobre lingüística. En un article de l'any 2001, Finkelberg afirmava que hi havia un "alt grau de correspondència entre el sistema fonològic i morfològic del minoic i el del licià”, i va proposar que "la llengua del lineal A és o bé un avantpassat directe del licià o una llengua estretament relacionada amb ell".[8]

A partir del 2002, i fins al 2006, Finkelberg va dirigir el Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de Tel Aviv.[2] El 2005, Finkelberg es va convertir en membre de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Israel.[9] Aquell mateix any també va publicar Greeks and Pre-Greeks: Aegean Prehistory and Greek Heroic Tradition (Grecs i pregrecs: prehistòria egea i tradició heroica grega).[10] Del 2006 al 2007 Finkelberg va ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat de Princeton, a Nova Jersey. Mentre era allí, va rebre finançament per estudiar l'impacte dels poemes homèrics.[11]

El 2011 va ser escollida presidenta de la Societat d'Israel per a la Promoció dels Estudis Clàssics,[2] i va ser seleccionada per formar part del Comitè per a l'Avaluació dels Programes d'Estudis d'Arqueologia de la Universitat Ben-Gurion del Negev.[12] L'any següent Finkelberg va editar la primera Enciclopèdia d'Homer, que va ser considerada la primera obra de referència exhaustiva sobre el poeta grec Homer.[13] També va ser la guanyadora el 2012 del Premi Rothschild d'Humanitats.[14] El 2013 Finkelberg va formar part del Dan David Prize Review Committee for Classics, the Modern Legacy of the Ancient World.[15] També va ser Visiting Fellow a All Souls College, Oxford (2000) i International Visiting Research Scholar a la Universitat de la Colúmbia Britànica (2014).[16] El 2016, Finkelberg va deixar el càrrec de president de la Societat d'Israel per a la Promoció dels Estudis Clàssics.[2]

Es va retirar de la docència el 2017.[17]

Publicacions seleccionades

Una llista de publicacions seleccionades de Finkelberg:[18]

  • The birth of literary fiction in ancient Greece

(El naixement de la ficció literària a l'antiga Grècia,1998)

  • Homer, the bible, and beyond: literary and religious canons in the ancient world

(Homer, la bíblia i més enllà: cànons literaris i religiosos al món antic, 2003)

  • The birth of literary fiction in ancient Greece

(El naixement de la ficció literària a l'antiga Grècia, 2004)

  • Greeks and Pre-Greeks: Aegean Prehistory and Greek Heroic Tradition

(Grecs i pregrecs: prehistòria de l'Egeu i tradició heroica grega, 2005)

  • The Gatekeeper: Narrative Voice in Plato's Dialogues

(El guardià: Veu narrativa als diàlegs de Plató, 2019)

  • Homer and Early Greek Epic. Collected Essays

(Homer i l'èpica grega primitiva. Col·lecció d'assajos, 2020)

Referències

  1. ↑ Levy, Meirav. «4 מדענים הצטרפו לאקדמיה הלאומית למדעים» (en hebrew). nfc.co.il. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2021. [Consulta: 30 agost 2019].
  2. 1 2 3 4 «פרופ' מרגלית פינקלברג». tau.ac.il. [Consulta: 30 agost 2019].
  3. ↑ Rutherford, R. B. Classical Philology, 95, 4, 10-2000, p. 482–486. DOI: 10.1086/449515. JSTOR: 270520.
  4. ↑ «Greeks and Pre-Greeks: Aegean Prehistory and Greek Heroic Tradition». [Consulta: 31 agost 2019].
  5. ↑ Guy G. Stroumsa. The Scriptural Universe of Ancient Christianity. Harvard University Press, November 2016. ISBN 9780674545137.
  6. ↑ Pontani, Filippomaria The Journal of Hellenic Studies, 124, 2004, p. 190–191. DOI: 10.2307/3246171. JSTOR: 3246171.
  7. ↑ «Canons at War». , 21 novembre 2003 [Consulta: 31 agost 2019].
  8. ↑ Finkelberg, Margalit. «The Language of Linear A: Greek, Semitic, or Anatolian?». A: Drews. Greater Anatolia and the Indo-Hittite Language Family. 38, 2001, p. 81–105 (Journal of Indo-European Studies Monograph Series). ISBN 978-0941694773.
  9. ↑ , 27 desembre 2005.
  10. ↑ Cobet, Justus Gnomon, 80, 3, 2008, p. 278–280. JSTOR: 40494744.
  11. ↑ «INSTITUTE for ADVANCED STUDY 2006-2007». ias.edu. [Consulta: 30 agost 2019].
  12. ↑ «Committee for the Evaluation of Archaeology Study Programs». che.org.il. [Consulta: 30 agost 2019].
  13. ↑ «TAU Researcher Creates First Homer Encyclopedia». english.tau.ac.il, 4 juny 2012. [Consulta: 30 agost 2019].
  14. ↑ «1959 Since Winners Prize Rothschild». yadhanadiv.org. [Consulta: 30 agost 2019].
  15. ↑ «REVIEW COMMITTEES 2013». dandavidprize.org. [Consulta: 30 agost 2019].
  16. ↑ «Margalit Finkelberg». pwias.ubc.ca, 25-07-2016. Arxivat de l'original el 2019-05-24. [Consulta: 30 agost 2019].
  17. ↑ «אירוע // כנס בינלאומי: "שפה וטקסט", לכבוד פרופ' מרגלית פינקלברג, לרגל צאתה לגמלאות [תל אביב 5-6.6.17]» (en hebrew). [Consulta: 30 agost 2019].
  18. ↑ «Au:Finkelberg, Margalit». worldcat.org. [Consulta: 31 agost 2019].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.