Margarida de Prades
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1390  Castell de Torres Torres |
| Mort | 23 juliol 1430 (39/40 anys) Riudoms |
| Sepultura | Monestir de Santes Creus |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, monja |
| Orde religiós | Monges Cistercenques |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1409–1410) Reina consort de Sicília (1409–1410) Reina consort |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Martí l'Humà Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro |
| Fills | Joan Jeroni de Vilaragut (  ) Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro |
| Pares | Pere de Prades i Joana de Cabrera |
| Germans | Joana de Prades |
 | |
 | |
en un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV)
Margarida de Prades (Castell de Torres Torres, 28 de setembre de 1389, 1390 o 1391- Riudoms, 23 de juliol de 1430)[1][2] fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410),[3] pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Ascendència
Margarida pertanyia al llinatge dels Prades, línia secundària de la Casa reial d'Aragó (dinastia de Barcelona).
Núpcies i descendència
Al morir el seu pare el 1395 l'economia familiar va patir dificultats, cosa que va fer que, almenys des de 1399 fos dama de companyia de la reina Maria de Luna, a la cort de la qual s'educà.[4] La mort de la reina, el 1406, deixà el rei Martí l'Humà amb un únic fill supervivent del matrimoni, Martí el Jove, que moriria el 1409 després de culminar una reeixida campanya de reconquesta de Sardenya que ell encapçalà.[5]
Havent-se quedat sense hereu, Martí l'Humà decidí tornar-se a casar per aconseguir nova descendència. L'escollida fou Margarida de Prades, llavors una jove de 21 anys, que Martí preferí a Cecília d'Urgell, germana del comte Jaume II d'Urgell.[6] El matrimoni fou celebrat pel papa Benet XIII al palau de Bellesguard (Sant Gervasi de Cassoles)[4] el 17 de setembre de 1409. La mort del rei el maig de l'any següent (1410) frustrà aquests objectius, extingint-se així el Casal de Barcelona i iniciant-se un període d'interregne que s'acabà amb el Compromís de Casp el 1412.
El 1415 Margarida es tornà a casar, ara amb el noble valencià Joan de Vilaragut i Àlvarez de Haro. Per la seva posició de vídua reial amb una renda assignada, el nou matrimoni i la descendència que va tenir, un fill de nom Joan Jeroni de Vilaragut nascut el 1416, van haver-se de mantenir en secret.[6] Tot i ser legítim i ben documentat, aquest matrimoni, pel caràcter secret, ha donat lloc a una elaboració llegendària.
Cort literària
Segons el cronista Pere Tomic (1438), Margarida de Prades fou "una de les més belles senyores que hom sabés en lo món".[4] Bellesa i interès per la cultura, manifestat en el seu amor als llibres, van contribuir a fer-ne centre, al Palau Reial Menor o al de Bellesguard, d'una important cort literària, en la qual exercí de musa d'algunes figures de la literatura catalana com Jordi de Sant Jordi, Arnau March, Lluís Icart o Arnau d'Erill, i de la castellana com Pedro de Santa Fe o Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana, que li dedicà un plany amb motiu de la seva mort.
Reina abadessa
Cap a 1420, potser perquè la seva situació es divulgà i la seva posició econòmica feu fallida, Margarida i Joan es retiraren al monestir cistercenc de Valldonzella (Barcelona). El 1422 enviudà novament i, probablement el 1423, professà com a monja al mateix monestir. Més tard, passà al monestir de Bonrepòs (Priorat), on ja sembla que era el 1426. El 1428 fou nomenada abadessa d'aquest monestir cistercenc, fins al moment de la seva mort.[6]
Sobre la data de la mort de la reina, no tots els autors han coincidit i hi ha documentació contradictòria. Mentre que en un martirologi provinent del monestir de Bonrepòs s'hi deia que havia mort el 20 de juliol de 1429, en el Dietari o Llibre de Jornades del notari Jaume Safont, hi consta que la reina morí el vespre del divendres 23 de juliol de 1430 a la vila de Riudoms, a causa de la pesta, i que fou traslladada a Bonrepòs per a ser-hi enterrada. Atès que s'ha trobat documentació que demostra que Margarida de Prades era viva, almenys, fins al 7 de juliol de 1430, sembla ser més probable que la data de la mort fos el 23 de juliol de 1430.[1]
Enterrament
al monestir de Santes Creus
La reina abadessa va morir d'un brot de pesta a Riudoms i, va ser traslladada al Bonrepòs, on fou enterrada;[7] amb la seva mort es van perdre les esperances de superar la greu crisi que el monestir ja patia i que acabaria, després d'una llarga resistència, amb la seva incorporació al monestir de Santes Creus el 1473.
Les despulles de la reina foren traslladades a Santes Creus el maig de 1475 i col·locades a l'església, en un taüt de fusta, decorat amb les armes reials i abacials, situat a la pilastra que separa el presbiteri de la primera absidiola de la part de la nau de l'evangeli, davant del mausoleu de Pere el Gran, i sota l'epitafi d'aquest monarca.
Sembla que el sepulcre no fou profanat el 1835. Per evitar que ho fos posteriorment, les seves restes foren traslladades a una de les tombes de pedra situades al fons del mateix braç del creuer. Recentment, han estat instal·lades en una urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli.
RiudomsGenealogia
Genealogia simplificada de Margarida de Prades:
| Jaume II rei d'Aragó etc. comte de Barcelona †1327 | Blanca d'Anjou †1310 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pere de Ribagorça comte de Ribagorça i de Prades †1381 | Joana de Foix †1358 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Joan I de Prades comte de Prades baró d'Entença senescal de Catalunya *1335 †1414 | Sança Ximenes d'Arenós | Bernat III de Cabrera vescomte de Cabrera i de Bas comte d'Osona *1325 †1368 | Margarida de Foix †1350 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pere de Prades baró d'Entença *1352 †1395 | Joana de Cabrera =1385 †1419 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| * naixement = matrimoni † defunció | Joana I de Prades comtessa de Prades baronessa d'Entença †1441 | Margarida de Prades | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- 1 2 Juncosa Bonet, Eduard «Una biografia renovada de la reina Margarida de Prades». Lo Floc, revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, octubre - desembre 2025, p. 12 - 20.
- ↑ Diversos autors, 2022, p. 72.
- ↑ Albertí i Casas, 2007, p. 141-147.
- 1 2 3 Rotger, Agnès. Elles! 65 dones oblidades de la història.. Institut Català de les Dones, octubre de 2017, p. 53. ISBN 9788439396079.
- ↑ Albertí i Casas, 2007, p. 51.
- 1 2 3 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 143-146. ISBN 9788416166220.
- ↑ Sans Travé, Josep Maria: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont, Fundació Noguera, col·lecció Textos i Documents, n. 28, Barcelona, 1992, p. 293
Bibliografia
- Diversos autors. A cura d'Eduard Juncosa Bonet i Antoni Jordà Fernández. Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa. Publicacions URV / Edicions Universitat de Barcelona. 2022.
- Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007. ISBN 978-84-7246-085-0.
- Amparo Cueves Granero, Aportación económica del Reino de Valencia al matrimonio de Martín el Humano con Margarita de Prade, Estudios Medievales, 1 (1952), 133-166.
- Fèlix Duran i Cañameras, Margarida de Prades, Barcelona, Impremta Porcar, 1956.
- Artemi Folch, Santes Creus, panteó reial, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la Història, 91), 1967.
- Eufemià Fort i Cogul, Margarida de Prades, Barcelona, Rafael Dalmau (Episodis de la història, 7), 1960.
- Eufemià Fort i Cogul, La llegenda sobre Margarida de Prades, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1970.
- Francesc d'A. Ubach i Vinyeta, Margarida de Prades, Barcelona, Estampa de Gayetà Campins, 1870.
- Josep Maria Sans Travé: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont, Fundació Noguera (Col·lecció Textos i Documents, 28), Barcelona, 1992.