Margites

Infotaula personatgeMargites
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Creat perHomer Modifica el valor a Wikidata

Margites (en grec antic Μαργίτης) és un poema còmic èpic, avui gairebé perdut del tot, que la majoria d'autors antics consideraven escrita per Homer.[1] A partir de les referències a l'obra que han sobreviscut, se sap que el seu personatge central és un home extremadament estúpid anomenat Margites (del grec antic μάργος, margos, "deliriós, boig; luxuriós"), que era tan curt que no sabia quin dels seus pares l'havia engendrat.[2] El seu nom va donar lloc a l'adjectiu margitomanēs (μαργιτομανής), "brètol com en Margites", utilitzat per Filodem.[3]

Els habitants de Colofó, ciutat on segurament es va escriure l'obra Margites creien que Margites era originari d'aquesta ciutat i pensaven que també era el lloc de naixement d'Homer. Plató i Aristòtil (Poètica 13.92) acceptaven que Margites era una obra d'Homer, i també Valeri Harpocració.[4] Cal·límac de Cirene apreciava el poema, i l'heroi Margites, ja en temps de Demòstenes, s'havia convertit en proverbial per la seva estupidesa. Basili de Cesarea escriu que l'obra s'atribueix a Homer però que no està segur d'aquesta atribució.[5] Tanmateix, l'enorme enciclopèdia grega medieval anomenada La Suda o Suïdas no considera el poema una obra d'Homer i atribueix les Margites al cari Pigres, germà de la reina Artemísia I, un poeta grec d'Halicarnàs probable autor també de la Batracomiomàquia.

El poema estava escrit en hexàmetres barrejats amb línies iàmbiques, una raresa característica també de la Batracomiomàquia atribuïda a Pigres, en la que insereix un pentàmetre després de cada hexàmetre de la Ilíada, com un curiós joc literari.[6]

Margites era una obra molt famosa al món antic, però només se’n conserven aquestes línies:[7][8]

Va arribar a Colofó un vell i cantor diví, servent de les Muses i d'Apol·ló que dispara lluny A les seves estimades mans sostenia una lira de to dolç.

Sabia moltes coses, però totes les sabia malament... Els déus no li havien ensenyat ni a cavar ni a llaurar, ni cap altra habilitat; va fracassar en tots els oficis.

La guineu coneix moltes astúcies; però l'únic truc de l'eriçó les pot vèncer totes.

Pel personatge Margites, els grecs feien servir la paraula com a insult per descriure persones ximples i inútils.[9][10] Demòstenes anomenava Alexandre “el Gran Margites” per insultar-lo i degradar-lo.[9][11][12]

L'època en què es va escriure l'obra és incerta, però segurament és de quan va florir la poesia èpica a Colofó, cap a l'any 700 aC. Tot i això és possible que Pigres hagués retocat un poema anterior només en hexàmetres i hi hagués introduït els pentàmetres per donar-li un toc més còmic.

El personatge és molt còmic i ridícul, i se'l presentava com una persona presumida però ignorant, que sempre mostrava la seva ignorància: els déus no l'havien fet apte ni per cavar ni per llaurar, ni per cap altre ofici normal. Els seus pares eren molt rics, i el poeta, sens dubte, pretenia representar algun personatge ridícul de Colofó. Sembla que l'obra no era ni una paròdia ni una sàtira, i l'autor amb un humor ingenu descrivia les bogeries i els absurds de Margites sota un aspecte molt ridícul i sense cap altre objectiu que provocar el riure.[13]

Plató va transcriure un dels versos de l'original a l'Alcibíades (2.147a):[14]

Sabia moltes coses però totes les sabia malament

Referències

  1. ↑ Henry George Liddell, Robert Scott, An Intermediate Greek-English Lexicon, Margites
  2. ↑ Stuart Kelly, The Book of Lost Books, New York: Random House, 2005.
  3. ↑ Henry George Liddell and Robert Scott, A Greek-English Lexicon revised edition, Oxford: Clarendon Press, 1940.
  4. ↑ Harpokration, Lexicon of the Ten Orators, § m6
  5. ↑ Advice to Young Men on Greek Literature, Basil of Caesarea, § 8
  6. ↑ Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquity, New York, 1898.
  7. ↑ «Margites». mythagora.com. [Consulta: 2 desembre 2024].
  8. ↑ Gambino, Megan. «The Top 10 Books Lost to Time» (en anglès). Smithsonian Magazine, 19-09-2011. [Consulta: 2 desembre 2024].
  9. 1 2 Harpokration, Lexicon of the Ten Orators, § m6
  10. ↑ Advice to Young Men on Greek Literature, Basil of Caesarea, § 8
  11. ↑ Aeschines, Against Ctesiphon, §160
  12. ↑ Plutarch, "Life of Demosthenes", §23
  13. ↑ Margites a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 949
  14. ↑ πόλλ’ ἠπίστατο ἔργα, κακῶς δ’ ἠπίστατο πάντα. Plató. Alcibíades 2.147a
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.