Marià Fuster i Fuster
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1862 Palma (Balears) |
| Mort | 6 febrer 1929 Barcelona |
| President del Reial Cercle Artístic de Barcelona | |
| 1923 – ← Ricard de Capmany i Roura – Oleguer Junyent i Sans → | |
| President del Reial Cercle Artístic de Barcelona | |
| 1919 – ← Enric Galwey i Garcia – Ricard de Capmany i Roura → | |
| President del Reial Cercle Artístic de Barcelona | |
| 1908 – ← Jaume Carreras – Eduard Llorens i Masdeu → | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, polític, empresari |
Marià Fuster i Fuster (Palma, 1862 - Barcelona, 6 de febrer de 1929)[1] fou un advocat, polític i pintor barceloní d'origen mallorquí.
Biografia
Era fill de l'empresari mallorquí Rafael Ignasi Fuster Forteza, membre del consell d'administració del Banc de Crèdit Balear condecorat amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i que en 1876 fou processat per l'incendi d'un edifici a Pamplona.[2]
Com a artista fundà el Centre d'Aquarel·listes i el 1882 el Reial Cercle Artístic de Barcelona, del que en fou president en 1908, 1919 i 1923. Casat amb Consol Fabra i Puig, filla del marquès d'Alella Camil Fabra i Fontanills, adquiriren la propietat de l'antiga fàbrica de xocolata Juncosa del passeig de Gràcia, i encarregaren a Lluís Domènech i Muntaner la construcció de la Casa Fuster en el solar. Amb Josep Bosch va fundar la Societat de Vins i Derivats de Badalona.
Membre del Partit Liberal Fusionista, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte 7 en 1882 i 1887. Va col·laborar amb l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, mercè la qual va rebre diverses condecoracions.[3]
Obres
Referències
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 07-02-1929, p. 2.
- ↑ «La familia Fuster». Arxivat de l'original el 2015-02-17. [Consulta: 17 febrer 2015].
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.164. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ Fitxa al Catàleg Arxivat 2015-02-17 a Wayback Machine. de la Biblioteca de Catalunya
