Marià Llorente

Plantilla:Infotaula personaMarià Llorente
Biografia
Naixement4 gener 1752 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1816 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióocupació religiosa, filòsof, escriptor, historiador, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Marià Llorente (València, 4 de gener de 1752 - Bolonya, 18 de maig de 1816) va ser un religiós, historiador, escriptor, filòsof i naturalista valencià.[1][2][3] Entrà a formar part de la Companyia de Jesús l'any 1766, i el 1767 s'exilià a Bolonya arran de l'expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III d'Espanya, tot i que entre els anys 1798 i 1801 tornà a València. Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, motiu pel qual escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell'America (Parma, 1804), on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica. També escriví Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D. Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna (1815); Storia d'un filosofo disingannato (1815), en forma epistolar, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa, i s'encarregà de la traducció de l'obra d'Antoni Ponç i Piquer Viaggi fuori di Spagna (Venècia, 1815), de la qual suprimí els passatges que segons ell no feien justícia a alguna població espanyola.[1][2]

Referències

  1. 1 2 Cerdà Pérez, Manuel «Marià Llorente». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 juliol 2020].
  2. 1 2 «Montserrat Llorens i Serrano». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2020].
  3. ↑ Astorgano Abajo, Antonio «Mariano Llorente». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 11 juliol 2020].

Bibliografia