Mari Andriessen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1897  Haarlem (Països Baixos) | ||
| Mort | 7 desembre 1979 (82 anys) Haarlem (Països Baixos) | ||
| Formació | Rijksakademie van beeldende kunsten | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escultura | ||
| Lloc de treball | Països Baixos | ||
| Ocupació | escultor | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pares | Nicolaas Hendrik Andriessen i Gesine Vester | ||
| Germans | Willem Andriessen Hendrik Andriessen Johanna Cecilia Andriessen | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Mari Andriessen (Haarlem, 4 de desembre de 1897 - Haarlem, 7 de desembre de 1979) va ser un escultor neerlandès membre de la segona generació del Groep van de figuratieve abstractie, també conegut com a De Groep.[1][2]
Biografia
Andriessen va néixer al si d'una família catòlica. El seu avi, Willem Vester, era pintor, igual que la seva mare, Gesine Andriessen-Vester. El seu pare era el músic Nico Andriessen. Dels seus germans, Willem va esdevenir un pianista conegut i Hendrik un compositor destacat. Primer va assistir a l'Escola d'Arts Aplicades de Haarlem i després a la Rijksakademie van beeldende kunsten d'Amsterdam, i més tard a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic. A la Rijksakademie va rebre classes del reputat professor Jan Bronner.[3]
Els anys previs a la guerra van ser difícils per a ell i altres escultors. Andriessen vivia principalment d'encàrrecs de retrats fins que li van encomanar la tasca de crear les escultures per al nou edifici de l'estació de ferrocarril d'Utrecht.[3] El període 1940-45 va donar un gir decisiu a la seva vida i obra. Com a «artista ari», Andriessen havia de convertir-se en membre de la Nederlandsche Kultuurkamer, que es basava en els principis nacionalsocialistes, però s'hi va negar.[3] Com a resultat, no va rebre cap encàrrec i no se li va permetre exposar la seua obra. Tanmateix, Andriessen va ocultar jueus a casa seva, i la resistència va mantenir un dipòsit d'armes al seu estudi.
Quan va acabar la guerra, molts municipis volien un monument als caiguts però pocs sabien quines característiques havia de tenir un monument així. Del seu mentor, Jan Bronner, Andriessen havia après que una escultura havia de ser clara, brillant i ben organitzada. Es va inspirar en els realistes belgues i francesos (Constantin Meunier, Aimé-Jules Dalou i Auguste Rodin) i, juntament amb Wessel Couzijn i Nic Jonk, Andriessen, va iniciar l'Academie '63, que després es va convertir en Ateliers '63.[4]
Galeria
L'estibador (1952) a Amsterdam, l'obra més coneguda d'Andriessen
Oorlogsmonument Volkspark a Enschede
Monument als caiguts (1957) davant de l'Ajuntament de Rotterdam
Monument, a l'església de St. Stevens de Nijmegen (1959)
Albert Plesman (1958), Ministeri d'Infraestructures i Medi Ambient (la Haia)
Mestreechter Geis (1962) a l'Stokstraat de Maastricht
Ir. Lely (1954) sobre l'Afsluitdijk
Referències
- ↑ «bwn4» (en dutch), 12-11-2013. Arxivat de l'original el 2025-12-30. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «Mari Silvester Andriessen». Arxivat de l'original el 2007-10-07. [Consulta: 13 gener 2026].
- 1 2 3 Winkler Prins (1980), Encyclopedie van de Tweede Wereldoorlog deel 1 a-kani. BV Uitgeversmaatschappij Elsevier Argus. ISBN 9010032078
- ↑ «Ateliers '63: uitgangspunten». Arxivat de l'original el 2014-10-19. [Consulta: 13 gener 2026].