Maria Bruneau des Loges
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1585  Sedan |
| Mort | 1r juny 1641 (55/56 anys) château de Laplaud (fr)  |
| Activitat | |
| Ocupació | salonnière |
| Família | |
| Cònjuge | Charles de Rechignevoisin |
| Fills | Charles de Rechignevoisin, Seigneur des Loges |
Marie des Loges, de soltera Bruneau, nasqué entorn del 1584 a Sedan (Ardenes) i va morir el 1r de juny de 1641 al castell de Laplaud (Orador de Glana). Fou una salonnière francesa.[1][2][3]
Biografia
Era filla de Sébastien Bruneau, un home ric, calvinista, originari de Troyes, que va anar a viure a París després d'esdevenir secretari del rei. Ella va seguir el seu pare a La Rochelle, quan aquest s'hi va retirar per evitar la persecució com a hugonot.[3]
Des Loges es va casar amb Charles de Rechignevoisin, senyor d'una família noble de Poitou, que entrà a servir a la cambra del rei.[2]
El saló literari
El seu saló de la rue de Tournon, obert al 1603, la van convertir en una celebritat parisenca des del final del regnat d'Enric IV fins al ministeri de Richelieu. Tan important com seria després el de Caterina de Rambouillet, el seu saló va ser un important centre protestant i el que s'anomenava un saló d'oposició. Aviat es va convertir també en un saló literari i el lloc de trobada de tota la gent elegant i erudita, entre els quals Malherbe, Madeleine de Souvré, marquesa de Sablé, Vincent Voiture, Valentin Conrart, Guez de Balzac, Honorat de Bueil de Racan, François Le Métel de Boisrobert, Jean Ogier de Gombauld, Pierre de Boissat o Antoine Godeau, així com ambaixadors, diplomàtics i nobles de França. Tots la van celebrar en versos i prosa, anomenant-la «la divina» i «la desena musa».Tothom lloà la seva conversa, el seu estil fàcil, educat i natural, la seva alegria i la seva devoció pels amics.[2][4][5]
Segons Tallemant, «tenia una llibertat admirable en totes les coses i res no li costava. Escrivia davant de tothom. La gent anava a casa seva a totes hores. Res l'avergonyia. Ja he esmentat en altres llocs que de vegades feia actuacions improvisades molt encantadores. S'ha dit que era una mica coqueta.»[2][6][5]
Com que tenia una conversa animada i un enginy ràpid i encantador, va causar un gran enrenou a la Cort. Gaston, duc d'Anjou, germà del rei, li tenia una gran estima i hi anava força sovint. Implicada amb ell en les intrigues polítiques que van assolar el regnat de Lluís XIII, va incórrer en l'oposició de Richelieu, que va prohibir les reunions que se celebraven a casa seva. Marie des Loges va considerar més prudent abandonar París el 1629. Fins aleshores casa seva havia estat una mena d'acadèmia oberta a les plus beaux esprits.[2][5]
Es va retirar aleshores al Llemosí per quedar-se amb la seva filla gran, que estava casada amb Monsieur d'Orador, i no va tornar a París fins al 1636. Potser aquests anys de silenci en què el cercle de la Marquesa de Rambouillet va assolir el seu punt culminant van fer que el saló de Marie des Loges hagi quedat en la foscor, però el seu, amb l'austeritat i rigor protestants, va donar el model conversacional i intel·lectual del que serien els salons que seguirien.[1][2]
Els darrers anys de la seva vida va sofrir moltes pèrdues. Un dels seus fills va morir el 1620 a la batalla de Praga, mentre que un altre va morir al setge de Breda (1637).[2]
Referències
- 1 2 Larsen, Anne R. «Marie Bruneau, Dame des Loges: Salon Conversation and the honnête femme» (en anglès). L'Esprit Createur, Volume 60, Number 1, primavera 2020. [Consulta: 22 abril 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Biographie universelle, ancienne et moderne, ouvrage rédigé par une société de gens de lettres, vol. XXV (en francès). Ernest Desplaces, Louis Gabriel Michaud, 1843, p. 28.
- 1 2 Biographie universelle ou Dictionnaire historique: (Ger- Mal). Loges (Marie Bruneau, Dame des) (en francès). Furne et cie, 1841, p. 538.
- ↑ Larsen, Anne R. «Marie Bruneau, Dame des Loges: Salon Conversation and the honnête femme». L'Esprit Créateur, 60, 1, 2020, p. 100–112. ISSN: 0014-0767.
- 1 2 3 Marín Martí, Amalia. Sociedad y literatura en el siglo XVII francés: los salones (tesi) (en castellà). Universidad de Córdoba, junio de 2001.
- ↑ Tallemant des Réaux, Gédéon. Les Historiettes de Tallemant des Réaux. París: Georges Mongrédien éd., 1932.