Maria Francesca Clar Margarit

Plantilla:Infotaula personaMaria Francesca Clar Margarit
Biografia
Naixement1888 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista, directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Maria Francesca Clar Margarit (Palma, 1888 - Madrid, 9 de novembre de 1952) va ser una escriptora de la Generació del 27, intel·lectual, feminista i directora de teatre innovadora, que signà les seves obres amb els pseudònims Ana Ryus i, sobretot, Halma Angélico.[1]

Biografia

Tot i néixer a Palma, a causa de la professió de militar del seu pare, la família aviat es va traslladar a l'illa de Luzon, a les Filipines, on romandria fins a la independència de les Filipines de la Corona espanyola. A Madrid va estudiar al col·legi Sagrat Cor, rebent una formació catòlica, i posteriorment va realitzar els estudis d'Art Dramàtic.

Es va casar als vint anys, va tenir dos fills, es va separar del seu marit i va començar a treballar escrivint col·laboracions a la premsa.

Clar Margarit pot considerar-se com una escriptora entre la Generació del 98, per la seva data de naixement, i la del 27 per la seva temàtica. Després del cop d'estat del 18 de juliol i la posterior Guerra Civil espanyola, l'escriptora va ser empresonada durant tres mesos per la seva activitat política i sindicalista. El 1938, però, va ser l'única directora dramàtica que va representar en una sala teatral: va estrenar Ak y la Humanidad al Teatro Español, que va ser molt mal rebuda per la crítica i fins i tot pels seus companys de la CNT, que adduïen que desalentava els soldats en el front, per tal com hi denunciava l'absurditat de la guerra i hi defensava el valor de l'educació. Després d'una campanya a la premsa, l'obra va ser prohibida.[2]

Durant el franquisme va viure a Madrid, romanent aïllada intel·lectualment, sola, sense tornar a escriure i morí en l'oblit el 9 de novembre de 1952.[3][4]

Trajectòria

Els estudis sobre les dones escriptores dels segles xix i xx d'algunes investigadores com Pilar Nieva de la Paz[5] i Ivana Rota, han rescatat de l'oblit la vida i l'obra de Maria Francesca Clar Margarit, posant de manifest les intenses relacions socials, culturals, professionals i de defensa dels drets de les dones que van existir entre elles abans i durant la Segona República Espanyola, i que la dictadura franquista va perseguir amb la presó, l'exili o la censura.

Maria Francesca Clar Margarit va viure el Madrid de les dècades del 1920 i 1930 més feminista i artístic. Va començar al teatre, i tant el seu treball com articulista com el seu compromís amb l'associacionisme femení i polític la van portar a participar en les activitats del Lyceum Club Femenino, essent l'encarregada de la Secció de Literatura,[6] lloc on va establir contacte amb Carmen Baroja, Zenòbia Camprubí, María de Maeztu, María Lejárraga, Isabel Oyarzábal i María Teresa León, entre d'altres. Ella en va ser l'última presidenta.[3] També va ser vicepresidenta de la Asociación Nacional de Mujeres Españolas (ANME) el 1935, tot i que feia temps que escrivia en el setmanari de l'entitat, Mundo Femenino.[3]

Va participar de manera activa en el sindicat de la Confederació Nacional del Treball, que agrupava les treballadores del teatre.[6] En tota la seva obra, tant teatral i narrativa com periodística, Maria Francesca Clar Margarit s'interessà per una sèrie de temes com els drets de les dones, la maternitat, la protecció de les mares solteres i una reforma del Codi Civil que modifiqués les normes desfavorables per a les dones.[3]

Teatre

Maria Francesca Clar Margarit va recórrer tots els àmbits de l'escena, inclosos la direcció i producció teatral:

  • El 1929 va reformar l'obra Berta i la va titular La nieta de Fedra. El 25 d'agost de 1938 es va estrenar al Teatro Español de Madrid.[8]
  • El 1932 va estrenar Entre la cruz y el día al Teatro Muñoz Seca de Madrid amb tal èxit de públic que li va suposar el reconeixement de la crítica.[9]
  • El maig de 1936 es va estrenar, al Lyceum Club, Coro de Mujeres, d'Enrique Bayarri.[10]
  • El 1938 va estrenar al Teatro Español Ak y la Humanidad.[11][12]
  • Les obres Los caminos de la vida i Berta no van arribar a estrenar-se.

Obres

Maria Francesca Clar Margarit, a banda de la seva intensa tasca periodística, es va dedicar al teatre i a la narrativa,[11] tot signant les seves obres amb els pseudònims d'Halma Angélico i Ana Ryus.[13] És freqüent, a finals de segle xx, l'estudi, la investigació i el desenvolupament de tesis doctorals sobre ella, com ara Mujeres del teatro español entre 1918-1936: Halma Angélico y la busqueda de la humanidad, de Tijana Limic.[14]

Teatre

  • Los caminos de la vida (1920, signada com a Anna Ryus)
  • Berta (1922, signada com a Anna Ryus)
  • La nieta de Fedra (1929)
  • Entre la cruz y el diablo (1932)
  • Al margen de la ciudad (1934)
  • Ak y la Humanidad (1938), inspirada en el conte rus de Jefim Sosulia
  • La gran orgía, que no fou representada

Contes

  • El templo Profanado (1930),[15]
  • La jineta[16]
  • La desertora (1932)[17]

Narrativa

  • La mística: Estudio de almas (1929)[18]
  • Santas que pecaron (Psicología del pecado de amor en la mujer) de 1935

Inèdites

  • El Madrid que a veces también llora
  • Agar, poema en prosa
  • Ibor el magnífico

Reconeixement i memòria

El febrer de 2019 la directora teatral Yolanda García-Serrano va escriure i dirigir l'obra Halma, en què reivindicava la figura de Clar Margarit, injustament oblidada. Es representà al Teatre Valle-Inclán de Madrid.[19][20]

Referències

  1. ↑ «María Francisca Clar Margarit | Real Academia de la Historia» (en castellà). dbe.rah.es. [Consulta: 8 octubre 2018].
  2. ↑ García, Rocío «Halma Angélico, la anarquista repudiada por la República» (en castellà). El País [Madrid], 19-02-2019. ISSN: 1134-6582.
  3. 1 2 3 4 Rota, Ivana. «"Halma Angélico" (1888-1952)» (en castellà). Escritoras españolas en la prensa, 1868-1936, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 23 setembre 2022].
  4. ↑ Gonzalez Naranjo, Rocio «Halma Angélico: el olvido sin piedad». Revista Cultural Los Ojos de Hipatia, 09-10-2016.
  5. ↑ «NIEVA-DE LA PAZ, PILAR. Grupo de Estudios de Género en Industrias Culturales y Artes Escénicas» (en castellà). www.lineas.cchs.csic.es. [Consulta: 8 octubre 2018].
  6. 1 2 «“Halma Angélico” (1888-1952)» (en castellà). [Consulta: 11 octubre 2018]. Arxivat 2020-10-24 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Halma Angélico: el olvido sin piedad» (en castellà). , 09-10-2016 [Consulta: 14 octubre 2018].
  8. ↑ Aurora López. «Adaptación de un tema clásico a una tendencia del teatro español del siglo XX:La Nieta de Fedra de Halma Angélico».
  9. ↑ «EN LETRA GRANDE». CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL. Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 1r octubre 2020].
  10. ↑ «Información y noticias teatrales». ABC, 28-05-1936 [Consulta: 12 octubre 2018].
  11. 1 2 Paz. Autoras dramáticas españolas entre 1918 y 1936: texto y representación (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1993. ISBN 9788400073602.
  12. ↑ CATASLÁN GARCÍA, Pedro «Ak y la humanidad: Una obra bajo sospecha». Teatro: Revista de Estudios Culturales, 2008.
  13. ↑ Bieder, Iris M. Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana) (en castellà). Anthropos Editorial, 1993. ISBN 9788476585252.
  14. ↑ Limic, Tijana «Mujeres del teatro español entre 1918-1936: Halma Angélico y la búsqueda de la humanidad». Tesis doctoral, 2015.
  15. ↑ «En horas solitarias. Mis aguinaldos». La Libertad. Año XII Nº 3359 -, 25-12-1930 [Consulta: 14 octubre 2018].
  16. ↑ «Autores y libros. El año literario.Resumen de 1930». La Esfera : ilustración mundial: Año XVIII Número 888, 10-01-1931.
  17. ↑ «Noticias de Libros y Revistas». ABC. Edición de la mañana, 19-04-1932.
  18. ↑ «Noticias de libros y revistas». ABC. Edición de la mañana, 20-09-1929 [Consulta: 14 octubre 2018].
  19. ↑ «Calendario de estrenos - "Halma (En letra grande)", de Y. García Serrano» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2022].
  20. ↑ «Justicia teatral para Halma Angélico» (en castellà). El Cultural, El Español, 19-02-2019. [Consulta: 23 setembre 2022].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.