Maria Haraldsdotter
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1045  Noruega |
| Mort | 25 setembre 1066 (Gregorià) (20/21 anys) illes Òrcades |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Pares | Harald III de Noruega i Elisabet de Kíev |
| Germans | Ingegerd de Norvège Olaf III de Noruega Magne II de Noruega |
| Parents | Eystein Orre, promès |
Maria Haraldsdotter (morta el 25 de setembre de 1066) fou una princesa noruega, filla de Harald Hardrada i Elisabet de Kíev, la primera noruega coneguda anomenada Maria.[1]
Segons l'Heimskringla, Maria, amb la seva germana Ingegerd i la seva mare, va anar amb Harald en la seva expedició a Gran Bretanya el 1066. Les tres van restar a les illes Òrcades, on Harald es va aturar per reunir reforços.[2] Durant la batalla de Stamford Bridge, on Harald va ser mort, el rei noruec havia promès Maria en matrimoni a Eystein Orre (germà de la seva segona muller o concubina Tora Torbergsdatter), qui també va ser mort a Stamford Pont.[3] Quan el fill de Harald, Olaf, i la resta de la seva flota van retornar a les illes, es van assabentar que Maria havia mort sobtadament el mateix dia que el seu pare a la batalla.[4]
Referències
- ↑ Steigan, Pål (1997) Caplex: leksikon, atlas, tabellverk, Cappelen, p. 631.
- ↑ Sturluson, 1994, p. 208.
- ↑ Sturluson, 1994, p. 210.
- ↑ Sturluson, 1994, p. 17.
Bibliografia
- Sturluson, Snorri. Snorres kongesagaer. Oslo: Gyldendal, 1994. ISBN 9788205221847.