Maria Lassnig
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Maria Eleonore Gregorz  8 setembre 1919 Kappel am Krappfeld (Àustria) | ||
| Mort | 6 maig 2014 (94 anys) Viena (Àustria) | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Viena | ||
| Catedràtica d'universitat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Viena | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Nova York Viena | ||
| Ocupació | pintora, directora de cinema, artista gràfica, fotògrafa, catedràtica, escultora, animadora, dibuixant, gravadora, aquarel·lista | ||
| Activitat | 1939 - 2014 | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Art feminista i informalisme | ||
| Representada per | Hauser & Wirth | ||
| Participà en | |||
| 21 juny 1997 | documenta X | ||
| 19 juny 1982 | documenta 7 |
||
| Premis | |||
  | |||
Maria Lassnig (Kappel am Krappfeld, 8 de setembre de 1919 - Viena, 6 de maig de 2014) va ser una artista austríaca, coneguda pels seus autoretrats i la seva teoria sobre la "consciència corporal".[1][2]
Durant la Segona Guerra Mundial va estar represaliada i acusada de fer "art degenerat" pels nazis. Posteriorment s'instal·là a París on va inspirar-se, entre d'altres, en l'art d'André Breton. Durant els anys 50 i 60 va ser activa en el moviment informalista i posteriorment va viure entre París, Viena i Nova York, on s'inicià en la cinematografia. La seva obra artística es va orientar de nou envers el realisme, i al costat de retrats i natures mortes va pintar centenars d'autoretrats de "consciència corporal".[2][3]
Va ser la primera dona a guanyar el Gran Premi Estatal d'Àustria el 1988 i va guanyar també el premi Max Beckmann (2004) i la Medalla d'Àustria per les Arts i les Ciències (2005), el Lleó d'Or a la trajectòria de la Biennal de Venècia (2013).[1]
Va viure i treballar a Viena, on va ser docent a l'Acadèmia de Belles Arts, entre 1980 i la seva mort.[1]
Referències
- 1 2 3 «Maria Lassnig | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
- 1 2 «Maria Lassnig» (en anglès). Hauser & Wirth. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ González, José Ángel. «El arte de Maria Lassnig sobre la conciencia traumática del cuerpo» (en castellà). 20minutos, 25-05-2016. [Consulta: 17 juliol 2024].