Maria Lluïsa Ponsa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1875 Barcelona |
| Mort | 7 febrer 1919 Barcelona |
| Causa de mort | pneumònia |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, escriptora, compositora, professora de música |
| Instrument | Piano |
Maria Lluïsa Ponsa i Bassas (Barcelona, 10 de febrer de 1875[1] - 7 de febrer de 1919) va ser una pianista, compositora (signava les seves obres musicals amb el pseudònim M. L. D'Orsay)[2] i escriptora catalana.[3]
Biografia
Maria Lluïsa Nemèsia Ponsa i Bassas era filla d'Esteban Ponsa, pianista i professor de música, i de la seva esposa, Nemèsia Bassas.[1] Des de ben petita es va sentir atreta per la música. Va estudiar a l'Acadèmia d'Esmeralda Cervantes i va ser deixebla d'Isaac Albéniz i d'Arthur Rubinstein. Als deu anys va anar a París becada per l'Ajuntament de Barcelona a estudiar al Conservatori amb Antoine-François Marmontel, professor de piano en aquella institució i compositor. L'estada a París va durar set anys, i hi va aconseguir, a més dels premis del Conservatori, el Gran Diploma d'Honor al Concurs de l'Institut Musical de París. Marmontel, en una carta adreçada a Felip Pedrell —compositor i musicòleg català— parla de M. Lluïsa Ponsa com d'una gran artista. En tornar a Barcelona, Ponsa va fer els primers concerts als teatres Principal, Romea i Líric, sempre amb gran èxit.[2]
Es va casar el 18 de maig de 1898[4] amb el comerciant de Premià de Mar[5] Ramon Arcarons i Alsina (1873-1955).[6] Després de casar-se no va deixar la música, malgrat tenir tres filles i ser socialment desitjable que les dones no treballessin. Carme Karr, en la necrològica que li va dedicar a La Vanguardia l'any 1919, la qualifica de feminista.[7] Ponsa va fundar l'Institut Musical de Barcelona, on feia classes de música de forma benèfica per a criatures que no ho podien pagar.[8]
Com a escriptora va ser col·laboradora de Feminal i La Dona Catalana,[9] revistes que reivindicaven els drets de les dones, i va guanyar diversos premis als Jocs Florals.
Com a compositora, va compondre diverses obres de saló, que signava amb el pseudònim M. L. D'Orsay.[2] Era a punt d'editar la seva Suite española para piano quan va morir d'una pneumònia el 7 de febrer de 1919.[7]
Referències
- 1 2 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1875, número de registre 779.
- 1 2 3 «Maria Lluïsa Ponsa». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Maria Lluïsa Ponsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ En l'article que li va dedicar, Carmen Karr deia que s'havia casat molt jove, però ho va fer als 23 anys, una edat molt habitual a l'època.
- ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 577.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 30-03-1955, p. 22.
- 1 2 Karr, Carme «Las que mueren - María Luisa Ponsa». La Vanguardia, 06-03-1919, p. 15.
- ↑ Cuscó i Clarasó, Joan «Dones, bellesa i feminitat en la filosofia i en l'art. Catalunya 1911-1974» (pdf). Podall, 8, 2019, p. 313 [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ Bartrina, F.; Comas, M.; Cotoner et al., L:. P. Godayol (ed.). Catalanes del XX (pdf). Vic: Eumo, 2006, p. 81 (Capsa de Pandora) [Consulta: 13 octubre 2025].
