Maria Paredes Baulida
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r agost 1956  (70 anys)Girona | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filologia clàssica | ||
| Ocupació | filòloga, professora d'universitat, professora de secundària | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
Maria Paredes Baulida (Girona, 1 d'agost de 1956) és una filòloga clàssica catalana,[1] membre corresponent de l'Institut Menorquí d'Estudis. És doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1990). Ha estat professora de llatí i grec a batxillerat (1982-2016) i professora associada de Filologia Llatina al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB (2005-2011).[2] Ha centrat la seva recerca en els àmbits de la literatura llatina medieval (especialment la poesia llatina del segle xii i les figures d’Abelard i Eloisa), la tradició clàssica i la traducció en la literatura catalana, amb una dedicació especial a l’època de la Il·lustració. Dirigeix la publicació de l'obra completa del lingüista i traductor menorquí Antoni Febrer i Cardona (Institut d’Estudis Catalans - Publicacions de l’Abadia de Montserrat).[3]
És membre corresponent de la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis des del 1990 i vocal de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics des del 2018. El 1997 fou guardonada amb el Premi Miquel dels Sants Oliver de l'Obra Cultural Balear.[1]
Selecció de publicacions[2]
Llibres
- Paredes, Maria. Antoni Febrer i Cardona, la paraula salvada. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, 1991.
- Paredes, Maria. Antoni Febrer i Cardona, un humanista il·lustrat a Menorca (1761-1841). Barcelona: Curial - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. (Col. "Textos i estudis de cultura catalana", n. 49. Premi "Miquel dels Sants Oliver" de l'Obra Cultural Balear).
- Paredes, Maria. Primera lliçó sobre la Il·lustració. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, 2026. (Col. «Primera lliçó» n. 14).
Edició i traducció de textos
- Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí d'Antoni Febrer i Cardona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. (Col. "Biblioteca filològica XLII". Estudi introductori p. VII - CXXX; ed. 1-433).
- Bucòliques de Virgili de Publi Virgili Maró. Traducció de Joaquim Balcells i il·lustracions de Josep S. Jassans. Diputació de Tarragona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009). (Introducció p. 17-39; ed. 43-157).
- (Amb Àlex Coroleu) Barcelona atacada pels francesos (Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata). Barcelona: Adesiara editorial, 2014. (Col. Aetas, 21. Introd. p. 9-32; text i traducció p. 33-107; notes p. 109-131).
- (Amb Josefina Salord) Joana de Vigo i Squella, Ifigenia a Tàurida. Traducció d’Iphigénie en Tauride de Claude Guimond de la Touche. (Estudi introductori i edició), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Institut Menorquí d’Estudis / Universitat de les Illes Balears, 2019. (“Marian Aguiló”, 54).
- Joan Ramis, Teatre complet. Lucrècia. Arminda. Rosaura. (Estudi introductori i edició) Barcelona: Editorial Barcino 2023. Introducció i edició. (Col. "Imprescindibles. Biblioteca de Clàssics Catalans", 8).
Capítols de llibres
- "Les reminiscències dels clàssics llatins en l'obra literària de Joan Ramis i Ramis". A: Paredes, M.; Salord, J. (eds.) Joan Ramis i Josep Mª Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme. Institut Menorquí d'Estudis, Universitat de les Illes Balears, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 113-156. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, n. 9).
- "Dolorum solatium. Tópicos de la poesía ovidiana del exilio en los Planctus de Pedro Abelardo" dins Perfiles de Grecia y Roma (Actas del XIII Congreso español de Estudios Clásicos III). Madrid, 2011, p. 125-135.
- "Tragèdies neoclàssiques de tema romà: una aproximació", dins M. Jufresa (ed.) Els clàssics i la llengua literària. Societat catalans d’estudis clàssics. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2017, p. 133-156.
- “Concepte d’Il·lustració”, dins: J. Solervicens (dir.). Literatura moderna: Renaixement, Barroc, Il·lustració (Història de la Literatura Catalana / IV) . Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2017, p. 408-460.
Articles de recerca
- Paredes, Maria «La recuperació d'una figura cabdal de la Il·lustració menorquina: Antoni Febrer i Cardona (1761-1841)». Llengua & Literatura, 6, 1994–1995, p. 483-490.
- Paredes, Maria «Matrona animi virilis. Notes sobre les fonts clàssiques de la Lucrècia (1769) de Joan Ramis». Estudis Romànics, XXIII, 2001, p. 229-255.
- Paredes, Maria «La publicació de l'obra completa d'Antoni Febrer i Cardona (1761-1841), una realitat incipient». Estudis Romànics, XXVII, 2005, p. 299-303.
- Paredes, Maria «Evocació de l’antic i mitologia clàssica en l’obra de Pasqual Calbó (1752-1817)». Liburna, 14, 2019, p. 291-309.
- Paredes, Maria «Una traducció vuitcentista de Fénélon: Les aventures d’Aristonoüs de Joana de Vigo i Squella». Randa, 85, 2021, p. 5-26. (Escriptores i intel·lectuals de Mallorca i de Menorca. Segles XVIII-XX).
- Paredes, Maria «Una biografia canònica il·lustrada: De los empleos y exercicios literarios del infatigable Mahonés el Dr. D. Juan Ramis y Ramis (1819) de Francesc Pons i Carreras». Scripta. Revista internacional de llengua i cultura medieval i moderna, 23, 6-2024, p. 143-160.
- Paredes, Maria «Traduccions catalanes dels clàssics en el tombant del segle xviii al xix». Ítaca. Quaderns de cultura clàssica, 2025, p. 69-115.
Referències
- 1 2 «Maria Paredes i Baulida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 «Maria Paredes». Mimesi | Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Febrer i Cardona, Antoni. Versions teatrals. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 8. ISBN 9788484156062.