Maria von Trapp
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Maria Augusta Kutschera  26 gener 1905 Viena (Àustria) | ||
| Mort | 28 març 1987 (82 anys) Morrisville (Vermont) | ||
| Causa de mort | insuficiència cardíaca | ||
| Sepultura | Trapp Family Lodge | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Novel·la autobiogràfica | ||
| Ocupació | guionista, escriptora, cantant, música | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pop | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Instrument | Veu | ||
| Altres | |||
| Títol | Baronessa | ||
| Família | Família von Trapp | ||
| Cònjuge | Georg Ludwig von Trapp (1927–1947), mort del cònjuge | ||
| Fills | Rosemarie von Trapp, Eleonore von Trapp, Johannes von Trapp | ||
| Pares | Karl Kutschera i Augusta Rainer | ||
| Parents | Rupert von Trapp, fillastre Agathe von Trapp, fillastra Maria Franziska von Trapp, fillastra Werner von Trapp, fillastre Hedwig von Trapp, fillastra Johanna von Trapp, fillastra Martina von Trapp, fillastra | ||
| Premis | |||
    | |||
Maria von Trapp (alemany: Maria Augusta von Trapp) (Viena, 26 de gener de 1905 - Morrisville, 28 de març de 1987), anomenada de soltera Maria Augusta Kutschera, va ser la matriarca de la família von Trapp. La seva història, especialment la seva fugida dels nazis després del Anschluss, va inspirar el musical The Sound of Music i la pel·lícula Somriures i llàgrimes.
Infància i joventut
Maria Augusta Kutschera va néixer l'any 1905 a Àustria mentre sa mare viatjava en tren des de la seva localitat del Tirol a un hospital a Viena. Als set anys va quedar òrfena i als 18, l'any 1923, va graduar-se a Viena. Llavors va entrar com a novícia en l'abadia de Nonnberg, un convent de monges benedictines de Salzburg. Mentre residia en el monestir, se li va demanar ser la mestra dels set fills del capità de l'Armada Georg Ludwig von Trapp, que havia quedat vidu de la seva muller, Agathe Whitehead. Uns pocs anys després, el 26 de novembre de 1927, Maria va abandonar el convent i va contreure matrimoni amb Georg Ludwig von Trapp.
Fallida i música
Malauradament, el capità von Trapp va invertir la seva fortuna en un banc que va fer fallida en el context de la Gran Depressió. Llavors, arruïnada la família per la bancarrota bancària, van haver de fer fora tots els servents de la casa i anar a viure en un pis modest i rellogar la residència per sobreviure. En aquest nou context, van començar a dedicar-se professionalment a la música, una de les seves grans aficions.
El 1935, gràcies a la vena musical de Maria von Trapp, la família va començar a participar en petits festivals de cant locals fins que el 1938, ja amb el poder nazi i l'annexió d'Àustria al Tercer Reich, els Trapp es van haver d'exiliar, primer a Itàlia i després als EUA, mentre la seva residència passava a ser ocupada pels nazis.
Exili i èxit
Amb la pujada al poder del nazisme, la família von Trapp es va exiliar a Itàlia i posteriorment als Estats Units. La casa familiar es va convertir en un de les casernes generals de Heinrich Himmler.
Ja als Estats Units d'Amèrica i Canadà, van ser coneguts com el Trapp Family Choir. Després d'un contracte fallit amb Charles Wagner, van signar-ne un de nou amb F. C. ("Freddie") Schang. El 1949 seu agent "va americanitzar" el seu repertori i va canviar el nom a The Trapp Family Singers. La família, que en aquells dies comptava amb deu fills, es va fer famosa internacionalment.
La família Trapp va gravar una sèrie de discos de 78 revolucions amb la productora RCA Victor, molts d'ells recopilats posteriorment en LP de RCA Camden. Excepcionalment, la família va aparèixer en el disc especial de Nadal d'Elvis Presley.
The Sound of Music
El 1949 Maria va publicar el llibre The Story of the Trapp Family Singers. Aquest llibre es va convertir en un gran èxit de vendes. La primera part de la vida de la família, des de l'estada al convent fins a la fugida del nazisme, és la que va servir de base per crear després, a partir de les pròpies memòries de Maria von Trapp, el llibret de 'Somriures i llàgrimes' (títol original en anglès: The Sound of Music), musicat per Richard Rogers, adaptat al cinema en un parell de versions dels anys 1956 i 1958, la més coneguda, protagonitzada per Julie Andrews. Encara avui, portat als teatres de tot el món, a partir del primer musical de Broadway, amb el títol The Sound of Music.
La pel·lícula estatunidenca va ser guardonada amb cinc Premis Oscar es troba entre les deu pel·lícules més taquilleres de tots els temps.[1] Ha estat doblada al català.[2]
A la pel·lícula Maria Augusta Trapp va fer un cameo, ja que se la pot veure al costat de la seva filla Rosmarie i la seva néta Barbara, caminant sota un arc durant la cançó "I Have Confidence".
Defunció
En 1957 el grup musical familiar es va separar i cadascú va seguir carreres diferents. Maria i tres fills se'n van anar com a missioners al Pacífic Sud. Finalment va tornar a Vermont, on va morir d'una fallida renal. El 28 de març de 1987 va morir amb 82 anys.[3]
A Maria li van sobreviure un fill, Johannes, dues filles, Eleonore Campbell i Rosmarie Trapp, dos fillastres, Rupert i Werner, tres fillastres, Agathe von Trapp, Johanna von Trapp i María F. Trapp, aquesta última com a missionera a Papua, Nova Guinea, i 29 nets.
Va ser enterrada al costat del seu marit, Georg, i Hedwig von Trapp (1917-1972), la cinquena filla de Georg i Agathe von Trapp, en el cementiri familiar de la seva granja. Actualment és una popular atracció turística de Vermont, ja que s'hi celebra anualment el Vermont Mozart Festival.
Llibres de Maria Augusta Trapp
Entre les obres de Maria Augusta Trapp es troben:[4]
- The Story of the Trapp Family Singers - María Augusta Trapp. Philadelphia, J. B. Lippincott, 1949
- Around the Year with the Trapp Family - María Augusta Trapp. Garden City, Nova York: Doubleday, 1952, Nova York, Pantheon 1955
- A Family on Wheels: Further Adventures of the Trapp Family Singers - María Augusta Trapp with Ruth T. Murdoch. Philadelphia, Lippincott, c1959
- Yesterday, Today and Forever: The Religious Life of a Remarkable Family - María Augusta Trapp. Garden City, Nova York: Doubleday, 1952
- María - María von Trapp. Carol Stream, Ill., Creation House 1972
- Let Em Tell You About My Savior - María Von Trapp. Green Forest, AR : New Leaf Press, c2000.
Referències
- ↑ Hutchinson, Pamela «How The Sound of Music led the way for the critic-proof hit musical» (en anglès). The Guardian, 16-05-2018. ISSN: 0261-3077.
- ↑ esadir.cat. Somriures i llàgrimes. esadir.cat.
- ↑ Peter Kerr «Maria von Trapp, Whose Life was 'Sound of Music', is Dead». , 29-03-1987.
- ↑ El País. «Perfil: Necrológicas: María von Trapp.», 30 de marzo de 1987. [Consulta: 1-02-2008.].