Mariakrita

Infotaula de mineralMariakrita
Fórmula química[Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄]
Localitat tipusconca de l'Hatrurim, Tamar, Districte del Sud, Israel
Classificació
Categoriaòxids
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,7107(2) Å; b = 9,9952(4) Å; c = 10,9095(4) Å; α = 98,678(3)°; β = 90,100(3)°; γ = 90,019(3)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialp1
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2021-097 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació29 gener 2025
Publicat aAmerican Mineralogist
SímbolMari Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mariakrita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la hidrocalumita.

Característiques

La mariakrita és un hidròxid de fórmula química [Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2022, i va ser publicada a la revista internacional American Mineralogist per Mikhail N. Murashko et al. en el mes de gener de 2025 amb el títol «Mariakrite, [Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄], a new mineral, the first layered double hydroxide intercalated with dithioferrate (iron disulfide) chains».[2] Cristal·litza en el sistema triclínic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5694/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la conca de l'Hatrurim, al Consell Regional de Tamar (Districte del Sud, Israel). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

  1. ↑ «Mariakrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2022].
  2. ↑ Murashko, Mikhail N.; Vapnik, Yevgeny; Vlasenko, Natalia S.; Vereshchagin, Oleg S.; Shelukhina, Yulia S.; Pekov, Igor V.; Britvin, Sergey N. «Mariakrite, [Ca4Al2(OH)12(H2O)4][Fe2S4], a new mineral, the first layered double hydroxide intercalated with dithioferrate (iron disulfide) chains». American Mineralogist, 29 gener 2025. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2024-9624 [Consulta: 6 maig 2025].