Mariakrita
| Fórmula química | [Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄] |
|---|---|
| Localitat tipus | conca de l'Hatrurim, Tamar, Districte del Sud, Israel |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,7107(2) Å; b = 9,9952(4) Å; c = 10,9095(4) Å; α = 98,678(3)°; β = 90,100(3)°; γ = 90,019(3)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2021-097 |
| Data de publicació | 29 gener 2025 |
| Publicat a | American Mineralogist |
| Símbol | Mari |
| Referències | [1] |
La mariakrita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la hidrocalumita.
Característiques
La mariakrita és un hidròxid de fórmula química [Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2022, i va ser publicada a la revista internacional American Mineralogist per Mikhail N. Murashko et al. en el mes de gener de 2025 amb el títol «Mariakrite, [Ca₄Al₂(OH)₁₂(H₂O)₄][Fe₂S₄], a new mineral, the first layered double hydroxide intercalated with dithioferrate (iron disulfide) chains».[2] Cristal·litza en el sistema triclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5694/1.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la conca de l'Hatrurim, al Consell Regional de Tamar (Districte del Sud, Israel). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Mariakrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ Murashko, Mikhail N.; Vapnik, Yevgeny; Vlasenko, Natalia S.; Vereshchagin, Oleg S.; Shelukhina, Yulia S.; Pekov, Igor V.; Britvin, Sergey N. «Mariakrite, [Ca4Al2(OH)12(H2O)4][Fe2S4], a new mineral, the first layered double hydroxide intercalated with dithioferrate (iron disulfide) chains». American Mineralogist, 29 gener 2025. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2024-9624 [Consulta: 6 maig 2025].