Marie-Gabrielle Capet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1761  Lió (França) | ||
| Mort | 1r novembre 1818 (57 anys) París | ||
| Sepultura | Grave of Capet (en)  Cementiri del Père-Lachaise, 11 | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París (–1818) | ||
| Ocupació | pintora, retratista, artista | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Moviment | Classicisme | ||
| Professors | Adelaïde Labille-Guiard | ||
| Mecenes | Adelaida de França Victòria Lluïsa de França | ||
 | |||
Marie-Gabrielle Capet (Lió, 6 de setembre de 1761 - París, 1 de novembre de 1818) va ser una pintora i miniaturista francesa de l'escola neoclàssica.[1][2]
Biografia
Família
Marie-Gabrielle Capet era filla de Marie Blanc Benon i un criat, Henry Cappet, que es van casar el 1759.[3] És possible que l'empresari del seu pare ajudés Marie-Gabrielle Capet a traslladar-se a París.[4]
Formació
Marie-Gabrielle Capet va començar la seva formació de dibuix en una escola pública de Lió.[4] El 1781, als vint anys, va anar a París per estudiar pintura amb Adélaïde Labille-Guiard, una de les retratistes més cèlebres de l'època, que només acceptava deixebles femenines. Entre les seves companyes d'estudi hi havia Marie-Victoire Davril i Marie-Marguerite Carraux de Rosemond.[5][6]
Carrera artística
Marie-Gabrielle Capet encara era desconeguda quan els seus primers pastels i dibuixos (Trois crayons tête d'expression) es van exposar al Salon de la Jeunesse el 1781.[4][5]
Dos anys més tard, el seu domini de la pintura a l'oli li va permetre presentar els primers autoretrats pintats amb aquesta tècnica (1783 i 1784). Les seves obres van ser exposades al Salon de la Jeunesse fins al 1785, any en què va enviar dos retrats d'oficials al Salon de la Correspondance, amb tant d'èxit que el 1786 un dels seus pastels fins i tot hi va ser acceptat. Les crítiques encoratjadores, així com el fet que fos alumna de Madame Labille-Guiard, van comportar els primers encàrrecs que va rebre.[7]
Entre els seus clients hi havia Madame Longrois, esposa de l'intendent de Fontainebleau; el pare Moisset, general de l'Oratori, així com diversos membres de la família reial, entre els quals, el 1787, les ties del rei, les senyores Adélaïde i Victoire, el retrat de la qual també havia pintat Adélaïde Labille-Guiard.[7]
A partir de 1791, va exposar les primeres miniatures al Saló de 1791, cosa que assegurava la seva fama fins al final de la seva carrera. Diversos dels seus retrats al pastel, com els d'Étienne Elias, l'advocat Pierre-Nicolas Berryer, Rémy Clément Gosse i el dramaturg i membre del Tribunat Marie-Joseph Chénier, van ser encàrrecs privats. Marie-Gabrielle Capet es va reunir sovint amb altres artistes, com ara Joseph-Marie Vien, Joseph-Benoît Suvée, Houdon, Étienne Pallière, Charles Meynier, així com François-André Vincent i, per descomptat, Adélaïde Labille-Guiard.[7]
El 1792, Adélaïde Labille-Guiard, per por de ser objectiu de la Convenció Nacional, va deixar París durant un temps cap a Pontault-en-Brie amb François-André Vincent i Marie-Gabrielle Capet.[8][2]
A l'exposició de pintura i escultura de 1801, la Comissió d'Artistes li va atorgar una menció honorífica per la seva miniatura de Houdon, així com la de la seva mare.[7]
La salut d'Adélaïde Labille-Guiard va empitjorar i Marie-Gabrielle Capet va suspendre la seva carrera artística per tenir-ne cura. Després va reprendre la seva carrera i es va dedicar a la pintura històrica, amb una representació mitològica d'Higía, deessa de la salut (1814), que va vendre al doctor Jacques-Louis Moreau de la Sarthee.[9]
Sota el Consolat i l'Imperi, va ser la retratista oficial.[5]
Va pintar la seva última composició a l'oli, Retrat de Madame Demetz, el 1815, després va abandonar la pintura i va morir el 1818 a París. Està enterrada al cementiri de Père-Lachaise de París.[10]
Relació amb Adélaïde Labille-Guiard
Marie-Gabrielle Capet va viure tota la vida amb la seva mestra i llogatera,[4] Adélaïde Labille-Guiard, fins i tot després del matrimoni d'aquesta última amb el pintor François-André Vincent, el 1799, al número 139 del carrer de Richelieu, de París.[7][2]
Quan va emmalaltir, Marie-Gabrielle Capet la va cuidar fins a la seva mort el 1803. I també ho va fer amb Vincent. Després es traslladà al segon pis de la rue de l'Abbaye, número 16.[2][9]
Importància artística
Se'n conserven aproximadament 30 pintures a l'oli, 35 pastels i 85 miniatures.[9]
Després de la seva mort, l'obra de Marie-Gabrielle Capet va caure en l'oblit, sobretot tenint en compte que poques de les seves obres estaven signades i se la recordava per haver estat la model d'Adélaïde Labille-Guiard i François-André Vincent.[3] A això s'hi va afegir el fet que els pastels van deixar d'estar de moda i les seves pintures es trobaven disperses en col·leccions privades, sense oblidar també la manca d'interès per l'obra pictòrica de les dones.[9]
Com que Marie-Gabrielle Capet va viure durant bona part de la seva vida amb la seva mestra, Adélaïde Labille-Guiard, a qui no volgué deixar mai, el seu estil es va veure influenciat per ella. Treballant a la seva ombra, no va tenir una vida artística del tot independent, tot i que va poder viure del seu art durant una època en què això era difícil per a les dones. Recerques recents sobre dones artistes han ajudat a rehabilitar la seva obra, que es distingeix de la de la seva mestra per una il·luminació més intensa i uniforme. Els seus pastels de l'època postrevolucionària són continguts, a l'estil de David, fins i tot secs.[3][4]
Reconeixement i llegat
La recuperació al 2012 de la pintura perduda Retrat de l'escultor Jean-Antoine Houdon treballant al bust de Voltaire, i després, al 2014, l'exposició «Marie-Gabrielle Capet (1761-1818): une virtuose de la miniature», celebrada al Museu de Belles Arts de Caen sobre la seva obra conservada, van rehabilitar el seu nom i el valor de la seva pintura.[11][9][12]
Galeria
- Obres de Marie-Gabrielle Capet
Retrat d'Anne-Félicité Grésille (1763-1826), senyora de Longrois (1785). Palau de Versalles
Retrat de Françoise de Châlus, duquessa de Narbona (1787), Museu Bomann
Autoretrat, c. 1790
Retrat de Charles Meynier (1799), Beaux-Arts de París
Retrat de l'advocat Jean-Pierre Demetz (1800). Col·lecció privada
Retrat de Marie-Joseph Chénier, localització desconeguda
Retrat d'una dona jove, ubicació desconeguda
Retrat de Geneviève Journu-Auber, localització desconeguda
Referències
- ↑ «Marie Gabrielle Capet» (en francès). Femmes peintres. [Consulta: 22 juliol 2026].
- 1 2 3 4 «Marie-Gabrielle Capet 1765-1818, portraitiste et miniaturiste» (en francès). Les Trésors de Gamaliel. [Consulta: 22 juliol 2026].
- 1 2 3 Neil Jeffares. Dictionary of pastellists before 1800 - Online edition (en anglès), 10/2/2022.
- 1 2 3 4 5 Alexandra Michele Perez. Under the Shadow of Her Teacher: Marie-Gabrielle Capet in the Studio of Adélaïde Labille-Guiard (en anglès).
- 1 2 3 Capet, Marie Gabrielle (en anglès). 1. Oxford University Press, 2011-10-31. DOI 10.1093/benz/9780199773787.article.b00031653.
- ↑ «Portrait of Marie-Gabrielle Capet» (en anglès). National Museum. [Consulta: 22 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 Vivian P. Cameron. «Dictionnaire des femmes de l'ancienne France». siefar.org, 2004. [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ Auricchio, Laura. Adélaïde Labille-Guiard: Artist in the Age of Revolution (en anglès). Getty Publications, 2009, p. 84. ISBN 978-0-89236-954-6.
- 1 2 3 4 5 McCouat, Philip. «Forgotten Women Artists: #3 Marie-Gabrielle Capet: Stepping out from the Shadows» (en anglès). Journal of art in society. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Jules Moiroux. Le Cimetière du Père Lachaise (en francès). S. Mercadier, 1908, p. 95.
- ↑ «Marie-Gabrielle Capet (1761-1818): une virtuose de la miniature» (en anglès). Rijks Museum. [Consulta: 22 juliol 2026].
- ↑ Malczuk, Caroline «Marie-Gabrielle Capet, l'art de la miniature». Ouest-France, 19-07-2014.