Marie Anne de Coislin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1732  |
| Mort | 13 febrer 1817 (84 anys) París |
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 24 Grave of Coislin (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | amant reial |
| Família | |
| Família | Casa de Mailly |
| Cònjuge | Louis-Marie de Mailly |
| Parella | Lluís XV de França Gustau III de Suècia Pere III de Rússia |
| Pares | Louis de Mailly i Anne-Françoise de Melun |
| Parents | Louis, comte de Mailly, avi |
 | |
Marie-Anne de Mailly-Rubempré, marquesa de Coislin, va ser una aristòcrata francesa i amant de Lluís XV, 17 de setembre, 1732 - París, 13 de febrer, 1817.)
Biografia
Filla del general Louis de Mailly (1696–1767), cavaller de les Ordres del Rei, i d'Anne-Françoise-Elisabeth Arbaleste de Melun, néta de Louis, comte de Mailly, i germana de la princesa de Montbarrey, es va casar, com a primer marit, el 8 d'octubre de 1750 amb el marquès Charles-Georges-René du Cambout de Coislin.
Presentada a Lluís XV el 1755 a través del príncep de Conti, es va convertir en una de les seves amants. Va ser sobrenomenada "l'altiva Vashti". Rebutjada per Madame de Pompadour, que la temia, va ser abandonada pel rei. Aleshores va abandonar la cort i va emprendre un viatge per Europa, durant el qual es va convertir, entre d'altres, en l'amant del rei Gustau III de Suècia, així com en la del tsar Pere III de Rússia.
Arruïnada per la fallida del príncep de Guéméné, a qui havia confiat una gran suma de diners, va tornar a Versalles després de la mort de Lluís XV. Durant la Revolució, es va amagar a Rouen, després a la Bretanya i a la Vendée.
Havent-se convertit en amiga i confident de Chateaubriand, que era el seu inquilí a l'Hôtel de Coislin, va navegar discretament per l'època napoleònica i va rebre la visita de Carles X de França, comte d'Artois durant la Restauració.
Està enterrada al cementiri de Cementiri del Père-Lachaise (24a divisió).[1] La seva tomba es va salvar de la destrucció gràcies a la intervenció de Colinette Miquelestorena-Albanese del Departament de Conservació de Cementiris, i la restauració duta a terme per José Larrère, patró de l'Associació Internacional del Cementiri de Père-Lachaise, presidida per Domenico Gabrielli.
Referències
- ↑ Jules Moiroux, Le cimetière du Père Lachaise,, Paris, S. Mercadier, 1908 (lire en ligne [archive]), p. 110
Bibliografia
- «Louis XV intime et les petites maîtresses», 1933
- Chateaubriand, «Mémoires d'outre-tombe»
- René de Castries, «La Pompadour», Albin Michel, 1983