Marie Georges Humbert
Marie Georges Humbert (francès: Georges Humbert) (París, 7 de gener de 1859 - París, 22 de gener de 1921) va ser un matemàtic i enginyer francès.
Vida i obra
Tot i haver nascut a París, els seus pares van morir quan encara era un infant i va ser educat pels seus avis que eren industrials al Franc Comtat, uns a Magny (prop de Lure) i els altres a Baignes (prop de Vesoul).[1] Va fer el seus estudis primaris a l'escola de Lure i els secundaris als oratorians de Juilly.[2] El 1877 va començar es seus estudis superiors a l'École Polytechnique, tot i haver quedat primer en els exàmens d'ingrés a l'École Normale Supérieure. En graduar-se, va continuar estudiant a l'École des mines fins a obtenir el títol d'enginyer el 1882.[3]
Durant uns anys va exercir com enginyer de mines, primer a Vesoul i després a París,[4] però a partir de 1884 va començar a fer de professor auxiliar d'anàlisi matemàtica a l'École Polytechnique. El 1895 va passar a ser professor titular de la mateixa especialitat. El 1904 va afegir-hi les seves classes al Collège de France, com a suplent de Camille Jordan, fins que el 1912 va ocupar la seva càtedra al Collège.[5]
Humbert va escriure més de cent quaranta articles científics, a part dels seus celebrats llibres de text. Les seves obres completes van ser editades pel seu fill, Pierre Humbert, i Gaston Julia entre 1929 i 1936.[6] Els seus treballs més importants versaven sobre anàlisi matemàtica i teoria de nombres.[7] Concretament, les seves seves recerques es poden agrupar en tres períodes cronològics: primerament (1885-1898) es va interessar per la geometria de les corbes i superfícies algebraiques, a continuació va estudiar les funcions abelianes singulars i, finalment, va fer les seves recerques de natura aritmètica.[8] En el segon d'aquests camps i fruit de l'estudi de les varietats abelianes, va demostrar l'avui conegut com teorema d'Appell-Humbert simultàniament amb Paul Appell.[9]
Referències
- ↑ Charle i Telkès, 1988, p. 100.
- ↑ Borel, 1922-1926, p. II.
- ↑ Charle i Telkès, 1988, p. 100-101.
- ↑ Nabonnand, 2024, p. 419.
- ↑ Charle i Telkès, 1988, p. 101.
- ↑ Charle i Telkès, 1988, p. 102.
- ↑ Goldstein, 2009, p. 150-151.
- ↑ Borel, 1922-1926, p. VII-VIII.
- ↑ Narkiewicz, 2018, p. 156.
Bibliografia
- Borel, Émile «Notice sur la vie et les travaux de Georges Humbert» (en francès). Mémoires de l'Académie des sciences de l'Institut de France, Vol. 58, 1922-1926, p. I-XIX. ISSN: 0368-9263.
- Charle, Christofe; Telkès, Eva. «35. Humbert (Georges, Marie)». A: Les Professeurs du Collège de France : dictionnaire biographique, 1901-1939 (en francès). Institut National de Recherche Pédagogique, 1988, p. 100-102. ISBN 978-2-2220-4188-7.
- Goldstein, Catherine «La théorie des nombres en France dans l'entre-deux-guerres : De quelques effets de la première guerre mondiale» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 62, Num. 1, 2009, p. 143-175. DOI: 10.3917/rhs.621.0143. ISSN: 0151-4105.
- Nabonnand, Philippe. «Georges Humbert». A: Philippe Nabonnand, Olivier Bruneau, Jeremy J. Gray, Gerhard Heinzmann, Philippe Henry, Jean Mawhin, David Rowe, Klaus Volkert, Scott A. Walter (eds.). La correspondance entre Henri Poincaré et les mathématiciens (en anglès). Birkhäuser, 2024, p. 419. ISBN 978-3-7643-9263-5.
- Narkiewicz, Władysław. The Story of Algebraic Numbers in the First Half of the 20th Century (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-030-03753-6.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marie Georges Humbert» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Costabel, Pierre. «Humbert, Marie-Georges» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 juliol 2018].
- «Marie Georges Humbert 1859-1921» (en francès). Les Annales des Mines. [Consulta: 22 maig 2026].