Marie Tharp

Plantilla:Infotaula personaMarie Tharp
Imatge
(1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata
Ypsilanti (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Nyack (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York (1948–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Michigan
Universitat de Tulsa
Universitat d'Ohio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOceanografia i geologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócartògrafa, geòloga, oceanògrafa, agrimensora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1952–1983)
Amoco Corporation (1944–)
Club Nacional Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalBruce C. Heezen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg (autor): 45121 Modifica el valor a Wikidata

Marie Tharp (Ypsilanti, Míchigan, 30 de juliol de 1920 – Nyack, Nova York, 23 d'agost de 2006) fou una geòloga, oceanògrafa i cartògrafa americana que, conjuntament amb Bruce Heezen, va crear el primer mapa científic del sòl oceànic sencer.[1][2] La feina de Tharp va revelar la presència de la dorsal mesoatlàntica, fet que va causar un canvi de paradigma en les ciències de la Terra que va portar a l'acceptació de les teories de la tectònica de plaques i de la deriva dels continents.[3][4]

Primers anys

La seva mare, Bertha, era una instructora en alemany i llatí; el seu pare, William, feia mapes de classificació del sòl per al Departament d'Agricultura dels Estats Units.

Tharp es va graduar a la Universitat d'Ohio el 1943 amb graus d'anglès i música, i quatre mínors. Més endavant, va fer un màster en geologia a la Universitat de Michigan abans de fer un grau en matemàtiques a la Universitat de Tulsa, mentre treballava com a geòloga per a la companyia Stanolind Oil.[5]

Carrera

Tharp es va mudar a Nova York el 1948, i va ser contractada per Maurice Ewing al Lamont Geological Laboratory (actualment, el Lamont-Doherty Earth Observatory) a la Universitat de Colúmbia, inicialment com a delineant general.[5] Allà, Tharp va conèixer Heezen i van col·laborar fent servir dades fotogràfiques per localitzar avions abatuts de la Segona Guerra Mundial.[6] Més endavant, van començar a treballar junts per traçar la topografia del sòl oceànic. Durant els primers 18 anys de la seva col·laboració, Heezan va recollir dades a bord del vaixell de l'Observatory, el Vema, i Tharp feia mapes a partir de les dades obtingudes, ja que en aquella època les dones encara no podien treballar a bord del vaixell. Restringida de poder fer recerca al mar a principis de la seva carrera a causa del seu gènere, el 1965 va poder unir-se a una expedició de recollida de dades. Tharp independentment va fer servir les dades recollides del vaixell Atlantis, de la Institució Oceanogràfica Woods Hole, i les dades sísmiques de terratrèmols submarins. La seva obra amb Heezen va representar el primer intent sistemàtic de fer un mapa de tot el sòl oceànic.

Mapa del fons oceànic del món Heezen-Tharp

Tharp i Heezen van publicar el seu primer mapa fisiogràfic de l'Atlàntic Nord el 1957. Col·laborant amb el pintor de paisatges austríac Heinrich Berann, van publicar el seu mapa del sòl oceànic sencer el 1977 (que va coincidir amb la mort de Heezen). Tot i que inicialment Heezen donava suport a la teoria de l'expansió terrestre,[7][8] sota la direcció de Tharp es va canviar a les teories alternatives de la tectònica de plaques i la deriva dels continents.[9]

Tharp va continuar treballant a la facultat de la Universitat de Colúmbia fins al 1983, i a partir de llavors va començar un negoci de distribució de mapes a South Nyack (Nova York) durant la seva jubilació. Tharp va donar la seva col·lecció de mapes i notes a la Divisió de Mapes i Geografia de la Biblioteca del Congrés el 1995.[10] El 2001, Tharp va rebre el primer Lamont-Doherty Heritage Award per la seva feina com a pionera en oceanografia.[3]

Tharp va morir a causa d'un càncer a Nyack (Nova York) el 23 d'agost de 2006.[11]

Reconeixements pòstums

El 2009, Ocean a Google Earth va incloure la capa Mapa Històric de Marie Tharp, per permetre que es veiés el mapa de Tharp fent servir la interfície de Google Earth.[12]

El 2013, l'autor Hali Felt va publicar una biografia de Marie Tharp titulada Soundings: The Story of the Remarkable Woman Who Mapped the Ocean Floor.[13] Va ser citada pel New York Times per la seva categoria com a "testament eloqüent tant de la importància de Tharp com dels poders imaginatius de Felt."[14]

La Marie Tharp Fellowship és una beca acadèmica atorgada a dones per treballar amb investigadors de l'Institut de la Terra de la Universitat de Colúmbia.[15][16]

Un cràter de la Lluna porta el seu nom, Tharp, com a homenatge de la Unió Astronòmica Internacional a l'oceanogràfa i cartògrafa estatunidenca, acordat en la resolució del 30 de març del 2015.[17]

Referències

  1. ↑ OConnell, Suzanne «Perspective | Marie Tharp’s maps revolutionized our knowledge of the seafloor» (en anglès). The Washington Post, 08-08-2020. ISSN: 0190-8286.
  2. ↑ Landa, Edward R. «The ties that bind: Soil surveyor William Edgar Tharp and oceanographic cartographer Marie Tharp». Physics and Chemistry of the Earth, Parts A/B/C, 35, 15, 01-01-2010, p. 868–880. DOI: 10.1016/j.pce.2010.06.003. ISSN: 1474-7065.
  3. 1 2 Lamont-Doherty Earth Observatory Bestows Heritage Award on Marie Tharp, Pioneer of Modern Oceanography, Published Jul 10, 2001, Retrieved Oct 12, 2014
  4. ↑ Razkin, Uxue. «Marie Tharp, la geóloga que dio luz y color al fondo oceánico» (en castellà). Mujeres con ciencia, 29-06-2016. [Consulta: 1r juny 2025].
  5. 1 2 Tharp, M. «Marie Tharp biography». Woods Hole Oceanographic Institution, 12-12-2006. Arxivat de l'original el 2007-01-08. [Consulta: 2 juny 2008].
  6. ↑ Evans, R. «Plumbing Depths to Reach New Heights», 01-11-2002. [Consulta: 2 juny 2008].
  7. ↑ Barton, C. «Marie Tharp, oceanographic cartographer, and her contributions to the revolution in the Earth sciences». Geological Society, London, Special Publications, 192, 1, 2002, p. 215-228. DOI: 10.1144/GSL.SP.2002.192.01.11.
  8. ↑ Doel, R.E.; Levin, T.J.; Marker, M.K. «Extending modern cartography to the ocean depths: military patronage, Cold War priorities, and the Heezen-Tharp mapping project, 1952-1959». Journal of Historical Geography, 32, 3, 2006, p. 605–626. DOI: 10.1016/j.jhg.2005.10.011.
  9. ↑ Wills, Matthew. «The Mother of Ocean Floor Cartography». JSTOR, 08-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016]. «While working with the North Atlantic data, she noted what must have been a rift between high undersea mountains. This suggested earthquake activity, which then [was] only associated with [the] fringe theory of continental drift. Heezen infamously dismissed his assistant’s idea as “girl talk.” But she was right, and her thinking helped to vindicate Alfred Wegener’s 1912 theory of moving continents. Yet Tharp’s name isn't on any of the key papers that Heezen and others published about plate tectonics between 1959-1963, which brought this once controversial idea to the mainstream of earth sciences.»
  10. ↑ «Primary Sources in Science Classrooms: Mapping the Ocean Floor, Marie Tharp, and Making Arguments from Evidence (Part 1) | Teaching with the Library of Congress», 08-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2015].
  11. ↑ Fox, Margalit «Marie Tharp, Oceanographic Cartographer, Dies at 86». New York Times, 26 agost 2006 [Consulta: 9 abril 2012].
  12. ↑ Google Earth drops into the oceans, Guardian News, 2 February 2009, Retrieved Oct 12, 2014
  13. ↑ Macmillan Publishers: Hali Felt Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine., Retrieved Oct 12, 2014
  14. ↑ Floating Ideas: ‘Soundings,’ About Marie Tharp, by Hali Felt, New York Times, 25 January 2013, Retrieved Oct 12, 2014
  15. ↑ «Marie Tharp Fellowship Information». Columbia University, 2013. Arxivat de l'original el 2012-12-21. [Consulta: 14 febrer 2017].
  16. ↑ «The Marie Tharp Fellowship». The Earth Institute, Columbia University. Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 22 agost 2016].
  17. ↑ «MOON – Tharp» (en anglès). USGS Astrogeology Science Center. The Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 juny 2025].

Articles

  • Heezen, B C; Bunce, Elizabeth T; Hersey, J B; Tharpe, Marie «Chain and Romanche fracture zones». Deep-Sea Research and Oceanographic Abstracts, 11, 1, 1965, p. 11-33.
  • Heezen, B C; Tharpe, Marie «Tectonic fabric of the atlantic and indian oceans and continental drift». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Series A: Mathematical and Physical Sciences, 258, 1088, 1965, p. 90-106.
  • Tharpe, Marie; Friedman, Gerald M «Mapping the world ocean floor». Northeastern Geology and Environmental Sciences, 24, 2, 2002, p. 142-149.

Enllaços extenrns

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.