Marilyn Salzman Webb
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1942 |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia |
Marilyn Salzman Webb (nascuda el 26 d'octubre de 1942),[1] també coneguda com a Marilyn Webb, és una autora, activista, professora, feminista i periodista estatunidenca. Ha participat en els moviments pels drets civils, feministes, contra la guerra del Vietnam i d'atenció al final de la vida, i és considerada una de les fundadores del moviment d'alliberament de les dones de la segona onada.[2]
Webb té un doctorat en psicologia educativa per la Universitat de Chicago, atorgat amb èxit 50 anys després que l'assetjament sexual li fes descarrilar rebre'l per primera vegada.[1][3] Va cursar els seus estudis universitaris a la Universitat Brandeis, graduant-se amb una llicenciatura el 1964. Més tard va estudiar a l'Escola de Periodisme de la Universitat de Colúmbia i va completar el seu màster el 1981.[4] Havia començat els estudis per al seu doctorat en psicologia educativa a la Universitat de Chicago el 1964, però va marxar només amb el màster compensatori el 1967, quan el seu doctorat estava gairebé acabat. Després d'acabar els seus cursos i aprovar els seus exàmens preliminars, va abandonar la seva carrera després de patir assetjament sexual i agressió sexual per part de professors als quals va demanar que formessin part del seu comitè de tesi.[1] Cinquanta anys més tard, va contactar amb els administradors, que, després de la deguda diligència, la van donar la benvinguda per acabar la seva tesi i li van atorgar un doctorat el juny de 2019.[3]
Webb ha tingut una carrera de cinc dècades en el periodisme i és l'autora de l'aclamat llibre The Good Death: The New American Search to Research the End of Life (Bantam Books, 1997 i 1998), i coeditora (amb la poeta Anne Waldman) de dues històriques col·leccions de xerrades de poetes i artistes beat, Talking Poetics from Naropa Institute: Annals of the Jack Kerouac School of Disembodied Poetics, Volume One i Volumen Two (ambdues Shambhala Publications, 1979). També va ser editora en cap de Psychology Today, editora sènior de Woman's Day, McCall's i US Magazine, escriptora de New York Magazine i reportera de diaris. Els seus articles han aparegut en diverses altres publicacions, com ara The Village Voice, Ladies Home Journal, Family Circle, Cosmopolitan, Glamour, Harper's Bazaar, Ms. Magazine, Child Magazine, Parade, The New York Times i USA Today, així com en nombroses antologies de llibres.
Feminisme
Webb va ser cofundadora dels primers grups feministes de sensibilització tant a Chicago (1966) com a Washington D. C. (1967).[4] Va coorganitzar les primeres conferències nacionals d'alliberament de les dones de Sandy Springs i Lake Villa.[2][5][6][7] Com a líder feminista, es va enfrontar al xovinisme masculí de la Nova Esquerra quan va parlar per presentar el moviment de dones incipient el 20 de gener de 1970 a més de 10.000 participants en una manifestació antibel·lica contra la investidura del president Richard M. Nixon. Ella i la feminista Shulamith Firestone van ser xiulades fora de l'escenari de la protesta, rebudes amb crits, paraules despectives i gairebé un aldarull multitudinari.[8] El seu enfocament es va centrar llavors en el feminisme de la segona onada i es va produir una decisió nacional crucial per separar l'organització del moviment de dones de la Nova Esquerra en general.[9][10]
Com a jove feminista, a l'hivern de 1970, Webb va cofundar off our backs ("oob"), un dels primers diaris feministes de la Segona Ona que van aparèixer.[7] Va començar a publicar-se el 27 de febrer de 1970, dos anys abans que MS Magazine, i es va publicar contínuament durant els següents 38 anys. Quan va deixar de publicar-se el 2008, oob era "l'única revista feminista primerenca que es publicava contínuament després de quatre dècades",[5] i la publicació feminista que més temps ha sobreviscut a la història dels Estats Units. A la tardor de 1970, Webb va deixar oob i va cofundar, dirigir i ensenyar en un dels primers programes d'estudis de la dona amb seu a la universitat en un campus americà, al Goddard College de Plainfield, Vermont.[7] El 1975, va cofundar Sagaris, un grup de reflexió feminista, que va sorgir del programa Goddard.[9]
Webb va aparèixer en els primers dies del moviment feminista a la revista Esquire,[11] a la revista Ramparts,[12] a la revista The Washington Star Sunday Magazine,[13] i des de llavors ha aparegut en molts llibres i pel·lícules fonamentals sobre la Nova Esquerra o el moviment feminista, com ara In Our Time,[7] The World Split Open,[9] Daring to Be Bad,[14] The Sixties,[10] Outlaw Woman,[6] Jewish Radical Feminism: Voices from the Women's Liberation Movement,[15] For Women Only,[16] Freedom for Women,[5] Young Radicals,[17] Generation on Fire,[18] Rebels with a Cause,[19] a la pel·lícula She's Beautiful When She's Angry,[8] i altres.
Periodisme
Com a periodista, Webb ha escrit innombrables articles sobre nombrosos temes durant moltes dècades. Els més influents probablement inclouen: "Becoming the Men We Wanted to Marry"[20] (Village Voice), "The Art of Dying"[21] i "The Hospice Way of Death"[22] (New York Magazine), "A Lover's Story: Dr. Kevorkian and the Death of Tom Hyde"[23] (Glamour), "Special Report on Kevorkian Families"[24] (Ladies Home Journal), i articles d'opinió sobre cures pal·liatives i Medicare[25] (The New York Times) i suïcidi assistit[26] (USA Today).
A més del Goddard College, Webb ha impartit classes a l'Escola de Postgrau de Periodisme de la Universitat de Colúmbia a la ciutat de Nova York i al Knox College, a Galesburg, Illinois. Allà va començar un programa de periodisme basat en el treball dels muckrakers, principalment els publicats a McClure's Magazine, una revista progressista de principis del segle XX publicada per SS McClure, un famós exalumne del Knox College, que va presentar investigacions de periodistes de l'Era Progressista com Ida Tarbell, Lincoln Steffens, Ray Stannard Baker i altres. Webb ara ostenta el títol de Professora Emèrita Distingida de Periodisme del Knox College. Com a part del programa de Periodisme del Knox College, Webb va dirigir estudiants en la publicació d'articles premiats en diaris professionals, inclosa la sèrie del març de 2011 "Maytag Employees in Transition", una investigació de 17 parts impresa al Galesburg Register-Mail sobre els cinc anys posteriors al tancament de la planta de refrigeració local de Maytag.[27][28] La sèrie va guanyar els primers premis tant a l'Associació de Premsa d'Illinois com a l'Associació d'Editors de l'Associació de Press d'Illinois, a més del cobejat Premi Sweepstakes al millor reportatge, tots en competició a nivell estatal amb periodistes i diaris professionals.[29]
Quan The Good Death: The New American Search to Reshape the End of Life es va publicar el 1999, va rebre múltiples crítiques elogioses, incloent-hi les de The New York Times, The Washington Post, Kirkus Reviews i Publishers Weekly. Posteriorment, Webb va iniciar una temporada nacional de dos anys dedicada a xerrades i organització per millorar l'atenció als moribunds, fent discursos principals a grups mèdics, de treball social, eclesiàstics i comunitaris de tot el país, i també concedint gairebé dues-centes entrevistes a diaris, ràdio i televisió.
Activisme polític
A Brandeis, Webb es va inspirar en els professors Eleanor Roosevelt i Herbert Marcuse, en els oradors convidats Malcolm X i Tom Hayden, i en el discurs "Tinc un somni" de Martin Luther King Jr. quan va anar a la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat de 1963.[3] A Chicago, Webb va participar en l'organització comunitària, els drets civils i els moviments antibel·licistes mentre era una jove estudiant de postgrau.[2] El 1965, va cofundar i dirigir un dels primers programes pilot nacionals per a escoles bressol Head Start. Aquesta escola, a la zona predominantment negra de Woodlawn, es va inspirar en les Escoles de Llibertat d'Estiu de Mississipi, amb la participació dels pares com a element central liderada per Rosie Simpson, una líder clau del famós boicot a les escoles públiques de Chicago de 1963. Afiliada al Student Woodlawn Area Project (SWAP), l'escola bressol va ser un punt de suport per a l'organització comunitària. També va esdevenir directora d'una segona escola bressol, aquesta vegada part de The Woodlawn Organization (TWO) de Saul Alinsky.[2] Webb va ser una de les primeres membres d'Estudiants per una Societat Democràtica (SDS) i va formar part d'un grup antibel·licista de Chicago. El 1967, va dirigir la branca educativa de l'Estiu del Vietnam, una iniciativa nacional contra la guerra. Va organitzar professors de secundària de tot el país per ensenyar sobre la guerra i va ajudar a establir un currículum escolar sobre el Vietnam per a ús a l'aula.[5]
Després de deixar la Universitat de Chicago i de fundar el grup de sensibilització femenina a Hyde Park, Chicago, Webb es va traslladar a Washington DC i el 1967 va fundar-hi el primer grup d'alliberament femení i unir-se a Students for a Democratic Society. El grup de DC va créixer fins a incloure altres grups de sensibilització i va desenvolupar un component de divulgació educativa, un servei d'assessorament sobre avortaments i una oficina de ponents. El 1968, va coorganitzar les importants conferències de dones de Sandy Springs i Lake Villa, alhora que va ajudar a desenvolupar DC Women's Liberation com a organització, llogant un espai d'oficina i formant Magic Quilt, l'innovador òrgan de govern del grup.[2][30][31][32][8] El 20 de gener de 1969, Webb va ser escollida per ser una de les principals ponents per a l'alliberament femení a la gran manifestació durant la presa de possessió del president Nixon, però ella i altres dones van ser xiulades fora d'un escenari de protesta. Aleshores va ajudar a animar les feministes a organitzar-se independentment de la Nova Esquerra.[7] El gener de 1970, Webb i sis persones més de DC Women's Liberation van interrompre les audiències del comitè del Senat dels Estats Units del senador Gaylord Nelson sobre la seguretat de la píndola anticonceptiva, al·legant que no hi havia cap dona al comitè, ni metgesses ni científiques que testifiquessin, i cap dona que hagués utilitzat la píndola no hi parlés a les audiències. Les seves protestes van atreure molta atenció de la premsa, però també van conduir a una disminució de les dosis d'estrogen a la píndola i a la inauguració d'un moviment vital per a l'atenció mèdica de les dones.[33] Aquell va ser el mateix any que també va cofundar oob i també va iniciar el programa d'estudis de la dona a Goddard.
Anys de recerca com a periodista d'investigació van culminar en el seu llibre The Good Death, publicat el 1997, sobre les controvèrsies mèdiques i legals al voltant de les cures al final de la vida als Estats Units.[34] Va passar els següents anys parlant amb grups mèdics, religiosos i laics sobre com millorar l'atenció, i va formar part de les juntes de la Hospice Foundation, publicitant les cures en hospici, i de Compassion in Dying (ara Compassion & Choices), que promou la legalització de l'ajuda mèdica per morir.[2]
Ella veu connexions entre la seva feina com a jove feminista i la seva feina sobre les cures al final de la vida, tal com va explicar en una entrevista amb Kathy Rand de les Veteran Feminists of America: "Prendre cura mèdica i el part, per exemple, prendre el control del procés del part, utilitzar llevadores, tenir garantida la cura dels fills són qüestions que ara són aplicables a les dones pel que fa a la presa de decisions mèdiques i l'atenció al final de la vida. Encara hi ha els mateixos enemics, ja siguin els metges que volen mantenir el control de la presa de decisions mèdiques o els que volen prohibir l'ajuda per morir o que Medicare cobreixi l'atenció domiciliària". I com que les dones tendeixen a cuidar més els altres i després també viuen més temps, sovint acaben sense prou diners per a les cures que necessiten al final de la vida, va dir. "El feminisme va plantejar aquestes qüestions a una edat primerenca i persisteixen al llarg de les nostres vides de la mateixa manera, però en circumstàncies diferents".[2]
El 2001, va fundar el programa de periodisme al Knox College; té el títol de professora emèrita distingida de periodisme.[35][4] Anteriorment, havia fundat el programa d'estudis de la dona al Goddard College i havia ensenyat al programa de periodisme de la Universitat de Colúmbia.[3]
El 2009, Webb es va presentar a les eleccions a l'alcaldia de Galesburg (Illinois).[36]
Webb apareix al documental She's Beautiful When She's Angry.[37][32][38]
Vida personal i educació
Webb va néixer a Brooklyn, Nova York, el 26 d'octubre de 1942, en una família jueva de classe mitjana que incloïa jueus russos defensors de la justícia social per part de mare i jueus conservadors alemanys-austríacs per part de pare. Van viure en un edifici d'apartaments al barri de Flatbush de Brooklyn fins que va fer nou anys, quan els seus pares la van traslladar a ella i a la seva germana petita, Netta, a una urbanització suburbana a Elmont, Long Island.[2]
Abans de casar-se, la seva mare, Esther Wein Salzman (Halpert), havia estat dependenta als grans magatzems Hearn's de Nova York i coorganitzadora del primer sindicat de grans magatzems[2] que va obtenir privilegis de negociació en aquella ciutat.[39] El pare de Webb, William ('Bill') Salzman, era un il·lustrador que s'estava formant per treballar per al seu oncle, Charles Mintz, un dels primers productors de cinema d'animació i el primer empresari de Walt Disney.[2] Aleshores, Mintz i Disney van tenir una baralla, Mintz va morir sobtadament d'un atac de cor,[40] i el seu pare va acabar fabricant roba interior amb un altre oncle al negoci tèxtil de Nova York.
Webb va començar l'escola primària a la PS 181 de Brooklyn, va acabar a Elmont i es va graduar a l'Elmont Memorial Junior-Senior High School el 1960. Va descriure la seva infància en una entrevista per al lloc web d'història oral de Veteran Feminists of America.[2]
| « | (anglès) I was a typical suburban kid. I rode my bike around the neighborhood, in high school I was a cheerleader because it was the only sport that women could do at the time, and I was very athletic. It turned out that in the culture wars of high schools, cheerleaders were stereotyped as airheads, but I was also in the honors classes, a separate educational track at the time, and I wrote for the school newspaper, so I embraced a lot of different subgroups, and tried to keep them separate so I could fit in each one. | (català) Era una noia típica dels barris suburbans. Anava amb bicicleta pel barri, a l'institut feia d'animadora perquè era l'únic esport que les dones podien fer en aquell moment, i era molt atlètica. Va resultar que a les guerres culturals dels instituts, les animadores eren estereotipades com a esbufegades, però jo també estava a les classes d'honor, un itinerari educatiu a part en aquell moment, i escrivia per al diari de l'escola, així que vaig abraçar molts subgrups diferents i vaig intentar mantenir-los separats per poder encaixar a cadascun. | » |
La germana petita de Webb, Netta, va morir el 1959 després d'una malaltia de tres anys. Durant aquells tres anys que la seva família es va centrar en la seva germana malalta, Webb va desenvolupar una vida forta i separada, fent reportatges per al diari escolar i llegint llibres de Nancy Drew i biografies de futurs models a seguir com Marie Curie, Eleanor Roosevelt i Lincoln Steffens . El seu somni era ser una detectiva com Nancy Drew, una reportera estrella com l'heroïna de còmics Brenda Starr i una reportera de la vida real com Lincoln Steffens.[2] Webb ha dit en entrevistes que el seu feminisme va començar després de ser rebutjada de la Little League als nou anys perquè era una noia, i després de ser expulsada d'un campament d'estiu quan la van enxampar besant un noi darrere de les pistes de tenis. Estava indignada per tots dos esdeveniments, però estava particularment irritada perquè no li va passar res al noi que havia estat besant abans de ser expulsada.[2]
El pare de Webb va morir el 1963 d'un atac de cor. La seva família va quedar sumida en el caos i ella va acabar la universitat a Brandeis amb una beca i venent entrepans a les nits als dormitoris de dones. Webb ha dit que li va ensenyar de sobte sobre la classe social, i es va trobar etiquetada com a "humil".[2] La consciència de les divisions de classe la va acompanyar durant la resta de la seva vida.
El 1967 es va casar amb Lee Webb, que era el secretari nacional de l'SDS,[15] i el 1970 la seva filla, Jennifer Brooke Stanton Webb, va néixer a Washington D. C., i va rebre el nom de la feminista de la Primera Onada Elizabeth Cady Stanton. Posteriorment, es van traslladar a Vermont per ensenyar al Goddard College i més tard es van divorciar.[2]
El 1975, Webb es va traslladar a Boulder, Colorado, on va estudiar budisme tibetà, va treballar a l'Institut Naropa (ara Universitat Naropa) i amb el seu mestre, Chögyam Trungpa, Rinpoche. Va editar dos llibres sobre els poetes beat i artistes que van ensenyar a Naropa (entre ells, Allen Ginsberg, William Burroughs, Diane Di Prima i John Cage) i va ser reportera del Boulder Daily Camera. El 1980, Webb va tornar a Nova York, on va continuar la seva llarga carrera com a escriptora i editora.[2]
El 1993, Webb es va casar amb John Sheedy Jr., un executiu jubilat de Bristol-Myers,[41] vicepresident d'Executius Corporatius Contra la Guerra del Vietnam.
Referències
- 1 2 3 «Opinion | It’s Taken 5 Decades to Get the Ph.D. Her Abusive Professor Denied Her (Published 2019)» (en anglès). New York Times, 25-05-2019. Arxivat de l'original el 2025-05-05.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 «The VFA Pioneer Histories Project - Marilyn Salzman Webb». Veteran Feminists of America, Inc.. [Consulta: 29 agost 2021].
- 1 2 3 4 Wang, Jack. «Marilyn Webb comes full circle to complete PhD degree | University of Chicago News» (en anglès), 13-05-2019. [Consulta: 26 gener 2026].
- 1 2 3 «Marilyn Webb». Knox College. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 4 abril 2020].
- 1 2 3 4 Giardina, Carol. Freedom for Women: Forging the Women's Liberation Movement, 1953-1970. University Press of Florida, 2010. ISBN 978-0-8130-3692-2.
- 1 2 Dunbar-Ortiz, Roxanne. Outlaw Woman: A Memoir of the War Years, 1960-1956. City Lights, 2001. ISBN 0-87286-390-5.
- 1 2 3 4 5 Brownmiller, Susan. In Our Time: Memoir of a Revolution. City Lights, 1999, p. 14. ISBN 0-385-31486-8.
- 1 2 3 Dore, Mary (2014). She's beautiful when she's angry. Music Box films. 10:15.
- 1 2 3 Rosen, Ruth. The World Split Open: How the Women's Movement Changed America. Penguin Books, 2001. ISBN 0140097198.
- 1 2 Gitlin, Todd. The Sixties: Years of Hope, Days of Rage. Bantam Books, 1987, p. 362.
- ↑ Davidson, Sara (July 1973). «Foremothers». Esquire Magazine: 71.
- ↑ Hinckle, Warren. A History of the Rise of the Unusual Movement for Women Power in the United States 1961-1986, p. 31.
- ↑ Stubbs, Barbara (May 25, 1969). «The Angry Young Women». Sunday: The Washington Star: 4.
- ↑ Echols, Alice. Daring to Be Bad: Radical Feminism in America 1967-1975. University of Minnesota Press, 1989, p. 31. ISBN 0-8166-1787-2.
- 1 2 Antler, Joyce. Jewish Radical Feminism: Voices from the Women's Liberation Movement. New York University Press, 2018. ISBN 9780814707630.
- ↑ Null, Gary. For Women Only: Your Guide to Health Empowerment. Seven Stories Press, 2000. ISBN 1583220151.
- ↑ Kenniston, Kenneth. Young Radicals: Notes on Committed Youth. Harvest, 1968.
- ↑ Kisseloff, Jeff. Generation on Fire: Voices of Protest from the 1960s. University Press of Kentucky, 2007. ISBN 9780813124162.
- ↑ Garvy, Helen. Rebels With a Cause: A Collective Memoir of the Hopes, Rebellions and Repressions of the 1960s. Shire Press, 2007. ISBN 9780918828224.
- ↑ Webb, Marilyn (April 1973). «Becoming the Men We Wanted to Marry». Village Voice.
- ↑ Webb, Marilyn (November 1992). «The Art of Dying». New York Magazine.
- ↑ Webb, Marilyn (August 1983). «The Hospice Way of Death». New York Magazine.
- ↑ Webb, Marilyn (September 1994). «A Lover's Story: Dr. Kevorkian and the Death of Tom Hyde». Glamour.
- ↑ Webb, Marilyn (January 1997). «A Matter of Life or Death: Special Report on Kevorkian Families». Ladies Home Journal.
- ↑ Webb, Marilyn «At the End of Life, A Blind Bureaucracy». The New York Times, 11-03-1998.
- ↑ Webb, Marilyn «Pain Control Won't End Assisted Suicide». The Forum: USA Today, 31-03-1998.
- ↑ «Maytag Employees in Transition». Galesburg Register-Mail, March 6–9, 2011.
- ↑ admin. «VFA PIONEER HISTORIES PROJECT: MARILYN WEBB» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ «Knox Journalism Students' Work Wins Top Statewide Awards». Knox College, 25-06-2012. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ Bratich, Jack Z. «U.S. Feminism, 1968 and Mediated Collective Intellectuality» (en anglès). Journal of Communication Inquiry, 42, 3, 01-07-2018, p. 290–299. DOI: 10.1177/0196859918770854. ISSN: 0196-8599.
- ↑ «On Shulamith Firestone | TI-GRACE ATKINSON, ROSALYN BAXANDALL, PHYLLIS CHESLER, ANSELMA DELL’OLIO, THE EDITORS, TIRZAH FIRESTONE, JO FREEMAN, CAROL HANISCH, ANDREW KLEIN, CHRIS KRAUS, KATE MILLETT, NINA POWER, ALIX KATES SHULMAN, ANN SNITOW, ELISABETH SUBRIN, JENNIFER SZALAI» (en anglès americà), 25-11-2012. [Consulta: 27 gener 2026].
- 1 2 «In ‘She’s Beautiful,’ women fighting their battles - The Boston Globe» (en anglès americà). [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ «Senate Hearings on the Pill - American Experience» (en anglès). www.pbs.org.
- ↑ Webb, Marilyn. The good death: the new American search to reshape the end of life. Bantam Books, 1997. ISBN 9780553095555.
- ↑ «Faculty - Journalism». Knox College. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Mouzakitis, Chris Z. «Nine candidates in race for mayor». Galesburg Register-Mail, 11-03-2009.
- ↑ McClain, Dani «‘She's Beautiful When She’s Angry’ Reveals the Radical Ordinary Women of 1960s Feminism» (en anglès). The Nation, 16-01-2015. ISSN: 0027-8378.
- ↑ «The Team — She's Beautiful When She's Angry» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2019-04-30. [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ Opler, Daniel J. For All White-Collar Workers: The Possibilities of Radicalism in New York City's Department Store Unions, 1934-1953. The Ohio State University Press, 2007. ISBN 978-0-8142-1063-5.
- ↑ Gabler, Neal. Walt Disney: The Triumph of the American Imagination. Alfred A. Knopf, 2006. ISBN 0-679-43822-X.
- ↑ «WEDDINGS; Marilyn Webb, John Sheedy Jr.» (en anglès). The New York Times, 21-03-1993. [Consulta: 27 gener 2026].
Enllaços externs
- Papers de Marilyn Webb, 1968-1972: Registre del catàleg. Biblioteca Schlesinger, Institut Radcliffe, Universitat Harvard.
- El Projecte d'Històries Pioneres de la VFA - Marilyn Salzman Webb. Les Feministes Veteranes d'Amèrica.