Mario Basiola
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1892  Annicco (Itàlia) | ||
| Mort | 3 gener 1965 (72 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Baríton | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | La Voce del Padrone RCA Red Seal Columbia Graphophone Company HMV | ||
   | |||
Mario Basiola (Annicco, Llombardia, 1892 - Annicco, 1965) fou un baríton italià.
Després d'estudiar a l'Accademia di Santa Cecilia amb Antonio Cotogni, va debutar el 1918 a Roma, amb La Traviata. La seva carrera internacional va començar el 1923, gràcies a l'èxit obtingut en les places més importants del món interpretant obres com Rigoletto, Aida, Il Trovatore, Falstaff, Tosca, Cavalleria rusticana i Pagliacci.
Va cantar a La Scala de Milà[1] i diverses vegades al Liceu des de l'any 1935.
A Itàlia, es va destacar per la recuperació d'obres oblidades gairebé com Il pirata i La straniera de Bellini o Il figliuol prodigo de Ponchielli.
El 1952 va obrir una escola de cant a Milà. El seu fill, també anomenat Mario, va ser en si un baríton popular.
Mario Basiola a Linda di Chamounix, Teatro alla Scala, 1939-1940
Com a Figaro a Il barbiere di Siviglia