Mario Berti

Mario Berti

Biografia
Naixement	1881 La Spezia (Itàlia)
Mort	1960 (78/79 anys) La Spezia (Itàlia)
Activitat
Ocupació	militar, soldat
Carrera militar
Branca militar	Regio Esercito
Grau militar	general
Comandant de (OBSOLET)	Corpo Truppe Volontarie
Conflicte	Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial
Premis
Orde Militar de Savoia  Medalla d'Or al Valor Militar

Mario Berti (1881 – 1964) va ser un oficial italià durant la Primer Guerra Mundial i un general durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

Va néixer a La Spezia el 3 de febrer de 1881, en una família rica de classe mitjana-alta. El seu pare havia estat recompensat amb unes terres a La Spezia després del Risorgimento. Immediatament després d'acabar els estudis va començar la carrera militar, sent nomenat sotstinent el 2 de setembre de 1901, tinent el 22 d'agost de 1904 i capità l'1 de setembre de 1912. Va participar en la Guerra Ítalo-turca i va rebre la medalla commemorativa pertinent per això.

Va aconseguir el rang de coronel a una edat extremadament jove (encara és considerat un dels italians més joves que mai han ostentat aquest rang, excepte els membres de la família reial). Originalment destinat a Líbia a l'esclat de la guerra, va servir al front de Trento el 1916. Va participar en acció a la batalla d'Asiago.

Com a general, Berti va ser el comandant de la 9a Divisió d'Infanteria "Pasubio" i després comandant de la 3a Divisió de Cavalleria Amedeo Duca d'Aosta abans de convertir-se en el comandant adjunt del Cos de Tropes Voluntàries (Corpo di Truppe Volontarie, o CTV) durant la Guerra Civil Espanyola el 1937. Posteriorment, Berti va esdevenir comandant del CTV des de finals de 1937 fins al 1938 durant l'ofensiva d'Aragó. Va ser comandant del XV Cos italià de 1939 a 1940 i va esdevenir cap del CTV a petició del general Franco.^[1]

Al començament de la guerra, Berti era el cap de l'estat major de l'exèrcit italià. Tanmateix, el compromís d'ajut d'Itàlia a Espanya l'havia esgotat de recursos, cosa que el feia incapaç de lluitar contra Gran Bretanya i França. Molts generals, inclòs Berti, ho van deixar clar a Mussolini. Com a resultat, va ser degradat i marginat. Va ser nomenat comissari de Líbia. Havia caigut en desgràcia amb Mussolini i Graziani havia ocupat el seu lloc.

L'estiu de 1940, Berti va substituir Francesco Guidi com a comandant del Desè Exèrcit italià a Líbia. El 13 de setembre de 1940, Berti estava al comandament del Desè Exèrcit durant la invasió italiana d'Egipte. Aturat a Sidi Barrani per problemes logístics, Berti va desplegar les seves unitats avançades en una sèrie de punts fortificats. Aleshores va començar a treballar per estendre la Via Balbia cap a Egipte. Els punts fortificats no es recolzaven mútuament. Les grans bretxes entre ells només eren cobertes per patrulles motoritzades.^[2]

La preparació d'una nova ofensiva italiana cap a l'interior d'Egipte es va veure retardada per la invasió italiana de Grècia. L'ofensiva a Egipte es va reprogramar i es va planificar un atac a mitjans de desembre. Tanmateix, abans d'això, el general Berti va anar de baixa a Itàlia per malaltia i Italo Gariboldi va ocupar el seu lloc temporalment.

El 9 de desembre de 1940, Berti estava de baixa quan el general britànic Richard O'Connor va llançar l'Operació Compass. El 14 de desembre, Berti va tornar al nord d'Àfrica. Les forces britàniques havien explotat les bretxes entre els campaments fortificats italians i en tres dies van poder envair-los i capturar o destruir gairebé tots els defensors italians. L'11 de desembre, Sidi Barrani va caure. El 16 de desembre, els italians havien estat expulsats d'Egipte i es retiraven cap a la Tripolitana

El 23 de desembre, Berti va ser substituït pel general Giuseppe Tellera com a comandant del Desè Exèrcit. Tellera havia de morir en acció a Beda Fomm.^[2]