Mario Frick

Plantilla:Infotaula personaMario Frick
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Coira (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Cap de govern de Liechtenstein
15 desembre 1993 – 5 abril 2001
← Markus Büchel – Otmar Hasler → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de St. Gallen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Patriòtica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mario K. Frick (nascut el 8 de maig de 1965) és un advocat i polític de Liechtenstein que va servir com a Primer Ministre de Liechtenstein del 1993 al 2001. Anteriorment, havia estat Viceprimer ministre de Liechtenstein el 1993, sota el govern de Markus Büchel.

Biografia

Frick va néixer el 8 de maig de 1965 a Chur, fill de l'administrador Kuno Frick i de Melita Kaufmann, sent un de sis germans. De 1977 a 1985 va cursar la secundària a Vaduz i posteriorment va estudiar dret a la Universitat de Sankt Gallen, on es va diplomar el 1989 i va completar la seva tesi doctoral el 1992.[1] Va ser membre del consell municipal de Balzers entre el 1991 i el 1993.[1]

Primer ministre de Liechtenstein

Frick va ser viceprimer ministre de Liechtenstein des de maig de 1993 sota el mandat de Markus Büchel fins que va dimitir a l'octubre per la pressió del Partit Ciutadà Progressista després que el Landtag de Liechtenstein li retirés la confiança, moment en què Frick va passar a ser el primer ministre de Liechtenstein.[2][3] A continuació, Hans Adam II de Liechtenstein va convocar les eleccions generals de Liechtenstein d'octubre de 1993, que van resultar en una victòria per a la Unió Patriòtica.[4] Als seus 28 anys, es va convertir en el cap de govern més jove d'Europa en aquell moment.[1]

L'any 1995, durant el seu mandat com a primer ministre, Liechtenstein va ingressar a l'Espai Econòmic Europeu després d'un referèndum amb resultat favorable, i també es va incorporar a la Organització Mundial del Comerç (OMC) el mateix any.[5][6]

Al llarg de la seva gestió, es va signar l'acord de l'IVA amb Suïssa (1994) i l'adhesió a l'Organització Mundial del Comerç (1995). La liberalització i privatització van tenir lloc parcialment a conseqüència de la pertinença a l'EEE: en el sector de les telecomunicacions (privatització i desvinculació de Suïssa a partir de 1998, així com el llançament del servei de telefonia mòbil de Liechtenstein des del 2000) i en el sector postal (finalització amistosa de l'acord postal amb Suïssa el 1999 i creació de Liechtensteinische Post AG). També hi va haver una obertura del mercat als proveïdors dels sectors de la salut, serveis financers, comercial i de les professions liberals (metges, arquitectes i advocats).[7]

Així i tot, el govern es va enfrontar a diversos conflictes en l'àmbit de les relacions exteriors, com la disputa amb la República Txeca iniciada el 1992 per la confiscació de propietats de la casa de Liechtenstein el 1945, o el conflicte del 2001 amb Alemanya davant el Tribunal Internacional de Justícia per les propietats reials confiscades per pagar deutes de guerra.

El 1997, el Partit Ciutadà Progressista es va retirar del govern de coalició que existia des del 1938, convertint el segon gabinet de Frick en el primer govern sense coalició des d'aleshores.[1][8]

El govern de Frick es va haver d'enfrontar al desafiament de la crisi financera de Liechtenstein de 1999–2001, durant la qual el Servei Federal d'Intel·ligència alemany va acusar diversos bancs, polítics i jutges de Liechtenstein de col·laborar amb el crim organitzat per a afavorir el blanqueig de capitals. Tot i que aquestes al·legacions van ser refutades, es va fer palesa la necessitat de millorar significativament la cooperació en les consultes relatives a la lluita contra el blanqueig de diners.[7]

Això va provocar que Liechtenstein fos inclòs a la llista negra del Grup d'Acció Financera Internacional l'any 2000. Com a resposta, el seu executiu va dur a terme reformes en el sector financer de Liechtenstein per combatre el crim organitzat i el blanqueig de diners.[9]

Carrera jurídica

Després de deixar el govern l'any 2001, Frick va passar a exercir l'advocacia privada i a treballar en el sector fiduciari. El 2002 es va convertir en soci de la signatura Advocatur Seeger Frick & Partner a Schaan, on assessora clients en dret bancari i dels mercats financers, dret de societats, dret de fundacions i fideïcomisos, planificació successòria, protecció d'actius, dret fiscal i dret administratiu. La seva activitat professional se centra especialment en la regulació i supervisió d'institucions financeres, inclosos bancs, companyies d'assegurances, organismes d'inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) i fons d'inversió alternativa (FIA).[10][11]

A més de la seva pràctica legal, Frick va cofundar el 2002 l'empresa fiduciària i de fideïcomisos Trevalis Treuunternehmen reg., la qual va vendre posteriorment el 2015.[12]

És membre fundador de la Secretaria de la Democràcia,[4] entitat que, especialment entre el 2001 i el 2003, es va oposar a les esmenes constitucionals proposades pel príncep en aquell moment.

Frick (a la dreta) amb Daniel Risch el 2024

Frick va ser president del Col·legi d'Advocats de Liechtenstein del 2005 al 2014. Durant aquest període, el Col·legi es va professionalitzar amb una seu pròpia i es va dur a terme la modernització del codi civil (ABGB, «200 anys d'ABGB a Liechtenstein») així com de diverses lleis processals (AussStrG, ZPO, StPO).[3]

El 2021 va obtenir la qualificació de notari públic a Liechtenstein, afegint la pràctica notarial a les seves activitats professionals.[11]

Frick ha mantingut un paper actiu en el sector financer del país a través de càrrecs de govern corporatiu. Des del 2008 forma part del consell d'administració de Bank Frick & Co. AG, ocupant-ne també la presidència.[13]

Doctrina jurídica

En paral·lel a la seva activitat com a advocat, Frick ha publicat treballs sobre el dret financer internacional i de Liechtenstein.[14] Les seves investigacions s'han centrat en la regulació bancària, la legislació sobre tecnologia blockchain, fideïcomisos i fundacions, protecció d'actius, el reconeixement i execució transfronterera de sentències, el dret internacional privat i la planificació successòria.[15]

Les seves publicacions s'han après en revistes jurídiques i obres col·lectives, com ara la Banking Regulation Review,[16] el Liechtenstein Journal, Jus & News i el Handbuch des Vermögensschutzes. El 2022 va ser coautor de capítols sobre la Llei de Blockchain de Liechtenstein i la legislació bancària del país, reflectint l'evolució de Liechtenstein com a centre de serveis financers i regulació d'actius digitals.[17]

Vida personal

Frick es va casar el 1993 amb Andrea Haberlander (nascuda l'11 de febrer de 1965). La parella es va divorciar el 2 d'agost de 2024.[1] El 10 de juliol de 2026 es va casar amb Christine Reiff.[18]

El germà de Frick, Jürgen, va ser mort a tirs al garatge subterrani del banc Frick & Co. a la localitat de Balzers el 7 d'abril de 2014.[19] L'agressor, Jürgen Hermann, es va suïcidar posteriorment i el seu cos va ser trobat al Llac de Constança, al costat alemany del llac.[20]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Frick, Mario» (en alemany). Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein, 31-12-2023. [Consulta: 26 novembre 2023].
  2. ↑ «Altregierungschef Markus Büchel gestorben» (en alemany). Liechtensteiner Vaterland, 09-07-2013.
  3. 1 2 «Mitglieder der Regierung des Fürstentums Liechtenstein 1862–2021». www.regierung.li. Arxivat de l'original el 2023-07-28. [Consulta: 9 gener 2020].
  4. 1 2 Dataset: Liechtenstein: Parliamentary Election 1993 - October Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine. European Election Database
  5. ↑ Dataset: Liechtenstein: Referendum on the European Economic Area membership 1995 Arxivat 2019-01-26 a Wayback Machine. European Election Database
  6. ↑ «AGREEMENT ON THE EUROPEAN ECONOMIC AREA». European Free Trade Association, 19-08-2016. Arxivat de l'original el 27 March 2019. [Consulta: 7 maig 2017].
  7. 1 2 «Frick, Mario – Historisches Lexikon» (en alemany). Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein. [Consulta: 28 juliol 2026].
  8. ↑ Marxer, Wilfred. «Fortschrittliche Bürgerpartei (FBP)» (en alemany). Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein, 31-12-2011. [Consulta: 4 desembre 2024].
  9. ↑ Lussy, Hanspeter. «Finanzplatzkrise» (en alemany). Historisches Lexikon des Fürstentums Liechtenstein, 31-12-2011. [Consulta: 25 desembre 2024].
  10. ↑ «Team :: Seeger, Frick & Partner» (en anglès). www.sfp.law. [Consulta: 28 juliol 2026].
  11. 1 2 «Team» (en anglès). www.sfplex.li. [Consulta: 26 setembre 2023].
  12. ↑ Anstalt, TTA Trevisa-Treuhand. «Über uns – Trevisa – Treuhand – Anstalt» (en alemany). [Consulta: 28 juliol 2026].
  13. ↑ «Team | Bank Frick» (en anglès). www.bankfrick.li. [Consulta: 28 juliol 2026].
  14. ↑ «Die Kritik an der europäischen Integration schiesst oft übers Ziel» (en alemany). Vaterland online. [Consulta: 28 juliol 2026].
  15. ↑ «Brexit – oder das Kind und das Bad» (en alemany). Wirtschaftregional, 28-05-2016. [Consulta: 28 juliol 2026].
  16. ↑ «Banking Regulation Review». Notar.
  17. ↑ «The Blockchain Act: new business for the entire sector» (en anglès). www.bankfrick.li, 22-01-2020. [Consulta: 28 juliol 2026].
  18. ↑ «Christine Reiff - Advocatur Seeger, Frick & Partner AG - Experts» (en anglès). Lexology Profiles. Arxivat de l'original el 2025-10-02. [Consulta: 28 juliol 2026].
  19. ↑ «Liechtenstein bank chief shot dead». BBC News, 07-04-2014.
  20. ↑ «Police identify body of banker killing suspect». The Local, 18-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-08-19.