Mario Obrero

Plantilla:Infotaula personaMario Obrero
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
La Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
Instagram: marioobrero Modifica el valor a Wikidata

Mario García Obrero (Madrid, 19 de setembre de 2003), conegut com a Mario Obrero, és un poeta espanyol que reivindica i parla diverses llengües de l'Estat espanyol.[1][2]

Trajectòria

En 2019 va estudiar en l'institut públic La Senda de Getafe en la branca d'Humanitats.[1] Del 2021 al 2025 va estudiar Filologia Hispànica en la Universitat Complutense de Madrid, encara que també va estar a la Sorbona de París[3] i va passar un any als Estats Units gràcies a una beca de la FAO.[4]

Va començar a escriure als 7 anys, i amb 14 va acabar el seu primer poemari, Carpintería de harmónicos, guanyador del Premi Nacional de Poesia Jove Félix Grande. En 2019, de la mà de Entrecíclopes va publicar Ese ruido ya pájaro acompanyat d'il·lustracions pròpies.[4]

Va escriure els poemes de Peachtree City (2020) entre Atlanta i Getafe. Amb aquest llibre, es va convertir en el guanyador més jove del premi Loewe de poesia a la Creació Jove. El poeta i periodista Antonio Lucas destaca «el desconcert, la celebració, la ironia, el paisatge transcendit i una absoluta llibertat per a fer de l'idioma un esdeveniment, una harmonia i una festa d'imatges on la vida es propulsa en totes direccions».[5][6]

El seu llibre Cerezas sobre la muerte (2022), en les seves paraules, «mistura la poètica verbal amb la poètica plàstica a través d'il·lustracions i, en aquest esperit assembleari, les cireres són un espai poliglot on conviuen sense traducció ni cursiva veus en basca, asturianu, castellà, català i galego». En el llibre es recull l'experiència de la participació en la Ruta a l'exili promoguda pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, en la qual diversos estudiants van recórrer els camins que, durant la Guerra Civil espanyola, van haver d'emprendre milers d'espanyols cap a l'exili.[7]

També va col·laborar en Ràdio Nacional d'Espanya. En 2022 va començar a presentar Un país para leerlo en la segona cadena de TVE. L'any 2024 va publicar el poemari Tiempos mágicos de la mà de La Bella Varsòvia, també acompanyat d'il·lustracions pròpies. En 2025 veu la llum el seu assaig sobre les llengües de l'Estat Con E de Curcuspín, amb el segell d'Anagrama.[8][9] El mateix any es trasllada a Barcelona per estudiar el màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada[10] mentre ho compagina amb la col·laboració que fa al programa Vostè Primer de RAC1.[11]

A més de l'escriptura, Mario Obrero ha conreat altres interessos artístics: va estudiar guitarra clàssica en el Conservatori de Música de Getafe i pinta.[4]

Obres

  • Carpintería de harmónicos (2018). Ajuntament de San Sebastián de los Reyes. 60 págs. ISBN 978-84-19731-05-0. En 2021: Universitat Popular José Hierro. ISBN 978-84-16731-05-3.[12]
  • Ese ruido ya pájaro (2019). Edicions Entricíclopes. 102 págs. ISBN 978-8494873836.
  • Peachtree City (2021). Visor Libros, Col. Visor de Poesia. 80 págs. ISBN 978-84-9895-427-2.
  • Cerezas sobre la muerte (2022). La Bella Varsòvia. 48 págs. ISBN 978-84-121693-4-8.
  • Tiempos mágicos (2024). La Bella Varsòvia. Editorial Anagrama S. A. 80 págs. ISBN 978-84-339229-4-6.

Premis

  • 2018: XIV Premi de Poesia Jove Félix Grande per Carpintería de harmónicos.[13]
  • 2021: XXXIII Premi Loewe a la Creació Jove per Peachtree City[14]
  • 2023: Premi Nacional de Joventut en la categoria de Cultura.[15][16]

Referències

  1. 1 2 Elices, Raquel. «¿Quién es Mario G. Obrero? El poeta viajero que mapea nuestra literatura» (en castellà), 14-10-2022. [Consulta: 14 abril 2026].
  2. ↑ Casielles, Laura. «Mario Obrero: «Quien pide palabras no está tan lejos de quien pide comida, vivienda o Estado de derecho»» (en castellà), 06-06-2025. [Consulta: 14 abril 2026].
  3. ↑ «Mario Obrero, “el muchacho” que juega con las palabras». [Consulta: 14 abril 2026].
  4. 1 2 3 «El poeta getafense Mario Obrero será el comisario de De Poesía Por Getafe 2023». Getafe Capital, 15-02-2023. [Consulta: 8 setembre 2023].
  5. ↑ Fanjul, Sergio C. «Mario G. Obrero, el poeta más joven de la historia en ganar el Loewe». , 07-10-2020.
  6. ↑ Lucas, Antonio. «Poemas de Mario Obrero». Zenda, 05-04-2021. [Consulta: 10 març 2022].
  7. ↑ Obrero, Mario. «Cerezas sobre la muerte». lamarea.com, 15-02-2022. [Consulta: 10 març 2022].
  8. ↑ «Un poeta en París con Mario Obrero 16/09/21». RTVE.es, 17-09-2021. [Consulta: 12 març 2022].
  9. ↑ «Mario Obrero presenta 'Un país para leerlo'». RTVE.es, 20-10-2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
  10. ↑ 3CatInfo. «Mario Obrero, el poeta madrileny que va aprendre català arran de l'1-O: "La llengua sempre ens arriba amb l'amor"», 16-12-2025. [Consulta: 14 abril 2026].
  11. ↑ «Mario Obrero a la carta». RAC1. [Consulta: 14 abril 2026].
  12. ↑ «Los armónicos de Mario García Obrero». La senda literaria, 16-04-2018. [Consulta: 10 març 2022].
  13. ↑ «Participants». CCCB.
  14. ↑ «Mario Obrero, lo cotidiano hecho original». El Español, 15-06-2021. [Consulta: 10 març 2022].
  15. ↑ «Premios Nacionales de Juventud 2023». Instituto de la Juventud, 14-07-2023. [Consulta: 8 setembre 2023].
  16. ↑ «Resolución de 3 de julio de 2023, de la Dirección General del Instituto de la Juventud, por la que se conceden los Premios Nacionales de Juventud para el año 2023». BOE-A-2023-16390, 167, 14-07-2023, p. 102449.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.