Marjorie Hayward

Plantilla:Infotaula personaMarjorie Hayward
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1885 Modifica el valor a Wikidata
Greenwich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: def53c16-9c64-4741-a9fd-9d3b240e4ba2 Discogs: 1886655 Allmusic: mn0001619440 Modifica el valor a Wikidata

Marjorie Hayward (Greenwich, 1885 - Londres, 10 de gener de 1953) Marjorie Olive Hayward va ser una violinista i professora de violí anglesa, destacada durant les primeres dècades del segle xx.

Biografia

Marjorie Hayward va néixer a Greenwich el 1885. Una "infant prodigi",[1] els seus estudis de violí van ser amb Émile Sauret a la Royal Academy of Music de Londres (1897–1903), i Otakar Ševčík a Praga (1903–06).[2]

Va tenir èxits primerencs en el repertori de concerts, actuant a Praga, Berlín (on va tocar el Concert per a violí, trompa i orquestra d'Ethel Smyth amb Aubrey Brain), París, Amsterdam i la Haia,[3] però més tard es va centrar principalment en la música de cambra.[2]

Va ser la dedicada de la breu peça per a violí i piano de 1911 de John Ireland titulada Bagatelle. Ella i el compositor van estrenar la seva Sonata per a violí núm. 1 en re menor el 7 de març de 1913 en un concert de cambra de Thomas Dunhill al "Steinway Hall".[4]

També va ser la dedicada dels 24 estudis, capricis del seu professor Émile Sauret, op. 64, i 3 peces per a violí i piano de Thomas Dunhill, Op.17.

Va dirigir l'"English String Quartet" (que incloïa Frank Bridge a la viola), i més tard el "Virtuoso Quartet", el primer grup de música de cambra format específicament per fer enregistraments, amb Edwin Virgo (2n violí), Raymond Jeremy (viola) i el seu fundador Cedric Sharpe, (violoncel). El Quartet no es va limitar als enregistraments, sinó que també va emetre i fer gires freqüents, el seu repertori s'estenia a quintets amb artistes com Harriet Cohen, William Murdoch, Arnold Bax i Léon Goossens.[5]

Marjorie Hayward va ser una cara freqüent a The Proms, tocant-hi 26 vegades entre 1909 i 1944. En un concert de Proms el 28 de setembre de 1920 va estrenar el ¡¡Concert per a violí¡¡ en mi menor, op. 33 de York Bowen. Altres obres que va tocar als Proms inclouen:

  • Bach (Doble Concert; Concert en Mi)
  • Brahms (doble concert)
  • Haydn (Concert núm. 4 en sol)
  • Paul Juon (Episodes concertants, Op. 45)
  • Mozart (Concerts núms. 5, 6)
  • Saint-Saëns (Concert núm. 3; Introducció i Rondo capriccioso), i els concerts de Beethoven i Mendelssohn.[6]

Va ser membre de la RAM, i es va convertir en professora allà el 1924.[2][3] El premi Marjorie Hayward del RAM rep el seu nom en honor.

Es va casar amb R. G. K. (Rudolf Gustav Karl) Lempfert CBE (n. 1875), director de l'Oficina Meteorològica i el 1930–31 president de la Royal Meteorological Society. La seva filla, Marjorie Lempfert, va estudiar a la RAM, convertint-se en una distingida intèrpret de viola i, com la seva mare, professora a l'Acadèmia.[3]

Marjorie Hayward va morir a Londres el 10 de gener de 1953, a seixanta-set anys.

Enregistraments

Hi ha moltes gravacions de la interpretació de Marjorie Hayward:

  • versions abreujades de la "Kreutzer" de Beethoven, i la Franck i la Elgar sonates, amb Una Bourne[7][8]
  • sonates de Mozart (K. 378) i Grieg (núm. 3 en do menor, op. 45)[7][8][9]
  • Purcell, Sonata en sol menor, Z. 780, amb Madame Adami[10]
  • Mozart: Sonata per a violí, K.378, 1. Allegro[11]
  • una sèrie d'il·lustracions de conferències amb Sir Walford Davies[12]
  • Franck, Quartet de corda, Quartet de corda Virtuoso[9]
  • Saint-Saëns, Quartet de piano en si bemoll, Op.41 – Scherzo (amb Mark Hambourg, piano; Frank Bridge, viola; C. Warwick-Evans, violoncel)[13]
  • Beethoven, Quartet en mi bemol, Op.127, Virtuoso Quartet[14]
  • Dittersdorf, Minuet en mi bemoll[14]
  • Mozart, "L'amerò, sarò costante", de Il re pastore, amb Elisabeth Schumann[15]
  • També hi havia enregistraments d'obres més breus de Braga, D'Ambrosio, Fibich, Hubay, Kennedy-Fraser, Marcello, Mendelssohn, Poldini, Raff, Schumann, Simonetti, Stean, Txaikovski i Thomé.[16]

Referències

  1. ↑ "Missing Memoirs". The Radio Times. No. 69. 16 January 1925. p. 151. Retrieved 11 January 2021.
  2. 1 2 3 Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed, 1954, Vol. IV, p. 211, HAYWARD, Marjorie (Olive)
  3. 1 2 3 Royal Academy of Music
  4. ↑ "IRELAND, J.: Violin Sonatas Nos. 1 and 2 / Cello Sonata (Gould, Neary, Frith)". www.naxos.com
  5. ↑ "The Gramophone, June 1932".
  6. ↑ "Proms Archive".
  7. 1 2 «-hayward-and-una-bourne.html The Shellackophile: Marjorie Hayward and Una Bourne».
  8. 1 2 person/Una_Mabel_Bourne/12591.htm Naxos
  9. 1 2 «damians78s». Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2010. [Consulta: 1r juny 2023].
  10. ↑ «The Shellackophile: Marjorie Hayward interpreta Purcell».
  11. ↑ Marjorie Hayward – Mozart: Sonata per a violí, K.378, 1. Allegro a YouTube
  12. ↑ Marjorie Hayward a YouTube
  13. ↑ "damians78s". Archived from the original on 21 November 2010.
  14. 1 2 «://www.78rpmcommunity.com/blogs/56/68/site-update-marjorie-hayward-an 78rpmcommunity.com». ww12.78rpmcommunity.com. Arxivat de l'original el 16 Gener de 2013. [Consulta: 20 setembre 2021].
  15. ↑ «com/products/the-essential-collection-great-sopranos-contraltos-et-209607 GREAT SOPRANOS CONTRALTOS & MEZZOS / VARIOUS». ArkivMusic.
  16. ↑ .charm.kcl.ac.uk/discography/search/page(1);jsessionid=457BAF044F38C50F3DFA5C6E2703607D.balancer5 CHARM
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.