Mark Gastineau

Plantilla:Infotaula personaMark Gastineau
Biografia
Naixement20 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ardmore (Oklahoma) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRound Valley High School (en) Tradueix
Eastern Arizona College Modifica el valor a Wikidata
Pes121 quilograms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de futbol americà, boxador, jugador de futbol canadenc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nacionalitat esportivaEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol americà
boxa Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLínia defensiu exterior Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– New York Jets
– Eastern Arizona Gila Monsters football
– BC Lions
– East Central Tigers football
Família
CònjugeLisa Gastineau (1979–1991) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBrigitte Nielsen (1998–1990) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2473406 TMDB (persona): 2622796 Modifica el valor a Wikidata

Mark Gastineau (Ardmore, 20 de novembre de 1956) és un exjugador de futbol americà professional que va jugar a la National Football League (NFL) durant 10 temporades amb els New York Jets, com a línia defensiu exterior. Durant la seva carrera a l'NFL, va ser nomenat Jugador Defensiu de l'Any el 1982 i va ser el primer jugador a liderar la lliga en sacks en temporades consecutives. Gastineau també va rebre cinc seleccions al Pro Bowl i quatre seleccions al primer equip All-Pro. En el moment de la seva retirada, tenia el rècord de sacks d'una sola temporada. Pels seus èxits a Nova York, Gastineau va ser inclòs al Ring of Honor dels Jets el 2012.

Carrera universitària

Va ingressar a l'Eastern Arizona Junior College el 1975 i va obtenir honors All-America en la seva primera temporada. Es va transferir a la Universitat Estatal d'Arizona, i només va passar una temporada jugant de Línia defensiu exterior allà abans d'establir-se finalment a l'aleshores escola NAIA East Central Oklahoma State University, ara East Central University, a Ada, Oklahoma. Va fer 27 sacks de quarterback en la seva carrera universitària, i va obtenir honors de Millor Línia Defensiva per al Nord a la Senior Bowl de 1979.

Gastineau va esdevenir el primer jugador escollit per l'ECU quan els New York Jets el van seleccionar a la segona ronda del draft de la NFL de 1979.[1] Connie Carberg, la primera observadora de jugadors de la història de la NFL, va ser reconeguda per haver ajudat els Jets a descobrir Gastineau. L'equip entrenava a la Senior Bowl i necessitava un altre jugador de línia defensiva a la plantilla a causa d'una vacant, per la qual cosa Carberg va trucar a diversos jugadors potencials abans de suggerir que Gastineau fos el substitut basant-se en una conversa telefònica amb ell. Es projectava que fos una elecció de vuitena ronda del draft en aquell moment, però a causa del seu rendiment a la Senior Bowl i altres processos previs al draft, els Jets el van seleccionar a la segona ronda.[2]

Carrera professional

Gastineau va ser un dels jugadors de línia defensiva més talentosos i reconeguts de la seva època. Va arribar al Pro Bowl cinc temporades consecutives (1981–1985) i va acabar la seva carrera de deu anys amb 74 sacks registrats oficialment (els sacks no van ser una estadística oficial durant els primers tres anys de la seva carrera). Va ser un All-Pro del primer equip entre 1982 i 1984 i va ser un All-AFC per consens en cadascun d'aquests anys.

La "Borsa de Sacs de Nova York"

A Nova York, Gastineau va ser una part clau del famós " New York Sack Exchange ", la línia defensiva dels Jets que també incloïa Joe Klecko, Marty Lyons i Abdul Salaam. Els quatre van combinar 66 sacks el 1981, incloent-hi 20 de Gastineau (el 1981 els sacks no eren oficials, però els 20 sacks de Gastineau només anava per darrere de Klecko per mig sack), per liderar els Jets al seu primer partit de playoffs des del 1969. Va ser segon equip All-Pro el 1981, a més de ser All-AFC per consens. El novembre de 1981, ell, Klecko, Lyons i Salaam van ser convidats a tocar la campana cerimonial d'obertura a la Borsa de Nova York, que va servir d'inspiració per al seu sobrenom.[3]

Amb Klecko trencant-se el tendó rotulià del genoll dret en el segon partit de la temporada escurçada de 1982 contra els New England Patriots, Gastineau va esdevenir el nou líder no oficial del "Sack Exchange". Tot i que sovint jugava en doble equip, va acabar la temporada amb sis sacks i va ser votat com a Jugador Defensiu de l'Any de la NFL per la NEA (i guardonat amb el Trofeu George Halas). Els Jets van tornar als playoffs el 1982, perdent el partit pel Campionat de l'AFC contra els Miami Dolphins.[4]

Jugador defensiu de l'any

La temporada de 1983 va començar amb Gastineau i l'elecció de primera ronda dels Jets del draft de la NFL de 1983, el quarterback Ken O'Brien, sent arrestats i acusats d'agressió a l' Studio 54.[5] Malgrat aquesta indiscreció fora del camp, Gastineau va sumar un total de 19 sacks per liderar la NFL per primera vegada.

Gastineau era famós a nivell nacional per fer el seu característic "Sack Dance" després de fer un sack a un quarterback contrari. Tanmateix, va haver de parar quan l'NFL ho va declarar "burla antideportiva" el març de 1984 i va començar a multar els jugadors per això. La prohibició del ball va sorgir d'una baralla a la banqueta al tercer quart d'una victòria per 27-24 a la pròrroga contra els Los Angeles Rams al Shea Stadium el 25 de setembre de 1983, que va començar amb un sack de Vince Ferragamo per part de Gastineau, que després va ser empès per darrere per Jackie Slater, el tackle dret que havia superat a la jugada. Un mes després, el 21 d'octubre, l'NFL va imposar un total de 15.750 dòlars en multes a 16 Jets (7.300 dòlars) i 21 Rams (8.450 dòlars), amb Gastineau incorrent en una penalització de 1.000 dòlars.[6]

Gastineau va tenir la seva millor temporada individual amb un rècord de la NFL de 22 sacks (liderant la NFL per segon any consecutiu), 69 tackles i una recuperació de fumble per a un touchdown el 1984. Va ser votat com el Jugador Defensiu de l'Any de la UPI AFC, i també va ser nomenat MVP del Pro Bowl d'aquella temporada després de sumar quatre sacks i un safety en aquell partit. El rècord de sacks de Gastineau es va mantenir durant 17 anys fins que Michael Strahan el va batre el 2001.

El nou coordinador defensiu Bud Carson va instal·lar una defensa de 3-4 per a la temporada de 1985. Gastineau va canviar de defensa esquerra a defensa dreta, tot i que el va moure per permetre desajustos. Gastineau es va trencar la mà al principi d'aquella temporada, però tot i així va acabar segon a la lliga amb 13½ sacks i va ser votat All-Pro per la NEA.

Els Jets van acabar amb un balanç d'11-5 el 1985, guanyant-se una plaça de comodí als playoffs juntament amb els seus rivals de l'AFC Est, els New England Patriots. Gastineau va fer un sack en la derrota dels Jets per 26-14 contra els Pats a Meadowlands.[7]

Playoffs de 1986

Per a l'inici de la temporada de 1986, Gastineau va aparèixer a la portada de Sports Illustrated juntament amb el linebacker estrella dels New York Giants, Lawrence Taylor. Les lesions van limitar Gastineau a només dos sacks en deu partits (el seu total més baix des de la seva temporada de debutant), ja que es va veure frenat per molèsties a l'engonal i als músculs abdominals i després per un genoll esquerre lesionat que va requerir cirurgia artroscòpica i el va obligar a perdre's els últims cinc partits de la temporada regular.

Gastineau es va recuperar a la postemporada, però, registrant un sack a la victòria dels Jets per 35-15 a la ronda de comodins contra els Kansas City Chiefs [8] i més al partit de playoff de la ronda divisional contra els Cleveland Browns. A finals del quart quart d'aquell partit, però, amb els Jets guanyant 20-10 i els Browns afrontant un segon down i 24 des de la seva pròpia línia de 18 iardes, Gastineau va ser penalitzat per ruderia contra el passador.

La jugada havia resultat inicialment en una passada incompleta del quarterback dels Browns, Bernie Kosar, així que en comptes de tenir una situació de tercera i 24 iardes, la penalització de 15 iardes sobre Gastineau va donar als Browns un primer down a la seva pròpia línia de 33 iardes. A partir d'aquí, els Browns van conduir les 67 iardes restants fins a un touchdown que va reduir l'avantatge dels Jets a 20-17. Els Browns van empatar més tard el partit amb 7 segons restants al temps reglamentari amb un gol de camp de 22 iardes de Mark Moseley i el van guanyar amb un gol de camp de 27 iardes de Moseley 2 minuts i 2 segons després de començar la segona pròrroga.

Després del partit, Gastineau va dir que no havia estat culpable de maltractament i que "només estava complint el que havia dit". El seu company d'equip Marty Lyons, l'altre defensive end titular dels Jets, va defensar Gastineau dient: "(Ben Dreith) és un àrbitre que se sap que cuida del quarterback". Joe Walton, l'entrenador en cap dels Jets, només va dir: "Va ser una jugada molt clau, Mark només intentava fer el millor que podia".[9]

Vaga de jugadors de l'NFL de 1987

El 1987, Gastineau va ser l'únic jugador regular dels Jet que va creuar immediatament la línia de piquets durant la vaga de jugadors d'aquell any, al·legant la necessitat de pagar una pensió alimentària. El seu company d'equip, Dave Jennings, va dir sobre aquest moviment comprensiblement impopular: "Ho esperàvem de Mark. Sempre s'ha posat per davant de l'equip". El creuament va agreujar les tensions de llarga durada entre Gastineau i els seus companys d'equip; mai havia estat popular al vestidor.[10] Gastineau es va barallar amb el centre suplent Guy Bingham quan va entrar amb cotxe al complex dels Jets al principi de la vaga. Més tard, els seus companys d'equip Marty Lyons i Joe Klecko es van unir a Gastineau per creuar la línia de piquets, cosa que va minar encara més la vaga dels jugadors.

Retirada

Gastineau va liderar l'AFC en sacks set setmanes després de començar la temporada de 1988.[11] Aleshores va anunciar bruscament la seva retirada poc després que Brigitte Nielsen, a qui havia anunciat prèviament el seu compromís, afirmés que patia càncer d'úter.[11][12] L'anunci va ser seguit per una onada d'investigacions per part dels diaris locals de Nova York sobre si estava dient la veritat, reflectint la desconfiança de tota la ciutat en Gastineau.[13] En el moment de la seva retirada, Gastineau era el líder de tots els temps de l'NFL en sacks.

Gastineau va intentar tornar amb els BC Lions de la Canadian Football League el 1990, però va ser acomiadat després de només quatre partits.[14]

Gastineau va ser inclòs al Ring of Honor dels New York Jets el 8 d'octubre de 2012.[15]

El 2022, l' Associació Professional d'Investigadors de Futbol va nomenar Gastineau al Saló de la Classe Molt Bona de la PFRA del 2022.[16]

Boxa

El 1991, Gastineau va començar una carrera a la boxa, que va durar cinc anys. En el seu primer combat, Gastineau va noquejar Derrick Dukes al primer assalt. Dukes, un lluitador professional, va admetre més tard que es va llançar en picat. El programa de notícies de televisió 60 Minutes va entrevistar diversos altres que van lluitar contra Gastineau i els van dir que es tiressin en picat per fer que Gastineau quedés bé. La seva carrera va acabar el 1996 quan va perdre contra un altre exjugador de futbol americà, Alonzo Highsmith. En 18 combats, el seu rècord de boxa va ser de 15 victòries, dues derrotes i un sense combat.

Vida personal

Gastineau s'ha casat tres vegades. La seva primera esposa, Lisa Gastineau, i la seva filla Brittny Gastineau van protagonitzar el programa de telerealitat d'E!, The Gastineau Girls. Gastineau té un fill amb l'actriu Brigitte Nielsen, Killian Marcus.[17] Es va separar dels dos fills el 2010.[18]

Poc després del seu alliberament de la presó el 2001, Gastineau va afirmar que havia deixat enrere el seu turbulent passat després de fer una conversió religiosa a la fe en Jesucrist. Gastineau ha aparegut en programes com The 700 Club per parlar de la seva experiència.[19] Gastineau és membre del cor de l'església de Times Square, on es va casar amb la seva tercera esposa, JoAnn, el 2007.[15]

Problemes legals

El 1984, Gastineau va ser declarat culpable d'agredir un client a l'Studio 54. Va ser condemnat a 90 hores de servei comunitari, ensenyant futbol als reclusos de Rikers Island.[20]

El 1991, Gastineau va ser arrestat per recollir un paquet de pastilles d'amfetamina a l'aeroport Sky Harbor de Phoenix. Va ser condemnat a tres anys de llibertat condicional el 1993.[21][22]

El setembre del 2000, Gastineau va ser condemnat a 18 mesos de presó després de no haver completat un curs de control de la ira després de colpejar la seva segona esposa, Patricia.[22]

El 2023, Gastineau es va enfrontar a Brett Favre en una signatura d'autògrafs mentre ESPN filmava un documental de 30 per 30 al New York Sack Exchange sobre Favre presumptament "s'havia llançat" i havia deixat que Strahan batés el seu rècord de sacks d'una sola temporada, una creença generalment estesa.[23] La representació de Gastineau al vídeo en què s'enfrontava a Favre va provocar una demanda de 25 milions de dòlars per part de Gastineau contra ESPN, tot i que en aquell moment el linebacker dels Pittsburgh Steelers TJ Watt havia igualat el rècord de Strahan i havia superat el rècord anterior de Gastineau sense controvèrsia.[24] El mateix Strahan no va estar involucrat en la disputa.

Salut

El 2016, a Gastineau li van diagnosticar demència, malaltia de Parkinson i malaltia d'Alzheimer.[25] Gastineau va dir que creia que les malalties es podien atribuir al futbol, i va afirmar que volia continuar ensenyant als jugadors de futbol més joves com jugar amb seguretat.[26] Atribueix les malalties cerebrals a una mala tècnica de placatge.[27]

El març de 2019, Gastineau va revelar que havia estat lluitant contra el càncer de còlon.[28]

Referències

  1. ↑ «Mark Gastineau Stats, Height, Weight, Position, Draft, College» (en anglès). Pro-Football-Reference.com. [Consulta: 18 abril 2024].
  2. ↑ Mell, Randall , 17-04-1987.
  3. ↑ «Jets defense looking to regain glory days of Sack Exchange». , 06-09-2008.
  4. ↑ «AFC Championship - New York Jets at Miami Dolphins - gener 23rd, 1983» (en anglès). Pro Football Reference, 23-01-1983. [Consulta: 15 desembre 2024].
  5. ↑ Zimmerman, Paul «The Verdict Is In On Practice: Ken O'Brien and Mark Gastineau spent the week in court, not training camp, but still led the Jets to victory». Sports Illustrated, 03-09-1984.
  6. ↑ Eskenazi, Gerald «16 Jets and 21 Rams Fined by League over Brawl at Shea». , 22-10-1983.
  7. ↑ «New England Patriots 26 at New York Jets 14». Pro-Football-Reference.com, 28-12-1985.
  8. ↑ «New York Jets 35, Kansas City Chiefs 15». Pro-Football-Reference.com, 28-12-1986.
  9. ↑ «New York Jets 20 at Cleveland Browns 23». Pro-Football-Reference.com, 03-01-1987.
  10. ↑ «It's Time for the Jets to Sack Mark Gastineau». , 04-10-1987.
  11. 1 2 «Gastineau retires from football». UPI. United Press International, 21-10-1988. [Consulta: 27 setembre 2017].
  12. ↑ «Brigitte Nielsen Is Ill; Jets' Gastineau Quits». Los Angeles Times, 21-10-1988. [Consulta: 19 juliol 2025].
  13. ↑ Eskenazi, Gerald. Gang Green: An Irreverent Look Behind the Scenes at Thirty-Eight (Well, Thirty-Seven) Seasons of New York Jets Football Futility. New York: Simon & Schuster, 1998, p. 243–244. ISBN 0-684-84115-0.
  14. ↑ «THE SIDELINES : B.C. Lions Release Gastineau». Los Angeles Times, 05-09-1990. [Consulta: 12 maig 2020].
  15. 1 2 Holt, John «The 'Honor' Is Incredible for Mark Gastineau». New York Jets.com, 07-10-2012.
  16. ↑ Professional Football Researchers Association. «PFRA's Hall of Very Good Class of 2022». [Consulta: 19 juliol 2022].
  17. ↑ Caplan, David «Brittny Gastineau Meets 20-Year-Old Half-Brother for First Time». , 12-01-2010.
  18. ↑ Baker, Ken «Inside Brittny Gastineau's Family Reunion». , 09-01-2010.
  19. ↑ «Gastineau ready to put his (track) record behind him». , 04-01-2002.
  20. ↑ , 20-11-1984.
  21. ↑ «Gastineau Gets Out of Jail». Associated Press, 01-01-1993.
  22. 1 2 «Gastineau Gets Jail Time». , 13-09-2000.
  23. ↑ «When the record fell, shame rose». Recordonline.com, 07-01-2002. Arxivat de l'original el November 11, 2005. [Consulta: 7 juliol 2011].
  24. ↑ «Mark Gastineau sues ESPN for $25 million over Brett Favre clip», 13-03-2025.
  25. ↑ «Ex-Jets great Mark Gastineau: Diagnosed with dementia, Alzheimer's and Parkinson's». , 20-01-2017.
  26. ↑ «Jets legend Mark Gastineau suffering from dementia, Alzheimer's and Parkinson's disease». , 20-01-2017.
  27. ↑ «Ex-Jet Mark Gastineau battling multiple brain diseases». , 20-01-2017.
  28. ↑ Greenawalt, Tyler. «Jets legend Mark Gastineau reveals he's battling colon cancer» (en anglès). Jets Wire. USA Today, 20-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].

Bibliografia

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.