Mark Thomson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1966  (59/60 anys)Regne Unit (Regne Unit) | ||
| Director general del CERN | |||
| 1r gener 2026 – ← Fabiola Gianotti | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat d'Oxford | ||
| Tesi acadèmica | An experimental study of the possible association of deep underground muons with astronomical point sources (en)  (1991 ) | ||
| Director de tesi | John H. Cobb (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic de partícules, físic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Cambridge University College de Londres Science and Technology Facilities Council Organització Europea per a la Recerca Nuclear | ||
| Lloc web | hep.phy.cam.ac.uk… | ||
 | |||
Mark Thomson (28 d'abril de 1966) és un físic de partícules britànic. És professor de física experimental de partícules al laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge i membre de l'Emmanuel College de Cambridge. Des del gener de 2018, és el president executiu del Consell d'Instal·lacions de Ciència i Tecnologia, un dels nou consells de Recerca i Innovació del Regne Unit. Thomson és delegat del Regne Unit al Consell del CERN,[1] al Square Kilometer Array Observatory (SKAO)[2] i al European Spallation Source ERIC (ESS). Thomson ha estat seleccionat pel Consell del CERN per ser el proper director general del CERN a partir del 2026.[3][4][5]
Trajectòria
Thomson va completar una llicenciatura en Arts en Física (1988) i un DPhil (1991) en Física Experimental d'Astropartícules a la Universitat d'Oxford.[6] El seu supervisor de tesi doctoral fou John H. Cobb.[7] Entre 1992 i 1994, Thomson va ser investigador postdoctoral al grup de Física d'Altes Energies de l'University College London. El 1994, es va incorporar al CERN primer com a becari i després com a físic investigador del personal on va treballar en l'experiment OPAL. Des de l'any 2000, Thomson ha treballat a la Universitat de Cambridge com a professor (2000 - 2004), lector (2004 - 2008) i professor de física de partícules experimentals (2008-present).[8]
Del 2015 al 2018, Thomson va ser el co-líder i co-portaveu de l'Deep Underground Neutrino Experiment als Estats Units.[9] Thomson també va treballar als experiments MicroBooNE i Minos.[10][11]
Thomson és l'autor o coautor de més de 1100 publicacions en revistes científiques que cobreixen diverses àrees principals de la física de partícules d'alta energia.[12] Els seus principals interessos de recerca són la física de col·lisionadors electron-positrons, la física de neutrins i el desenvolupament de noves i potents tècniques de reconstrucció per a tecnologies de detectors d'avantguarda. A més de les seves activitats de recerca, és autor de "Modern Particle Physics".[13]
Referències
- ↑ «Council - Composition as from January 2024».
- ↑ «UK to build software brain for giant radio telescope».
- ↑ «Governance».
- ↑ «UK particle physicist Mark Thomson selected as next CERN boss».
- ↑ «CERN Council selects Mark Thomson as next Director-General, starting in 2026».
- ↑ Thomson, Mark. «Professor Mark Thomson CV». University of Cambridge.
- ↑ «Mark Thomson's Home Page» (en anglès). www.hep.phy.cam.ac.uk. [Consulta: 4 abril 2018].
- ↑ «Professor Mark Thomson».
- ↑ «UK invests £65m in Deep Underground Neutrino Experiment in US». , 24 setembre 2017.
- ↑ «Neutrino estéril: el experimento fallido que abre un nuevo capítulo en la búsqueda del origen del universo». .
- ↑ Thomson, Mark. «A Personal Journey from MINOS to DUNE». A: Fermilab at 50, 2017, p. 96–98. DOI 10.1142/9789813227460_0028. ISBN 978-981-322-745-3.
- ↑ «Mark Andrew Thomson».
- ↑ Thomson, Mark. Modern Particle Physics, 2013. DOI 10.1017/CBO9781139525367. ISBN 978-1-107-03426-6.