Marratxinet
| Tipus | entitat singular de població | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
| Illa | Mallorca | |||
| Comarques | El Raiguer | |||
| Municipi | Marratxí | |||
| Població humana | ||||
| Població | 58 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 134 m-142 m | |||
| Codi INE | 07036000200 | |||
Marratxinet, antigament Marratxí, és un llogaret del municipi de Marratxí, situat a la comarca del Raiguer de Mallorca, entre sa Cabaneta i Santa Maria del Camí. És considerat el nucli originari del terme de Marratxí.[1]
Geografia
El llogaret ocupa una contrada d'uns 2,31 km², delimitada per la carretera de Palma a Alcúdia, el camí de Muro i la partió amb el terme de Santa Maria del Camí. Es troba a uns 135 metres d'altitud, a la falda occidental del serrat de Pòrtol-Marratxinet, dins la vall de Son Cós-ses Clotes. La part més elevada arriba als 188 metres, entre can Cerdà i Son Mallol.[1]
El clima és sec subhumit, amb una temperatura mitjana anual de 16-17 °C, una oscil·lació tèrmica d'uns 15 °C i una precipitació mitjana anual de 550 mm. Els vents predominants són el llebeig i el llevant. La vegetació dominant és el pinar amb redols d'alzinar degradat, i destaquen els boscos de can Cerdà, ca na Mallola i Son Pelaia. El sòl combina materials miocènics, com conglomerats i gresos calcaris, a la part baixa, i calcàries dolomítiques i margues triàsiques a la part alta.[1]
Història
Marratxinet té l'origen en una antiga alqueria islàmica ja existent al segle xiii. Fou el nucli original del terme de Marratxí fins a finals del segle xix, quan va perdre la capitalitat i adoptà el diminutiu actual. Durant segles fou el cap del municipi i allotjà la Casa de la Vila fins al 1864, any en què la seu municipal fou traslladada a sa Cabaneta. El llogaret també fou conegut com sa Taulera, probablement pel predomini de la família Tauler, propietària de diverses terres i habitatges.[2]
L'any 1888 comptava amb 44 edificis i 228 habitants, mentre que el 1992 només en tenia 13. Fins al segle xx, la majoria dels veïns treballaven a jornal a les possessions de la contrada, com es Caülls, Son Sureda, Son Cós o Son Sales, i cultivaven petites parcel·les pròpies. A mitjan segle xix, la parcel·lació de finques com Son Sales (1864), Son Verí (1867) i es Caülls afavorí l'accés dels pagesos a la propietat de la terra.[1][2]
A partir de la dècada de 1960, diverses cases foren adquirides i restaurades per gent de fora poble, especialment estrangers, que les convertiren en segones residències. Tot i això, Marratxinet ha mantingut el seu ambient humil i rural, amb una trentena de cases disperses que constitueixen un conjunt representatiu de l'arquitectura popular dels segles xvii, xviii i xix.[2] Fins al 1963 no hi arribà l'enllumenat elèctric.[1] L'any 2020, la Comissió Balear de Medi Ambient va acordar exonerar Marratxinet de l'obligació de disposar de xarxa pública de clavegueram, atenent la seva mida reduïda i el nombre limitat d'habitatges.[3]
Patrimoni
El nucli urbà, estructurat bàsicament al llarg del carrer de sa Font, conserva nombroses cases tradicionals mallorquines. Entre les més destacades hi ha can Serra, casa de dos aiguavessos amb portal de mig punt i rellotge de sol a la façana; can Vador, antiga casa consistorial que conserva una vintena de teules pintades amb motius vegetals, geomètrics i antropomòrfics, una d'elles datada l'any 1809;[4] i el molí de can Rubí, amb torre prismàtica de planta quadrada i escala exterior.
La font pública, que dóna nom al carrer, és un exemple destacat d'arquitectura civil barroca.[5] Datada de finals del segle xvii, està construïda en marès i presenta una estructura rectangular coronada per una piràmide amb una bolla de pedra. Compta amb una pica i un abeurador de pedra calcària.
L'oratori de Marratxinet fou construït als anys quaranta del segle xx aprofitant una casa preexistent. Té una sola nau, murs de pedra en verd i teulada a dos aiguavessos. Al portal principal hi ha la inscripció «Domus Dei» i, al lateral, «Domus Orationis». L'espadanya és de pedra i coronada per una creu de ferro.[2][5]
Vida social
Durant el segle xix i bona part del xx, Marratxinet disposà d'una escola pública i, en alguns períodes, d'una escola de monges franciscanes. Aquestes religioses també atengueren els malalts i gestionaren un petit convent, que des del 1971 funcionà com a casa d'espiritualitat.[5] La festa principal del poble se celebrava el 15 d'agost, en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu.[1]
El 2010 es creà l'Associació de Veïnats de Marratxinet. Els seus objectius són aconseguir l'adhesió a l'associació dels veïnats de Marratxinet i reivindicar la dotació de serveis públics al nucli.
Nascuts a Marratxinet
Referències
- 1 2 3 4 5 6 «Marratxinet». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 281-282. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 3 4 «Marratxinet, l’antic Marratxí.». Marratxipèdia. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Marí, Francesca «Medi Ambient exonera la urbanización de Marratxinet de tener alcantarillado» (en castellà). Última Hora, 20 setembre 2020 [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ «Teules pintades de Can Vador». MTXI, 09-05-2022. [Consulta: 6 novembre 2025].
- 1 2 3 «Marratxinet, el núcleo de población más antiguo de Marratxí» (en castellà). MTXI, 04-10-2022. [Consulta: 6 novembre 2025].